Filosofia: De Sòcrates a les Ciències Modernes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

Plató

Períodes

  • Socràtic: recull les idees de Sòcrates.
  • Transició: hi incorpora algunes de les seves idees.
  • Maduresa: hi exposa les seves pròpies idees.
  • Bellesa: hi reflexiona autocríticament sobre la seva teoria.

Graus de coneixement

  • Doxa (opinió)
  • Episteme (ciència)

Ètica

El sentit de la conducta moral és aconseguir la purificació de l'ànima gràcies al coneixement del bé. Idea de les idees.

Teoria del coneixement

Sòcrates accepta que el veritable coneixement és l'universal i necessari. Plató qüestiona com la ment obté les idees universals, si els coneixements que ens donen els sentits són particulars. I l'explicació possible és l'existència d'un altre món diferent del món sensible.

Carro alat

  • Auriga, ànima: raó
  • Virtuts: prudència
  • Estat: guerrers

Conceptes Filosòfics

  • Apeiron: indeterminat
  • Arkhé: principi de la naturalesa
  • Logos: raó
  • Panteisme: tot és una mateixa substància, tot és Déu
  • Pluralistes: filòsofs que defensen les partícules que conformen l'univers.

Pas del mite al logos

Significa substituir l'explicació mítica i al·legòrica de l'univers per una explicació racional.

Escola de Milet

Els milesis estudiaven la natura i es preguntaven pel principi (arkhé).

  • Tales: va proposar l'aigua com a material infinit, sense generació. Es manté permanent i inalterable en totes les substàncies.
  • Anaximandre: diu que el principi és l'apeiron, un principi com l'aigua però indeterminat.
  • Anaxímenes: considera que el principi és l'aire, infinit i determinat com l'aigua.
  • Xenòfanes: figura com l'iniciador de l'escola quan afirma l'existència de la unitat.
  • Zenó: deixeble de Parmènides, corrobora la seva teoria.
  • Apories: arguments que demostren que si s'afirma la pluralitat, les conseqüències són pitjors que les que deriven d'afirmar la unitat.

Sòcrates

Filòsof que va estudiar astronomia, geometria, càlcul, música i dialèctica. Destaca per:

El mètode

Un examen d'un mateix i dels altres. El mètode que el fa possible és el diàleg.

El saber universal

És el veritable saber, de valor absolut, idèntic per tothom, no relatiu. S'obté per mitjà d'abstracció que fa la nostra ment a partir dels trets comuns.

Sofistes

Professionals del saber.

  • Protàgores: defensa que l'home és la mesura de totes les coses.
  • Gòrgies: defensa l'escepticisme davant la impossibilitat.

Els mètodes del saber científic

Ciències formals

No es refereixen a fets de l'experiència, sinó a la forma dels raonaments. Es regeixen per la coherència.

  • Deducció: procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions (premisses).
  • Axiomes: principis fonamentals indemostrables.
  • Teoremes: enunciats obtinguts deductivament.

Mètode de les ciències naturals

Fan servir la demostració inductiva (un tipus de raonament en el qual s'obté una conclusió general a partir de casos singulars). Tipus d'inducció: completa i incompleta.

  • Completa: es parteix del coneixement individual.
  • Incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals.

Mètode hipoteticodeductiu

Passos:

  1. Punt de partida: observació o experimentació d'un problema no resolt.
  2. Es formulen hipòtesis explicatives.
  3. Falsació.

Accions

  • Voluntàries: tenen l'origen en les persones que les realitzen i, per tant, en són responsables.
  • Involuntàries: forçoses. El seu origen és fora de nosaltres, per ignorància.
  • Acció: alguna de les coses que fem tant voluntàriament com involuntàriament, i que realitzem de manera conscient.

Entradas relacionadas: