Filosofia i mort

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,57 KB

 

filosofia i religió

COINCIDÈNCIA FILOSOFIA-RELIGIÓ

Interessos Similars

Comparteixen inquietuds i problemes: el sentit de L’existència, la transcendència de l’ésser humà, l’existència de Déu...

Dimensió Pràctica

Pretenen ensenyar-nos a dur una bona vida, per la qual Cosa ens ofereixen preceptes o normes de com hem d’actuar.

DIVERGÈNCIES  FILOSOFIA-RELIGIÓ

Tipus de saber

Filosofia

Constitueix una forma de saber racional i crítica que, Sovint, comporta incertesa i dubtes.

Religió

És una forma de saber basada en la fe i que, per tant, Es caracteritza per la creença en les veritats revelades

les branques de la filosofiaVocació universalista:

FILOSOFIA

Metafísica

Lògica

Epistemologia

Ètica

Estètica

“més enllà de la física”. Designa la part De la filosofia que s’ocupa de l’ésser (propietats del que és o existeix), Independentment del que sigui. De les més antigues de les branques.

raó”. S’ocupa dels raonaments Expressats lingüísticament. N’estudia l’estructura, la forma i la correcció. Podem estar segurs de la validesa de la seva conclusió.

“teoria del coneixement”. S’ocupa de Qüestions com ara què és el coneixement, la ciència...

És Una de les branques més populars actualment.

codis morals”. Analitza les nostres Normes morals, la fonamentació d’aquestes, la validesa...

Una Altra de les branques clàssiques. Ens pot ajudar  a dur una bona vida.

És La branca interessada en l’art i la bellesa en general. Com a disciplina té Un naixement recent (S.XVIII).

Ésser i esdevenirEsta constituït pel conjunt de tot El que existeix o 

És



Sentit restrictiu

: es considera que La realitat és tot allò de què podem tenir experiència.

Sentit ampli:

no tan sols tenen Existència  els éssers materials i Observables, sinó també realitats subjectives que coneixem íntimament.

/

El filòsof Heràctil d’Efes, va creure que el secret de la realitat S’amaga en l’esdevenir etern. En Canvi, el filòsof Parmènides, va pensar que la veritable realitat és l’ésser immutable.

 Realitat i aparença
Realitat
: el conjunt de tots Els éssers i objectes que tenen existència per si mateixos, independentment D’un subjecte que els percebi.

Aparença

: la forma com es Manifesta o apareix la realitat als subjectes que la perceben. /La relació entre realitat i aparença ha donat peu a una Controvertida discussió, no resolta. Hi ha qui veu les aparences com una representació, i qui les veu com una ocultació.

1.3. L’ésser i el no-resÉsser : és el que hi ha, El que existeix, la realitat

No-res

: és la negació de L’ésser i , per tant, el que no és, el que no existeix o no té realitat.No-resà pseudoidea.
Segons Henri  Bergson, el no-res és Un terme sense significat. No es pot ni pensar ni imagina.
No-resà terme lògic.
Funció d’expressar la Negació d’una existència, independentment de si li correspon un concepte real o No.

la mort
Podem entendre la mort com la destrucció d’alguna cosa./En els éssers inorgànics, la Mort comporta una desestructuració.
/Es pot definir la mort d’una Manera més precisa com la pèrdua de Les propietats característiques de la vida.
Només es pot parlar, en aquest cas, dels ésser Orgànics.
Tots moren de la mateixa manera o similar. Però dins dels humans, Hem de parlar d’especificitat de la mort Humana./Trets comuns.
La mort dels Animals o les plantes, pot tenir dues Causes bàsicament: mort accidental, Causes externes;
mort natural, causes internes.
/
Tret específic.
En l’home és un Element constitutiu de la pròpia vida. És conscient De la seva pròpia mort:
saber que Morirà, condiciona tota la seva Vida.
2.4. Experiència de la mort / La mort sembla ser un quelcom personal, alguna cosa íntima de Cadascú. La nostra pròpia mort, és un misteri, Alguna cosa que podem esperar i preveure, però no sentir. La mateixa naturalesa Fa que la mort sigui inexperimentable.
Alguns autors, diuen que creure que podem experimentar-la a través de la mort aliena és una il·lusió. Només Podem assistir-hi com a espectadors.
Només experimentem les sensacions que la mort aliena produeix en nosaltres.2.5. Concepcions de la mort La mort Definitiva:Molts defensen que suposa la fi Definitiva de tota forma de vida.

RESIGNACIÓ i ACCEPTACIÓ

REBUIG

Rebutgen Qualsevol mena de temor o rebel·lió davant del fet de la mort.

Revelació Contra el caràcter definitiu de la mort.

La mort com a Trànsit:Per a molta gent, la mort només és la pèrdua de la Vida en sentit biològic. És possible acceptar que ment o l’ànima, continua vivint Malgrat la mort del cos. Per els espiritualistes, la uníó del cos i la ment, Són diferents, independents i, per tant, Separables.

Entradas relacionadas: