Filosofia: Origen, Branques i Evolució del Pensament

Filosofia: Amic del Saber

La filosofia (amic del saber) és una ciència que busca una explicació racional de les coses per desvetllar el sentit ocult del món. L'objectiu és estudiar els pensaments, creences i prejudicis de les persones. El seu origen es trasllada a l'antiga Grècia al s. VI a.C., quan uns individus intenten donar una explicació racional dels fenòmens. Pitàgores va ser el primer a fer servir la paraula filosofia.

Característiques:

• Coneixement científic: utilitza la lògica i intenta demostrar teories.
• Coneixement general: comparant-lo amb altres ciències empíriques.
• Coneixement fonamental: intenta trobar l'origen de les coses.
• Coneixement racional: basat en la raó humana.

Divisió de la Filosofia:

• Metafísica: ciència que estudia els éssers humans i les seves propietats.
• Lògica: raó. Estudia l'estructura, la forma i la correcció d'un raonament.
• Epistemologia: estudia el coneixement, els seus tipus i formes.
• Ètica: estudia els codis morals, normes morals.
• Estètica: estudia l'art i la bellesa.

Pas del Mite al Logos

Passem d'una explicació irracional, arbitrària, subjectiva que representa un pensament arcaic a una explicació necessària, racional, objectiva, clara i precisa que busca una explicació única dels fenòmens.

Actitud Filosòfica

Inconformisme que impulsa la gent a fer una investigació amb l'objectiu de trobar respostes exactes. Parteix d'una tradició, històrica i cultural. Ha de disposar d'un mètode filosòfic.

• Admiració: moviment racional de la ment cap a les coses.
• Problemàtica: perquè no troba respostes exactes.
• Context filosòfic: trobar respostes per poder donar opinió a les coses.
• Desvetllar: objectiu de desvetllar el principi de les coses.

Mètode Filosòfic

Treball conceptual amb un conjunt de regles que s'han de seguir per tal d'arribar a un resultat. Aquest mètode s'ha d'adaptar a les qüestions que té davant. És important la investigació com l'exposició de la veritat (sotmesa a crítiques). El mètode es basa en la pluralitat de perspectives (llenguatge, raó formal, estètica). Descartes (mètode Cartesià) aprèn a distingir el veritable del fals (basant-se en la lògica, geometria, anàlisi matemàtica).

1. 1er pas: prendre decisions veritables.
2. 2on pas: separar dificultats per resoldre-les millor.
3. 3er pas: ordenar pensaments, dels més simples als més compostos.
4. 4rt pas: comprovar el procés.

Diferències entre Filosofia i Ciència

• Actitud:
  • Filosofia: intenta conèixer la totalitat de la realitat.
  • Ciència: estudia els fenòmens que veu i pot comptar.
• Interès:
  • Filosofia: impuls intel·lectual de conèixer, saber i trobar significats a les coses.
  • Ciència: prevenir esdeveniments futurs.
• Objecte:
  • Filosofia: estudia l'objecte de la totalitat de la realitat.
  • Ciència: estudia objectes ja donats.
• Mètode:
  • Filosofia: utilitzen diferents mètodes segons la perspectiva de la realitat.
  • Ciència: utilitzen els més adequats dels seus objectes d'estudi.

Explicacions sobre la Natura de l'Ésser Humà

1. Explicacions mítiques i religioses: estan basades en uns fenòmens sobrenaturals.
2. Explicacions racionals: dels fenòmens. Aristòtil i del fixisme. Aristòtil defensava la teoria fixista.
3. Explicacions científiques: explicacions racionals i demostrables. A partir del Renaixement la ciència estudia l'univers buscant una relació a través de les quals es manifesten els diferents fenòmens.

Mètode Científic de Galileu (abans de l'evolucionisme)

1. Actitud: observació.
2. Analitzar: dades.
3. Formulació d'hipòtesis.
4. Experimentar amb hipòtesis per verificar tot el procés.

Creacionisme: Època en què es creia que les espècies eren invariables perquè han estat creades així per Déu.

Fixisme: Les espècies són invariables, no es transformen, han existit així des de sempre.

Evolucionisme (XIX): Necessitat de les espècies d'adaptar-se al medi desenvolupant els òrgans adients. Aquestes modificacions són transmeses a l'herència.

L'Evolucionisme: Teories de Linné i Lamarck (Fixisme)

Linné S. XVIII (1707-1775) Fixisme/Creacionisme

• Biòleg, naturalista que suposava i defensava les tesis fixistes, perquè considerava que l'adaptabilitat dels individus al medi és el resultat d'un disseny intel·ligent (Déu creador).
• Va observar que la Terra i els éssers vius estan en un canvi dinàmic constant.
• Va crear una necessitat de donar una explicació científica a tots els canvis que observava a la natura i que corresponien amb els fòssils trobats.
• Destaca per classificar els éssers vius d'una manera més rigorosa i científica.

Lamarck S. XVIII (1744-1829) (Fixista)

Obra: Filosofia zoològica. Funció de l'òrgan.

• Els éssers vius tenen una tendència innata cap al perfeccionament de la seva espècie.
• A la natura hi ha grans canvis que es donen al medi ambient, i que obliguen als éssers vius a adaptar-se, i per tant, això provoca modificacions biològiques a les espècies.
• (IMPORTANT) La seva teoria sobre la concepció i evolució: és la necessitat de les espècies d'adaptar-se al medi ambient desenvolupant els òrgans adients. Llavors si un òrgan no s'utilitza, no serveix i es perd. Amb la funció de l'òrgan descriu la seva teoria (girafa).
• Aquests caràcters genètics es transmeten de generació en generació. No dóna proves clares d'aquestes mutacions que es transmeten en l'herència.

Teoria de l'Evolució de Darwin

Charles Darwin (1809-1887)

L'origen de les espècies (1859).

• Desenvolupa la Teoria de la Selecció Natural. La idea era la lluita dels éssers vius per la supervivència perquè hi ha més éssers vius que recursos naturals. Influència d'aquesta idea: el demògraf Malthus deia que en general es produeix un augment de la població més gran que l'augment dels recursos naturals.
• Darwin va pensar que a la natura passava igual i per tant va aplicar aquesta teoria amb els éssers vius.
• Va arribar a la idea que amb aquesta lluita sobrevivien els que presenten les adaptacions més favorables per adaptar-se i això es transmet hereditàriament. Aquesta evolució dels animals explicava el seu origen.

Característiques de la Teoria de l'Evolució (Darwin)

• Les formes de vida evolucionen a través de l'herència de modificacions favorables.
• És un procés gradual i lent.
• Organismes semblants tenen un avantpassat comú (primats-éssers humans).
• El mecanisme d'evolució és la selecció natural (modificacions espontànies que generen els éssers vius per tal de lluitar per la supervivència). En aquesta lluita sobreviuen les espècies que presenten les adaptacions favorables i que a més es transmeten hereditàriament.

Crítica: Darwin no explica clarament com es produeix l'herència (transmissió de caràcters).

Herència

• Teories de Genètica (Mendel).
• Mutacions (Hugo de Vries).
• Teoria Sintètica de l'Evolució (Neodarwinisme).

Origen de la Genètica i el Mutacionisme

Genètica: George Mendel XIX

Va descobrir les lleis genètiques. Cromosomes X-Y. La genètica introdueix uns factors importants a l'hora de parlar de l'evolucionisme.

Mutacions: Hugo de Vries (1848-1935)

Les mutacions són canvis que originen uns caràcters que produeixen la variació de l'espècie. Es produïen les mutacions per canvis mediambientals i poden ser producte d'alteracions genètiques.

Teoria Sintètica de l'Evolució (Neodarwinisme)

Teoria contemporània que incorpora els descobriments de la genètica per ampliar i perfeccionar la teoria de l'evolució.

• Rebuig de l'herència dels caràcters adquirits.
• La rectificació del gradualisme en l'evolució.
• El reconeixement del mecanisme de la selecció natural.

Hominització

Procés evolutiu de l'espècie humana. La nostra espècie és l'homo sapiens. Va evolucionar d'una espècie molt antiga que vivia a l'Àfrica, fa uns 4 milions d'anys.

Humanització

Significa que l'espècie humana s'independitza del medi i comença a transformar el seu entorn articulat. Al final, acabarà creant cultura.

Canvis en els Homínids

• Bipedisme.
• Alliberament de les extremitats superiors.
• Desenvolupament del cervell.
• Autoconsciència.

Neotènia

És la conservació de caràcters juvenils després d'arribar a la vida adulta. A diferència d'altres mamífers, l'espècie homo allarga la seva infantesa i això facilita l'aprenentatge i maduració del cervell. Ontogènesi lenta.