Filosofia de Platón

1. Ontologia

Ontologia comparteix el concepte d’idea, però afirma que només hi ha un món, i que les idees estan en el nostre món, en l’essència de les coses. Antropologia està d'acord amb Platón que estem dividits entre cos i ànima. Però l’ànima és el principi de vida, per tant no es pot separar del cos, de manera que és mortal, i no és exclusiva dels éssers humans, els animals i plantes també tenen una ànima, però diferent (vegetativa, sensitiva, racional). Gnoseologia nega la teoria de la reminiscència. Naixem sense coneixement, i l’anem adquirint, primer a través dels sentits, i després a través de l’enteniment. Ètica no existeix la idea de bé universal, hi ha moltes idees de bé, i no parteix només és teòric, sinó que s’ha de posar en pràctica fent bones accions. Mitjançant la virtut, contemplació i béns externs, podrem adquirir la felicitat, el nostre bé particular. Política l'objectiu de l’estat és la felicitat dels ciutadans. No busca un govern ideal, només evitar injustícies i revoltes. Es governa amb un govern selectiu que té el consentiment del poble.

2. Gènere

Gènere narratiu, destinat a un públic culte. Ja que són tractats filosòfics tècnics de l’acadèmia de Platò. Estil algunes obres estan en estil directe (35 diàlegs), i altres en indirecte (13 cartes). Estructura + Temes la cronologia és un misteri, però podem agrupar els diàlegs en 4 fases. Primers diàlegs/diàlegs socràtics: preocupacions ètiques. Època de transició: qüestions polítiques. Època de maduresa/diàlegs crítics: la república. Diàlegs de vellesa/diàlegs crítics: revisa les seves idees anteriors.

3. Lògica Aristotèlica

El seu objectiu és acabar amb la polèmica d’Heràclit i Parmènides. Lògica Aristotèlica: diferents formes del ser, denominades categories, divideides en 2 grans grups, substància, el ser autèntic, i accidents, que són les característiques (quantitat, temps, posició...). De manera que hi ha dos tipus de canvis, segons si la substància és o no afectada. Aplicant el principi de no contradicció (una cosa no pot ser una altra en el mateix temps). Les relacions lògiques entre proposicions són independents del contingut dels seus termes. Les relacions lògiques depenen únicament de la forma de les proposicions (lògica formal). Podem expressar-les utilitzant símbols que ocupin el lloc de “qualsevol terme que pogués anar aquí”. Es comença a utilitzar variables per en la representació de proposicions i sil·logismes.

4. Causa i efecte

No només hem de tenir coneixement sobre què és un objecte, sinó també per què ho és. De manera que puguem respondre a quatre tipus d’explicacions causals. Causa material (apunta a allò de què està fet l’objecte), causa eficient (apunta a l’agent o procés “mecànic” que dona forma a la matèria), causa formal (apunta a com la matèria s’organitza i determina per constituir X), causa final (apunta al propòsit de X).

5. Sentits i Enteniment

Sentits mitjançant els sentits, podem arribar al grau de coneixement més bàsic. El qual, consisteix en captar informació sobre l’objecte sensorialment. Enteniment ens permet separar les característiques accidentals (el que diferencia els cosos que parteixen de la mateixa substància primera), de les essencials, que són constitutives d’una classe.