Filosofia Política: L'Estat, Contractualisme i Formes de Govern

Introducció a la Filosofia Política

La filosofia política és la branca que estudia com s'organitza la vida en societat.

Teories de la Sociabilitat

• Sociabilitat per interès: L'ésser humà no és un ésser social per naturalesa, sinó per interès. Ho fa per garantir-se la supervivència. L'home no està inclinat a relacionar-se amb altres, sinó a ser egoista. Però per sobreviure, es veu inclinat a buscar l'ajuda dels altres.
• Sociabilitat per naturalesa: L'ésser humà és per naturalesa incomplet i necessita els altres. Viure en comunitat és una necessitat essencial per al desenvolupament de l'home.

L'Estat: Definició i Funcions

L'Estat és un tipus d'organització que apareix en veure que en les primeres organitzacions humanes algú manava. L'Estat és una forma de poder permanent en un territori concret i que fa referència al poder sobirà sobre un terreny.

Característiques de l'Estat

• És territorial: Té poder dins dels marges en què es troba, i res ni ningú escapa del seu poder.
• És sobirà: És el màxim sobirà del seu territori perquè té autoritat suprema. Les associacions d'aquest terreny han de funcionar sota les normes de l'Estat o seran sancionades.
• Manteniment de l'ordre: L'Estat és l'encarregat de mantenir l'ordre, protegint els seus membres d'amenaces. Ha de fer complir la llei i respectar-la per evitar conflictes i assegurar la pau social.

Debat sobre la Necessitat de l'Estat

• L'Estat no és necessari (Anarquisme): Els anarquistes consideren que l'Estat no és necessari perquè oprimeix el poble de manera que uns pocs s'apoderen de la riquesa de tots. L'Estat és un mal que provoca guerres. L'anarquisme pensa que l'ésser humà és bo per naturalesa.
• L'Estat és necessari: L'Estat és l'únic que pot regular la violència i és capaç d'evitar conflictes que facin perillar l'estabilitat social. L'Estat, a més, promou el bé comú, impulsa obres públiques, defensa comuna, protecció del medi ambient i ajuda als desfavorits.

El Contractualisme i els Filòsofs Clau

El Contractualisme considera que l'Estat és el fruit d'un pacte que tots els individus signen per construir un govern que organitzi la convivència comuna. Es compara com seria una vida organitzada políticament amb una que no tingués lleis.

Pensadors Contractualistes

Thomas Hobbes

• En l'estat de naturalesa, impera la llei del més fort: la guerra de tots contra tots.
• L'ordre i la pau s'estableixen cedint tots els drets a un sobirà absolut.
• Resultat: Estat autoritari.

John Locke

• Els homes tenen drets naturals anteriors al pacte: vida, llibertat i propietat.
• Les persones donen el seu vot a governants, vot que es pot retirar si no compleixen.
• Resultat: Democràcia representativa.

Jean-Jacques Rousseau

• La societat corromp l'home, i l'estat natural presenta dificultats per satisfer les necessitats.
• Per satisfer les necessitats, els individus posen la seva voluntat al servei de la voluntat general.
• Resultat: Democràcia directa.

Formes d'Organització de l'Estat

Estat Autoritari

El poder s'exerceix amb autoritat sense límits i sense cap tipus de control. No hi ha separació de poders i no es trien els governants.

• Estat Absolutista: Edat Moderna. El màxim representant és el rei francès Lluís XIV. És l'estat que propugna Hobbes: cedim drets a un sobirà.
• Estat Totalitari: Controla tant l'esfera privada com la pública de les persones. Busca evitar qualsevol tipus d'amenaça cap a l'Estat.

Estat de Dret

Regulat per les lleis de manera que el propi poder polític es troba sotmès al compliment d'aquestes.

• Constitució: Llei màxima que regula i estructura el funcionament d'un Estat de Dret.
• Divisió de Poders: Legislatiu, Executiu i Judicial, que recauen en tres mans diferents.

Estat Social de Dret

Convicció que el reconeixement legal de les llibertats individuals és indispensable, combinat amb la garantia de drets socials i econòmics.

La Democràcia

Democràcia Atenesa vs. Actual

La democràcia va néixer a Atenes als segles VI i V a.C.

Democràcia Atenesa

• Era directa, ja que els ciutadans participaven en la presa de decisions.
• El sufragi era restringit: només tenia dret a vot una quarta part de la població (ni metecs, ni dones, ni esclaus).

Democràcia Actual

• No es voten directament les lleis, sinó que es vota als partits polítics, els líders dels quals aspiren a formar govern i dictar les lleis.
• El sufragi és universal: totes les persones adultes tenen dret a votar.

Ciència Política Moderna: Maquiavel

Objecte i Mètode d'Estudi

Nicolau Maquiavel estableix:

• Objecte d'estudi: L'Estat, al qual considera un producte de l'acció humana, per tant, no és una cosa natural ni fruit dels designis divins.
• Mètode d'estudi: En tractar-se d'una ciència, l'Estat ha de ser estudiat d'una manera experimental. A partir de l'observació dels fets polítics s'extrauran les lleis que conformaran la ciència política.

Conclusions de Maquiavel

L'Estat és l'art de conquistar i mantenir el poder. El príncep no ha de confiar en la fortuna, encara que hagi de ser tinguda en compte; el príncep ha de basar-se en la intel·ligència i la virtut.

Sistemes Polítics i Ideologies

El Parlamentarisme i la Divisió de Poders (Locke)

El Parlamentarisme és un sistema polític en el qual és el parlament, escollit pels ciutadans, qui elabora les lleis i controla l'actuació del govern.

Segons John Locke, la divisió de poders es basa en:

1. Legislatiu: Encarregat de crear les lleis. És el més important, ja que és escollit pels ciutadans per votacions i inclou el poder judicial.
2. Executiu: Encarregat de realitzar les lleis creades pel Legislatiu. Confiat al govern, el qual també ha d'obeir les lleis.
3. Federatiu: Encarregat de les relacions amb altres països, del comerç i de la seguretat de l'Estat.

Liberalisme i Societat Capitalista

El Liberalisme és la idea que l'individu i els seus drets ocupen la centralitat de l'escena política. L'Estat ha de mantenir un marc que:

• Protegeixi els drets individuals.
• Vetlli pel lliure intercanvi.
• Respecti les regles de la competència econòmica.