La filosofia vitalista de Friedrich Nietzsche

La vida i el vitalisme de Nietzsche

Nietzsche és vitalista: ja no és la raó l’element últim que tot ho valida. Ara és la vida la que hem d’estimar. Per tant, la moral, els valors i la raó són ara eines per entendre la vida (és la voluntat d’afirmar-se, la voluntat de poder ser); ja no cal entendre-les per elles mateixes.

La Genealogia de la moral

Busca l’origen de les idees que tenim al nostre interior per explicar la vida (els canvis en la vida expliquen l’evolució de les idees). Ara bé, de formes de la vida n’hi ha tantes com individus. Nietzsche distingeix dues tipologies vitals:

• La vida noble: la del superhome, la de l’individu lliure i creador, espontani, satisfet de viure. Aprecia la vida.
• La vida feble: necessita seguretats i predica la resignació.

Les tres transformacions de l'esperit

Així, Nietzsche ens presenta tres maneres de manifestar-se la vida:

• El camell: una vida d’esclavitud, marcada d’obligacions, de deures. La seva conducta està regida pel «tu has de».
• El lleó: una vida que nega l’estadi anterior. L’ésser humà pren consciència que és esclau i es rebel·la. Ja no és una obligació de la seva conducta, sinó que ara és «jo vull». És una voluntat encara incapaç de manifestar-se per si mateixa.
• El nen: simbolitza el superhome nietzschià. Afirma amb alegria el que és i es projecta cap al futur: «lliure per a». El nen és la manifestació de lleugeresa, creativitat, innocència, espontaneïtat...

Crítica a la cultura occidental

Així doncs, Nietzsche està fent una crítica a la cultura que s’ha imposat a Occident: és una cultura decadent i en culpa Sòcrates. Fa filosofia a martellades (crítica).

El coneixement i la veritat

Nietzsche diu que tot coneixement és subjectiu i que qualsevol intenció de conèixer la realitat en ella mateixa és una ficció, ja que la vida canvia. El coneixement es basteix de les paraules, que funcionen com a metàfores (conjunt de sons que ocupen realitats diferents).

El problema està en els conceptes, la ficció que ens fa creure que en la natura existeixen definicions generals, però Nietzsche afirma que el concepte és el residu d’una metàfora, una ficció que unifica una realitat i, canviant-la, la fa estable. Per a Nietzsche no existeix el coneixement entès com el descobriment de veritats universals. La veritat és una metàfora que hem oblidat que ho era i ens ha esdevingut obligatòria.

Ara bé, Nietzsche diu que la veritat és una convenció útil. Per tal de no arribar a un enfrontament sense conclusió possible, cal establir un acord sobre allò que anomenem veritat.