Filosofia política de Locke: Iusnaturalisme, Contractualisme, Democràcia i Liberalisme

Filosofia política de Locke

• Iusnaturalisme

  Fonamenta la llei positiva en el dret natural.

• Contractualisme

  Origen de l'estat és un contracte firmat per tots els membres.

• Democràcia

  Voluntat de la comunitat = voluntat de la majoria.

• Liberalisme

  Reconeix la llibertat com a dret natural i el dret a resistència.

Deriva del iusnaturalisme

Les discrepàncies en entendre la naturalesa humana posen de manifest la feblesa del iusnaturalisme de Locke.

Estat de guerra

Un individu es posa en estat de guerra contra els altres quan atempta contra la llei natural, és a dir, atempta contra la propietat d'un altre home. L'estat de guerra és el trencament de la llei de l'estat de naturalesa. L'estat de naturalesa és fràgil per dos motius: les passions humanes fan que alguns individus deixin la raó de banda i atemptin contra els altres, i com tot individu és jutge i part, la imparcialitat és difícil i es produeixen discrepancies.

Origen de les societats

Incertesa + inseguretat duen els homes a establir una societat civil per conviure en pau. Cada individu renuncia a l'ús de la violència i a ser jutge, reconeixent un poder extern que assegura la seva seguretat. Tot i que la pertinença a la societat és per unanimitat, les decisions es prenen per majoria.

2 Objeccions

1. No hi ha en la història cap exemple d'homes independents i iguals entre ells que s'hagin agrupat i hagin instituït un govern.

2. Tots els homes han nascut sota un tipus o altre de govern, per tant, és impossible que ningú pugui ser lliure ni unir-se a altres per formar-ne un de nou.

Consentiment explícit i tàcit

• Consentiment explícit

  El que per força han donat tots els membres, estan obligats a quedar-se subdits sense poder tornar a viure mai en la llibertat de l'estat de naturalesa, excepte si el govern es dissol o ell n'és exclòs.

• Consentiment tàcit

  Funciona en els nounats, el fill és lliure però les propietats que heretarà del pare ja no les podrà donar o vendre per deixar de ser subdit.

Comparació de Locke i Plató

Per Locke, un govern és legítim quan compleix les tres condicions: ha estat reconegut de forma explícita o tàcita pels membres, vetlla per la vida, la seguretat, la propietat i la prosperitat dels seus membres, i respecta la voluntat de la majoria dins els límits establerts. Aquesta concepció política es deriva de la concepció dels homes com a lliures, iguals i sotmesos a una mateixa llei natural. Podem considerar que Locke és un dels teòrics de l'estat liberal i de la democràcia parlamentària. La posició de Plató és diferent, ja que defensa un règim de vida just en què la part racional governi sobre les altres parts. La política, aquesta afirmació només s'entén si afirmem que no és cert que tots els homes siguin iguals, hi ha una jerarquia entre ells, hi ha qui ha nascut per governar (ànima d'or), per defensar la ciutat (ànima de plata) i per produir (ànima de bronze). La ciutat és justa si tothom fa la funció per la qual ha nascut. Com l'origen de la injustícia és el govern de les passions, els qui han nascut per governar són els més racionals dels homes, els filòsofs, els qui contemplen el Bé i orienten les seves vides a partir d'aquest. La resta d'homes són, en comparació, uns ignorants, només els filòsofs poden dirigir la ciutat cap a la justícia i el bé. Les diferències són les següents: en Locke, l'origen d'un govern legítim és un contracte de tots els membres de la comunitat política, mentre que en Plató el govern dels filòsofs s'ha d'imposar de qualsevol manera; en Locke, la voluntat del cos civil és la voluntat de la majoria, mentre que per Plató la voluntat de la ciutat és la voluntat de la minoria il·lustrada; en Locke, la jerarquia entre els homes és condicionada, mentre que en Plató no es defensarà en cap cas; Locke és partidari d'un règim parlamentari i d'una democràcia representativa, mentre que Plató defensa una mena de despotisme il·lustrat, on els qui presumptament saben governar sobre la resta; Locke apareix com un liberal, igualitarista i demòcrata, mentre que Plató apareix com un déspota il·lustrat, per tant antiliberal, antiigualitarista i antidemòcrata.