Filosofia política: Aristòtil i Hegel

Aristòtil: Definició de l'esser humà

Aristòtil definia l'esser humà amb el terme zoon politikón (Animal politic) ja que pensava que les persones necessitem la societat i la cultura per poder realitzar-nos com a individu i com a espècie. Aristòtil entén que les persones estem plenes de mancances que només poden ser pal·liades amb la societat i també és la societat el que extreu les nostres millors capacitats.

Hegel: L'idealisme alemany

Hegel és, per a molts historiadors de la filosofia, el filòsof en qui l'idealisme alemany arriba al seu punt àlgid des de Immanuel Kant.

Durant la seva joventut fa una crítica a la religió cristiana, ja que pensa que ha provocat certa deshumanització: la religió ens proporciona lleis heterònomes i no autònomes (ens fan obeir, no reflexionar), cosa que va en contra de la naturalesa humana.

Per retrobar-nos, Hegel defensa que per autodeterminar-nos primer ens hem d'arribar a l'autoconsciència: ens hem de conèixer a nosaltres mateixos.

En altres paraules, Hegel pensa que aquesta religió ens determina culturalment i no deixa lloc per l'autodeterminació. Hegel afirma que per arribar a aquesta autoconsciència hem d'intentar comprendre la història, ja que és allò purament humà.

Així doncs, Hegel proposa l'autoconsciència com el màxim desig humà: absolutament tot allò que fem té com a objectiu el coneixement de nosaltres mateixos.

Segons Hegel, quan l'ésser humà es coneix a si mateix es dona el fi de la història: en el moment en què som autoconscients tot adquireix sentit i racionalitat i la realitat deixa de ser conflictiva.

La relació entre l'amo i l'esclau

Esclau: Treballa però no té poder. Necessita l'amo, qui té el poder, per sobreviure i té por a la mort. El seu desig és ser amo.

Amo: Té poder, però no treballa. És qui s'ha enfrontat a la por a la mort i ha sobreviscut, esdevenint amo. No obstant això, necessita l'esclau per executar el seu poder sobre algú.

Encara que no són conscients ambdós es necessiten l'un a l'altre. El moment en què prenen consciència de si mateixos (i de que es necessiten l'un a l'altre) i se supera la lluita entre l'amo i l'esclau arribant a la fi de la història i al que tots dos desitgen: la llibertat.

Segons Hegel, la història evoluciona amb l'enfrontament entre contraris, que en realitat consisteix en una anàlisi de relacions de poder entre persones.