Filosofia Política: Hobbes, Locke i Spinoza

La filosofia política

La filosofia política estudia l’origen de la societat i del poder polític. El gran problema és entendre per què hem d’obeir un govern i què fa que un poder sigui legítim. No tot poder és legítim; per exemple, un lladre pot obligar-te a fer coses perquè té força, però això no significa que tingui dret a manar. En canvi, un govern intenta justificar el seu poder amb lleis i normes.

Les lleis polítiques no són inevitables com les lleis de la natura. La gravetat existeix i no la podem evitar, però les lleis d’un país podrien ser diferents. Per això ens preguntem:

• Per què hem d’obeir?
• En què es basa l’autoritat?
• Quan és just desobeir?

És important diferenciar:

• Legalitat: que una cosa sigui legal.
• Legitimitat: que una cosa sigui justa.

Autors importants: Thomas Hobbes, John Locke i Baruch Spinoza.

Thomas Hobbes: El Leviatan

Hobbes viu en una època de guerres civils i religioses. Veu molta violència i arriba a la conclusió que, sense un govern fort, els humans acabarien destruint-se entre ells. Per això defensa un Estat molt poderós, anomenat “Leviatan”. L’Estat ha de tenir el monopoli de la violència legítima; només el govern pot utilitzar la força legalment.

Postulats de Hobbes

1. Cupiditas Naturalis: És el desig natural de buscar plaer i evitar el dolor, sobretot la mort. Com que tots volem coses semblants, apareixen rivals i conflictes (la “guerra de tots contra tots”).
2. Ratio Naturalis: És la necessitat de seguretat. La gent intenta protegir-se amb força o intel·ligència, però això és insegur perquè sempre pot aparèixer algú més fort.
3. Reciprocitat Moral: És la regla d’or: “No facis als altres el que no vols que et facin”. La raó ens diu que tots estarem millor si ens respectem.
4. Construcció Artificial de l’Estat: Per evitar el caos, les persones creen l’Estat mitjançant dos pactes: el pacte d’associació (la gent s’uneix) i el pacte de submissió (la gent accepta obeir l’autoritat a canvi de seguretat).

El contracte civil

El contracte civil és el pas de l’Estat natural a l’Estat civil. A l’estat natural no hi ha seguretat ni autoritat clara. Per això la gent accepta perdre part de la seva llibertat i obeir l’Estat a canvi de protecció. Aquest pacte és irrevocable, definitiu i incondicional.

Característiques de l’Estat de Hobbes

• Estat unitari: Tot el poder està concentrat en una sola autoritat que crea, aplica i castiga les lleis. No hi ha separació de poders.
• Estat absolutista: El poder és absolut i gairebé no té límits. L’Estat pot passar per sobre dels drets individuals per mantenir l’ordre.

John Locke: Drets naturals i llibertat

Locke està d’acord amb Hobbes que la societat neix d’un pacte, però pensa que els humans poden actuar racionalment. Segons Locke, totes les persones tenen drets naturals des del naixement:

• Dret a la vida: Ningú pot fer-te mal o matar-te injustament.
• Dret a la llibertat: Inclou la llibertat religiosa i de consciència.
• Dret a la propietat privada: El que treballes és teu; la propietat neix del treball.

Dret de jurisdicció i càstig

És el dret de castigar qui viola els drets naturals. Aquest càstig té dos límits:

• Proporcionalitat: El càstig ha de ser proporcional al delicte.
• Doble funció: Evitar que el delicte es repeteixi i compensar el mal causat.

Contracte social segons Locke

Les persones creen l’Estat per protegir els drets naturals, però el govern té límits. El poder polític ha de respectar la llei natural i la voluntat popular. Locke defensa la divisió de poders (legislatiu i executiu) per evitar abusos. Si el govern viola els drets naturals, el poble té dret a la revolució.

Baruch Spinoza: Raó i democràcia

Spinoza critica Hobbes perquè pensa que és contradictori crear un Estat racional basat en la por. Segons Spinoza, un Estat racional ha de basar-se en la raó, la democràcia, la llibertat d’expressió i la llibertat de consciència.

Característiques de l’Estat segons Spinoza

1. Llibertat de consciència i expressió: Les persones han de poder pensar, opinar i expressar-se lliurement.
2. Consultar la ciutadania: Un Estat racional ha d’escoltar el poble i justificar les seves decisions.
3. Canvi de govern: Si el govern actua malament o pren decisions irracionals, la població l’ha de poder substituir.

Per Spinoza, l’obediència correcta no surt de la por, sinó de la convicció racional.