Filosofia de Nietzsche: moral noble, ressentiment i superhome

Home noble

Home noble: aquell que té les virtuts de l'autoafirmació, la confiança, la creativitat i l'espontaneïtat.

Conceptes filosòfics

• Altruisme: Lo que beneficia a otras personas
• Ascetismo: La renuncia como forma de vida
• Genealogía: El método de explicar un concepto mediante el análisis de su linaje
• Mala conciencia: Sentimiento de culpa que nace de la frustración instintiva, autotortura interior.
• Ressentiment: La clase especial de resentimiento que sienten los oprimidos. La imaginaria venganza a que se entregan quienes son impotentes para actuar contra su opresión.
• Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.
• Antropomòrfica: que reflecteix la natura o l'acció humana
• Metamorfosi: la transformació d'una cosa en una altra
• Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració
• Espontàniament: partint d'un mateix, i no com a reacció a les accions dels altres
• Transvaloració: que allò que es considerava bo passi a considerar-se dolent, i allò que es considerava dolent passi a considerar-se bo
• Esclaus: els grups d'individus més febles en una societat, que es contraposen als nobles i poderosos
• Metàfores: Hi ha una metàfora quan s'usa una expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra, basant-se amb que es pot comparar algun aspecte d'allò que les dues expressions signifiquen
• Propensió moral cap a la veritat: Sentiment de que es té l'obligació d'usar el llenguatge de manera que s'avingui amb allò que es pren com a vertader

Filosofia del martell

Filosofia del martell: crítica a la tradició occidental, en concret a la moral i filosofia tradicionals, la religió cristiana i les ciències positives. Nietzsche va catalogar de dogmàtiques la moral i la filosofia tradicionals i va situar l'origen d'aquest pensament en les figures de Sòcrates i Plató.

Esperit dionisíac i esperit apol·lini

Esperit dionisíac: representació del valor de la vida en la cosmovisió grega abans. Simbolitza el vigor, la font de plaer, l'embriaguesa, la desmesura, la renovació i la destrucció (s'expressa fonamentalment en la música i la poesia lírica).

Esperit apol·lini: manifestació del valor de la raó en la cosmovisió grega. Representa l'ordre, l'harmonia, la figura i les formes de la raó (s'expressa fonamentalment en l'epopeia i l'escultura)

Moral dels esclaus/ del ressentiment

És, segons Nietzshe, la moral occidental. Una moral antinatural ja que imposa lleis o imperatius categòrics en contra dels instints primordials de la vida. L'ideal de la moral tradicional és fer 'l'home bo, modest, diligent i benintencionat', la qual cosa el converteix en esclau d'aquestes virtuts fictícies. Com a moral (cristiana) postula l'existència d'un altre món vertader, el de més enllà, el món de la perfecció platònica. La conseqüència d'aquest postulat és el despreci d'aquest món i de la pròpia vida. La moral defensa l'altruisme com a norma suprema de comportament, per això menysprea tots els valors de la vida. Considera que les accions més elevades no poden ser obra dels homes, sinó d'un ésser perfecte que s'anomena Déu, així, situa l'home entre les coses vulgars i dèbils. En conseqüència tots els valors de la moral tradicional són ficticis i propis dels dèbils, per la qual cosa aquesta moral és immoral.

Crítica a la Religió occidental

La religió neix de la por que l'home té de sí mateix, és com un mecanisme de defensa que permet atribuir el propi destí a un ésser més poderós, a Déu. Una religió que menysprea la vida humana i l'expressió dels instints vitals introduint en l'home el sentiment de que la vida terrenal no tenia sentit i que, en conseqüència, comporta l'alienació de l'home.

Ciències Positives

Segons Nietzsche, no són una vertadera interpretació de la realitat. El seu origen cal cercar-lo en la repugnància que l'intel·lecte sent pel suposat caos del món. Ell no ataca a la ciència en ella mateixa, sinó a una metodologia concreta: la que es basa en la matematització de la realitat prescindint de les qualitats de les coses.

Estat

No es va dedicar a fer una reflexió tant extensa de la política com d'altres disciplines però rebutja clarament l'Estat: així parlà Zaratustra el va definir com 'el més fred dels monstres freds' perquè ens menteix dient-nos 'jo sóc el poble'.

Mort de Déu

Representa la negació de tots els transmòns inventats per la religió. Aquests són la gran mentida que converteix la vida en una aparença, en una mera ombra. La idea de Déu, en tant que fonament del món vertader, és la gran enemiga. L'esperit lliure és aquell que és capaç d'assumir la seva mort, d'acabar amb la metafísica i acceptar que res no s'hi pot posar al seu lloc (ni la ciència, ni la racionalitat, ni la tècnica, ni la política etc.).

Nihilisme

És la força destructora de la base de la cultura occidental. Déu ha mort perquè entre tots l'hem assassinat i quan ho assumim, aleshores superarem l'estat nihilista (negatiu). El nihilisme, però, és un procés ambivalent i dialèctic. És a dir, que té dues cares: una negativa i l'altra positiva i implica un moviment d'una a l'altra: hem de negar per afirmar, destruir per crear. El moviment negatiu correspon amb l'enteniment que critica; i el moviment positiu correspon al domini dels instints vitals ja que, per Nietzsche, la vida és la forma suprema del nihilisme

L'últim home

La mort de Déu (que és un fet històric) pot donar lloc a dos fenòmens. Per una banda és la condició de possibilitat per a l'aparició del superhome; però, per l'altre la mort de Déu també genera l'arribada de l'últim home. Per Nietzsche aquest és l'ésser més menyspreable, és aquell que es contenta amb el pragmatisme i la tecnocràcia i que, per tant, ha substituït Déu per la seva comoditat; l'últim home representa la runa de la civilització i és la culminació de la decadència.

Superhome

És aquell que accepta la mort de Déu i no el substitueix per altres valors, assumeix plenament la vida. És el més fort, el més noble, és l'autèntic filòsof, el que no necessita valors falsos, és aquell que supera la prova de l'etern retorn. El superhome és el més real dels homes, s'oposa a l'últim home (ja que aquest el caracteritzava el ressentiment en contra de la vida). El procés de generació del superhome Nietzsche l'exposa amb la metàfora de les tres transformacions. El camell (porta la pesada càrrega de la moral invertida), el lleó (que lluita en contra de la moral) i el nen (creador espontani del seu propi joc) que és el superhome.

Voluntat de poder

És una voluntat lliure, vital, expansiva. L'impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més. Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l'essència mateixa del ser, i que, com a principi animador, està situat més enllà del bé i del mal. La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany d'apoderar-se de res ni de dominar ningú, sinó que és creació

Etern Retorn

L'etern retorn del mateix fa referència a una prova selectiva moral que ha de passar el superhome. Implica una reflexió sobre el temps exposada en forma metafòrica. Cada instant és únic però etern, ja que en ell mateix es troba tot el sentit de l'existència. Nietzsche parla de l'etern retorn del mateix, però absolutament de tot el mateix, fins i tot les coses que considerem 'insignificants' i roden al nostra existència. Si assumim la vida en la seva plenitud hem de voler que es repeteixi. Hem de voler l'etern retorn ja que cada instant que hem viscut és vida, i per aquesta raó hem de veure que en cada instant es troba el sentit de la nostra existència.