La filosofia com a racionalitat teòrica veritat i realitat

Filosofia té dues Vessants principals:

• Teòrica

  
  : Intenta explicar i entendre la realitat.
  

• Racionalitat Pràctica

  
  : intenta orientar l’acció I busca fonaments per a la nostra conducta.

Racionalitat Teòrica té 3 branques:

• Metafísica, Explica què és la realitat.

• Teoria del Coneixement, explica què és el coneixement, com podem conèixer i quina fiabilitat té.

• Antropologia, Explica què és l’ésser humà.

La metafísica Estudia la realitat des de el punt de vista mes general, s’anomena També:

• Filosofia de Primera, filosofia més bàsica.

• Estudi de L’ésser, on ésser vol dir allò Que existeix. La metafísica estudia les característiques mes Generals d’allò que existeix.

Hi han dues postures Sobre la realitat:

• Realisme Metafísic

  
  : la realitat existeix Independentment del nostre coneixement, i és: tal com ens la Mostren els sentits (Realisme ingenu
  ). Podem saber com és analitzant críticament les dades dels sentits (Realisme crític
  ).

• Idealisme Metafísic

  
  : només tenim certesa de Les idees que hi ha a la nostra ment, i per tant aquestes són les Més reals. La realitat exterior; no existeix (idealisme Radical
  ). No té molta importància Perquè només la coneixem a partir de les idees (postures Idealistes més moderades
  ).

Com és la realitat? Tres opcions:

• Materialistes

  
  : Només existeix allò que és material. Allò que no ho sembla és El resultat de processos materials.

• Dualistes

  
  : Existeixen realitats materials i immaterials, exemples:
  

  Plató

  : Existeixen dos mons independents, el material (que coneixem pels Sentits), i el immaterial (que podem conèixer per la raó). El món Material es més real, perquè és el model d’acord amb el que Està fet el món material.
  

  Aristòtil

  : Existeix una realitat immaterial, però no és independent de la Material, sinó que sempre es troben combinades.
  

  Descartes

  : Hi ha dues substàncies, una material i una immaterial, que Existeixen independentment però que es connecten en l’ésser humà (cos i ànima).

• Espiritualistes

  
  : Només existeix éssers immaterials. Només coneixem la matèria a Partir de les percepcions, que són fenòmens espirituals.

Existeixen dues Realitats:

• Monisme, pensaven que només hi havia un Element (arjé
  ) Del que tot procedeix.

• Pluralisme, Hi ha diferents elements o realitats, i les coses són el resultat De la seva combinació.

Dues postures sobre Si les nostres causes son determinades o no:

• Determinisme, Tot té una causa determinada. Podíem preveure el futur si Coneguéssim les lleis de la realitat. El destí es inevitable i no Hi ha llibertat humana.

• Indeterminisme,hi ha fenòmens que no estan Determinats per causes. Els actes humans són lliures.

El conèixer és un Procés mental en que intervé:

• L’objecte

  
  : és allò que és coneix.

• El subjecte

  
  : és l’individu que coneix, utilitzant les seves estructures Cognitives.

• El Coneixement

  
  : és el resultat del Procés, en el cual el subjecte es crea una representació mental de L’objecte. Cal remarcar que l’objecte Només és una part de la realitat.
  
  El Coneixement el construïm els humans a Partir de les dades dels sentits utilitzant les nostres estructures Cognitives. El coneixement està condicionat Pel context històric, social i Cultural.

Dues postures sobre En què es basa el coneixement i com és forma:

• El Racionalisme:

  
  el coneixement es basa En la raó , els sentits no són fiables i la raó es permet Descobrir veritats universals. En la ment humana existeixen idees Innates, que són el fonament de tots els nostres coneixements. El Mètode de coneixement és deductiu, permet extreure veritats més Concretes utilitzant el raonament. Els racionalistes més importants Són Plató (IV aC) i Descartes (XVII).
  

• L’Empirisme:

  
  el coneixement s’origina en L’experiència. Només és vàlid el coneixement dels sentits. No Existeix cap idea innata, el coneixement es forma combinant Percepcions. Els coneixements universals es formen amb el mètode Inductiu, que a partir d’experiències repetides observem Regularitats i finalment establim una llei general. Els empiristes Més importants són Aristòtil (IV aC) I Hume (XVIII).
  

Quins són els Límits del nostre coneixement?:

• El dogmatisme Considera que el coneixement és Il·limitat
  : podem arribar a conèixer Tot el que hi ha. Podem captar veritats absolutes i indubtables, que Són definitives.

• El relativisme Afirma que no existeixen veritats objectives, universals ni Absolutes. Tota veritat és subjectiva. És parcial perquè només Té en compte aquest punt de vista.

L’escepticisme Afirma que no podem conèixer cap veritat amb certesa. Hi ha dues Variants:

• Escepticisme Parcial

  
  : el nostre coneixement té Límits, i per tant hi ha assumptes sobre els que no podem tenir Certesa absoluta.

• Escepticisme Radical

  
  : no podem estar segurs de res, Per tant no podem creure en res. Però es autocontradictori: si no Podem estar segurs de res, no podem estar segurs de que no estem Segurs de res.

El nostre Coneixement es pot classificar-se en els següents nivells:

• Certesa:

  
  tenim una evidència total sobre una Veritat, que la veiem com indubtable.

• Opinió:

  
  és un coneixement que considerem veritable sense tenir una Seguretat total.

• Dubte:

  
  és la postura que adoptem quan hi ha raons a favor i en contra, de Manera que sobre aquesta qüestió no podem jutjar a favor o en Contra.

Què és la veritat? Dues postures:

• Realisme:

  
  Consisteix en el descobriment de la realitat tal com és. Es Objectiva i independent del subjecte.

• Fenomenisme:

  
  és el resultat de la interacció entre la realitat i les facultats Cognitives dels humans. No coneixem la realitat tal com és, si no Com ens la mostren.

Quan una proposició és veritable? Tres teories:

• Veritat com A correspondència

  
  : és veritable quan Es correspon amb els fets.

• Veritat com A coherència

  
  : és certa quan deriva De principis certs mitjançant un raonament correcte. El nostre Coneixement forma un sistema deductiu.

• Veritat com A utilitat

  
  : és veritable quan és útil. Les veritats no són absolutes sinó provisionals.

La filosofia es Planteja dues preguntes:

• Com he d’actuar En la meva relació amb els altres?
  

  Filosofia Moral o ètica

• Com s’ha de Organitzar i governar la societat?
  

  Filosofia Política

Conceptes importants Sobre la moral:

• Fet moral:

  
  que es pot valorar i jutjar des del Punt de vista moral.

• Judici Moral: consisteix en qualificar un fet moral

  
  

• Consciència Moral:

  
  és la facultat d’utilitzar Les normes morals per jutjar la seva conducta i la dels demés.

• Moral Personal:

  
  és el conjunt de normes Morals que una persona considera correctes.

• Moral Social:

  
  és el conjunt de normes Morals que predominen en una societat.