La Filosofia de Plató: La República i la Teoria de les Idees

La teoria de la reminiscència

Segons Plató, no hi ha ensenyament, sinó reminiscència. Aquest concepte s'il·lustra quan Sòcrates fa preguntes a un esclau i aquest, sense coneixements previs, n'extreu conclusions correctes. Si no ho ha après, és que ja ho sabia. Per tant, conèixer és recordar. Si recorda, és que ho va aprendre en el passat, abans de ser home. La idea subjacent és l'eternitat de l'ànima.

La República: la justícia i l'Estat ideal

A La República, Plató busca definir la justícia des de la perspectiva de l'individu i del col·lectiu. Introdueix la distinció entre el món sensible i el món intel·ligible (al·legoria del mite de la caverna) i defineix el paper del filòsof. Per a Plató, la política és l'art de governar els ciutadans dins de la comunitat.

Llibre II: L'origen de l'Estat i l'educació

S'hi distingeixen tres tipus de bé:

• El que és bo en si mateix.
• El que és bo en si mateix i per les seves conseqüències.
• El que és difícil però bo per les seves conseqüències.

Es defineix la classe dels guerrers, la virtut dels quals és el coratge. Cada instrument té una funció, i aquesta funció, una virtut. Si la virtut està en excés, pot anar en contra de la ciutat. Per equilibrar-la, cal l'educació, a través de la gimnàstica (per al cos) i la música (per a l'ànima).

Llibre III: La formació dels guardians

L'educació dels guardians està formada per la música, que representa l'harmonia i el ritme aplicats a l'ànima, i la gimnàstica, que educa el cos.

Llibre IV: Les classes socials i la justícia

Plató defensa que no s'ha de pensar en la felicitat a nivell individual, sinó a nivell col·lectiu. L'Estat ideal s'estructura en tres classes socials:

• Governants (or): La seva funció és governar i la seva virtut és la saviesa.
• Guerrers (plata): La seva funció és salvaguardar l'estat i la seva virtut és el coratge.
• Productors (bronze): La seva funció és produir i la seva virtut és la temprança.

La justícia sorgeix de l'harmonia entre aquestes tres classes.

Llibre VI: El símil de la línia

Aquest símil divideix la realitat i el coneixement en dos mons i quatre nivells:

1. Món sensible (Opinió - Doxa):
   Figuració (Eikasia): Els encadenats de la caverna que només veuen ombres.
2. Món sensible (Opinió - Doxa):
   Creença (Pistis): Els presoners aconsegueixen moure el coll i veuen els objectes que projecten les ombres.
3. Món intel·ligible (Ciència - Episteme):
   Coneixement discursiu (Dianoia): Fora de la caverna, es veuen els objectes il·luminats pel sol, com les imatges reflectides al riu. Correspon al coneixement geomètric i matemàtic.
4. Món intel·ligible (Ciència - Episteme):
   Coneixement de les Idees (Noesis): La capacitat d'enteniment pur gràcies a la dialèctica, que permet copsar les Idees directament.

El món sensible és el món de l'opinió, de l'aparença, no del veritable coneixement. El món intel·ligible és el de la realitat i el coneixement autèntic.

Llibre VII: L'educació del filòsof

Detalla el pla educatiu per assolir el coneixement superior:

• Gimnàstica: per a la bona harmonia del cos.
• Música: per a l'harmonia i la concordança de l'ànima.
• Àlgebra
• Geometria
• Astronomia

Per a Plató, les Idees són unitats perfectes, immutables, formals, veritables i objectives.

Conceptes fonamentals de la filosofia platònica

Opinió (Doxa) i Ciència (Episteme)

L'opinió és una creença basada en el món sensible, mentre que la ciència és el coneixement de les Idees de l'àmbit intel·ligible.

La teoria de la participació

Relaciona el món intel·ligible amb el sensible. Les coses del món sensible participen de les Idees del món intel·ligible. Per exemple, un cavall bell participa de la Idea de Bellesa.

La Idea de Bé

Per a Plató, la Idea de Bé és la causa de totes les coses, el principi de l'ésser i de la intel·ligibilitat de totes les altres Idees. D'ella depèn tota la realitat i és superior a la resta. Sense ella, les altres Idees no poden ser enteses. El Bé no només possibilita el coneixement, sinó que també confereix l'essència a les coses. S'hi arriba a través de la dialèctica. En el mite de la caverna, el Sol representa la Idea de Bé, la idea absoluta. Per a Plató: Bé = Veritat = Bellesa.

La dialèctica

Un cop l'ànima ha treballat la gimnàstica, la música, el càlcul, la geometria i l'astronomia, ha de practicar la dialèctica. Aquesta és l'art de dialogar, de passar d'un concepte a l'altre de manera seriosa i raonada. L'objectiu final de la dialèctica és la captació de la reina de les Idees: la Idea de Bé. Aquest mètode permet l'ascensió cap al coneixement, conduint-nos del món sensible a l'intel·ligible.

La funció del filòsof

El filòsof és aquell que sap distingir entre el veritable coneixement (ciència) i la simple opinió. L'autèntic savi és qui, a través d'un procés difícil i dolorós, abandona el món de l'opinió (el món sensible, les ombres de la caverna) i s'adreça a la Idea de Bé (simbolitzada pel Sol). En retornar a la caverna, el filòsof torna al món de la confusió per comunicar als presoners que el que veuen són només ombres i ajudar-los, mitjançant la dialèctica, a ascendir cap al coneixement.

Els diferents tipus de coneixement

Plató distingeix dos tipus de coneixement: el coneixement sensible (opinió) i el coneixement intel·ligible (ciència), que és el veritable coneixement. Per passar del sensible a l'intel·ligible cal un procés de purificació de l'ànima anomenat dialèctica ascendent. El coneixement sensible és el que percebem a través dels sentits, mentre que el món intel·ligible, en ser espiritual, no es pot conèixer a través d'aquests.