Filosofia presocràtica: Anaxàgores, Empédocles i Demòcrit

Anaxàgores

Anaxàgoresconcep el nouscom a origen de l'univers i causa de l'existència, peròalhoratractad'explicar-se i crida a trobar les coses quotidianes del que passa al món. D'altra banda, va fer formar part de la sevaexplicació de la realitat al concepte de nous, intel·ligència, la qual, sent un «fluid» extremadamentsubtil, es filtra per entre elsracons de la matèria, a la qual anima amb el seumoviment
. El nous penetra algunes coses i altres no, amb el que s'explica, seguint a Anaxàgores, l'existènciad'objectesanimats i inerts. Sòcrates en el Fedó es mostrad'acordambl'afirmaciósegons la qual el nousés la causa de tot i condueix a l'ordre i l'harmonia, però discrepa amb la recerca de les causes materials empresa per Anaxàgores.

La seva doctrina del nous va ser méstard adoptada críticament per Aristòtil. Les diferències entre les concepcionsd'un i altre poden apreciar-se ambaquestexemple: Per Anaxàgoreselshumans van poder fer-se intel·ligents a causa que tenienmans, en canvi per a Aristòtill'home va rebremans a causa que tenia intel·ligència.

Empédocles

Per Empédocles, l'Amortendeix a unir elsquatreelements, com a atracció del diferent; l'Odiactuacom a separació del semblant. Quan predomina totalmentl'Amor, es genera una pura i perfecta esfera tota ella igual i infinita, que gaudeix de la sevaenvoltant solitud. L'Odicomençallavors la seva obra, desfent tota l'harmoniafins a la separació completa del caos. De nou a l'Amorintervé per tornar a unir el que l'odi ha separat, i així, les duesforces, en les sevescícliquesconteses, donen vida a les diversesmanifestacions del cosmos.

Elsquatreelements i les duesforces que el mouen expliquen aixímateix el coneixement, segons el principi que el semblant es coneixamb el semblant. Les coses emanen fluxos que, passant a través delsporusdelselements, determinen el contacte i el reconeixement.

Demòcrit

Demòcrit va fundar la doctrina atomista, que concebial'universconstituït per innombrables corpuscles o àtomssubstancialmentidèntics, indivisibles ( «àtom» significa, en grec, inseparable), eterns i indestructibles, que es troben en moviment en el buitinfinit i difereixen entre si únicamentquant a les sevesdimensions, la forma i la posició. La immutabilitatdelsàtomss'explica per la sevasolidesa interior, sensebuitalgun, ja que totprocés de separaciós'enténproduït per la possibilitat de penetrar, comamb un ganivet, en elsespaisbuitsd'un cos; qualsevol cosa seria infinitament dura sense el buit, el qualéscondició de possibilitat del moviment de les coses existents.

Per Demòcrit, elsàtoms van estar i estaransempre en moviment i sóneterns. El movimentdelsàtoms en el buités un tretinherent a ells, un fet irreductible a la sevaexistència, infinit, etern i indestructible.