Filosofia: Sentit de l'Existència, Mort i el Problema del Mal

Les tres grans temàtiques filosòfiques

• Cosmos: La curiositat humana pel món que ens envolta.
• L'ésser: Preguntes sobre la condició humana (qui sóc, el sentit de l'existència).
• Forma de viure: Conducta humana, ètica, moral i valors.

El sentit de l'existència

• No té sentit: Existim de la mateixa manera que altres realitats naturals.
• Sentit immanent: Intern i conscient. Inclou la immortalitat (carpe diem) i la visió subjectiva; nosaltres som els qui donem sentit a la vida.
• Sentit transcendent: Relacionat amb la vida després de la mort i la rendició de comptes (perspectiva religiosa).

Concepcions de la mort

Plató (s. V-IV a.C.)

Dualisme: L'ésser humà està format per un cos (mortal) i una ànima (immortal). Justifica la immortalitat a través de la teoria de les idees innates.

Epicur (s. IV-III a.C.)

Atomisme: La mort és la dissolució del cos en àtoms. En acabar la percepció, no hi ha dolor; per tant, no ens hem de preocupar per la mort, ja que no en serem conscients.

Estoïcisme (s. IV a.C. - II d.C.)

Representat per Zenó, Sèneca i Marc Aureli. L'ésser humà és un ésser natural que segueix les lleis de la natura. La mort és part d'aquestes lleis i s'ha d'assumir amb submissió i resignació. Proposen l'apatheia: evitar el dolor i mostrar indiferència per no ser afectats.

Existencialisme (s. XX)

Som el que fem. L'ésser humà és un actor que es defineix a través de les seves accions. Cal aprofitar el moment (carpe diem); la mort és el que ens obliga a projectar la vida i donar-li sentit.

Déu i el problema del mal

Epicur

Els déus són perfectes i immutables; es desentenen dels humans perquè són éssers complets.

Emanatisme

Déu és el punt d'origen i creador perfecte. La creació, però, no és perfecta i inclou el mal, entès com l'absència del bé.

Classes de mal

• Físic: Relacionat amb les lleis naturals.
• Metafísic: Absència del bé. Leibniz argumenta que el mal és inevitable perquè el món és finit i els humans són limitats.
• Moral: Relacionat amb la injustícia i l'actuació incorrecta. Kant creu en un Déu reparador que jutja després de la mort; el mal sorgeix quan no s'actua segons la raó. Nietzsche afirma que "Déu ha mort", els valors morals desapareixen i l'home actua amb llibertat total i sense remordiments. Estoïcisme: El mal o la injustícia no existeixen com a tals, són fenòmens naturals davant dels quals cal mantenir l'apatia.