Filosofia vs. Religió i Ciència: Una Perspectiva Kantiana

Filosofia vs. Religió i Ciència

Definicions

Filosofia: Estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l'acció, que aspira a donar-ne l'explicació darrerai a orientar la vida humana.

Religió: Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat, que generalment s'identifica amb un o diversos déus.

Diferències entre filosofia i religió: La religió no aspira a la totalitat de forma crítica sinó dogmàtica, i es basa en la creença, que no es pot demostrar. La filosofia es basa en arguments i crítiques.

Diferències entre filosofia i ciència: La ciència es basa a arribar a la totalitat a partir de fets empírics i comprovables, és a dir, pràctics o predictius. La filosofia, en canvi, l'aspiració total, la vista panoràmica, és de forma crítica però no pràctica. La ciència no abarca fets com la moral, el mal o el sentit de la vida, només es preocupa del fenomen. En canvi, la filosofia sí, a més les seves teories no són falsables, es preocupa de tot el que existeix.

Coincidències entre filosofia, ciència i religió: Sorgeixen davant la perplexitat del món.

Pensament Kantià

Pensar (segons Kant): Exercici que està més enllà de la meva intel·ligència, raó...

Coneixer (segons Kant): Només conec allò que puc atrapar amb la meva sensibilitat (els sentits).

Filosofia (segons Kant): Per Kant és una activitat racional, crítica i interrogativa per comprendre la realitat de manera integral (critica la resta de sabers). La filosofia conté reflexions i pensaments: saber. La filosofia és un conjunt de mètodes i procediments racionals: activitat crítica. És més important com pensem que no pas allò que pensem.

Pas d'Homer a Tales: De les imatges als conceptes. De les forces sobrenaturals a les lleis. De les explicacions morals a les físiques. De la imaginació poètica a l'experiència i al raonament.

Teoria del Coneixement i Ètica

Què puc saber? (Àmbit teòric)

Realisme: Existència d'una realitat objectiva que podem captar amb els nostres sentits i expressar-la amb el nostre llenguatge.

Idealisme: La realitat no existeix independentment del pensament (la realitat és la que cadascú concep o imagina).

Realisme crític: Nega l’existència d'una realitat objectiva, però la realitat pot no coincidir amb la percepció dels sentits. Per tant, percebem la realitat filtrada per la nostra subjectivitat (els sentits).

Puc conèixer la veritat? (Àmbit teòric)

Dogmatisme: Actitud natural i espontània que admet immediatament la veritat de les idees i percepcions sense posar-les en dubte. No hi ha lloc per al dubte. Possessió absoluta de la veritat. Exclussió de tota possibilitat d’error i de nou coneixement.

Escepticisme: Impossibilitat d’assolir cap coneixement segur i indubtable. Desemboca en la incertesa. Nega tota investigació teòrica. Afavoreix la passivitat. Impedeix la crítica.

Criticisme: Actitud racional que accepta com a vertaderes només aquelles idees que es basen en raons adequades. Defensa que la veritat existeix i que la manera d’aconseguir-la és dubtar, i sotmetre a examen, judici o crítica qualsevol idea que aspiri a ser considerada vertadera.

Què he de fer? (Àmbit pràctic)

Què és la felicitat? (Ètica): Recerca racional del model de "vida bona". Només es dóna dins un marc social, per tant el model de "vida bona" està lligat amb l'art de conviure.

Què és el bé comú? (Política): Pensament que busca la millor manera d'organitzar la convivència social. --> Democràcia: basada en dos pilars:

• La igualtat de tots els ciutadans.
• Participació de tots en allò que afecta a la ciutat.

Necessitat de la Filosofia

Defensa de la raó: Prendre partit de la racionalitat crítica i alliberadora enfront d'ideologies que l'amenacen (economisme, consumisme, totalitarisme...). Preservar el nostre valor de humanitat com un fi en si mateix i no pas com un instrument.

Alerta contra prejudicis: Judici previ al coneixement d'allò que es jutja. "Estar completament segur d'una cosa que se sap". Per què preferim aferrar-nos a les nostres conviccions, tot i que siguin errònies? La filosofia ens alerta contra el perill dels prejudicis.

Sotmet a control la ciència:

• Denunciar els abusos que es puguin cometre contra la vida.
• Orientar la investigació científica, argumentar el coneixement i benestar del conjunt de la humanitat.
• Establir els límits ètics.
• Donar sentit i cohesió.

Reflexiona sobre els límits del poder: La democràcia no està exempta de perills:

1. Interès propi i no del bé comú (risc d'anarquia).
2. Manipulació de masses.
3. Envair l'àmbit de la privacitat, reduir el seu marge d'autonomia.

Ensenya a raonar bé: Informació = coneixement --> Problema: escollir la informació adequada i fiable.

1. Necessitat: aprendre a raonar amb claredat, posar ordre a les idees, organitzar de forma lògica i coherent.
2. Filosofia: instrument útil per a raonar bé, clarifica els nostres pensaments, fonamenta les nostres opinions i creences, ens dóna una comprensió global del món.

Orienta la vida: L'hàbit de reflexionar ens permet dirigir la nostra vida a tot allò que creiem millor. Filosofia = orienta per no perdre el rumb. No ens dirà com comportar-nos.

Els humans filosofem perquè: Sòcrates: una vida sense reflexió no val la pena ser viscuda. Plató: exhorta a viure d'acord amb la virtut. Aristòtil: ajuda a portar una vida equilibrada. Epicur: dóna receptes de com viure. Russell: la filosofia ens proporciona béns de la ment.

La felicitat en Epicur:

1. No som animals moguts per necessitats immediates.
2. Volem trobar el sentit de la vida.
3. Aspirem a la veritat i la felicitat.
4. Desitgem alliberar-nos (econòmic, polític o mediàtic).
5. No podem evitar fer-nos preguntes, malgrat no conèixer la resposta.