Filosofia Moral: De Sòcrates a la Bioètica

Ètica i Moral

Definicions

Moral

És el codi de normes que regulen l'acció individual i col·lectiva que es considera correcta.

• Com a contingut: normes i principis que regulen el comportament correcte.
• Com a estructura: la moral és un tret constitutiu de la naturalesa humana, la qual cosa converteix l'home en l'únic ésser moral.

L'ésser humà no pot ser amoral, està obligat per la seva llibertat a acatar les normes o no.

Tasques de l'ètica: formar la consciència i el caràcter perquè tinguin criteri moral.

Hàbits

Són tendències a actuar de manera determinada davant de situacions similars. El conjunt d'hàbits constitueixen el caràcter.

Caràcter

És la base de la nostra naturalesa moral.

Funcions de la consciència

• Distingir valors.
• Formular principis generals i judicis en funció de la realitat vista, la qual cosa condueix a una conducta correcta.
• Ser autocrítica de la consciència (reflexió sobre un mateix).

Consciència moral (3 nivells)

1. Preconvencional: actuar segons allò que li convé. Nivell amoral.
2. Convencional: les persones identifiquen allò que és bo amb allò que la societat defineix que és bo.
3. Postconvencional: valors i principis que mouen les persones perquè han fet una reflexió.

Criteris morals universals

Déus, honor als pares, hospitalitat (Sòcrates), cada cultura té el seu valor (sofistes).

Qüestionament de l'existència de valors

1. Relativisme: valors relatius a la cultura.
2. Contextualisme: propostes morals o no en funció d'on estem.
3. Etnocentrisme: defineix els valors morals de la cultura dominant.
4. Escepticisme: és la postura que no accepta plantejaments universals.
5. Subjectivisme: nivell preconvencional, tot en funció d'allò que veiem.
6. Emotivisme: Hume, són les nostres emocions i sentiments per simpatia els que ens mouen a actuar.

Ètica socràtica

Saviesa, virtut i felicitat, Sophrosyne.

Felicitat (3 models)

1. Autosuficiència: valorar-se per un mateix, no dependre de ningú.
2. Autorealització: Epicur, defensa el plaer però no el plaer pel plaer.
3. Experimentar el plaer i intentar evitar el dolor: epicureisme.

Epicur. Fàrmacs: s'ha de cercar el plaer, refugir el dolor, no témer els déus, no témer la mort. Ataràxia, tranquil·litat de l'ànima.

Ètica aristotèlica

La felicitat és un bé perfecte. Té dos aspectes: teòrica (reflexió) i pràctica. Pensar correctament implica actuar correctament.

• Ètica material: tenen un contingut ben clar.
• Ètica formal: Kant, criteris que fixen formes. Basada en imperatius:

1. Hipotètics: fixen condicions, fer una cosa per obtenir-ne una altra.
2. Categòrics: amor al deure, no fixa res per a una finalitat. No actuar de manera particular, no utilitzar a ningú, obrar de manera objectiva; actuar per amor al deure, actuar per por al càstig o per recompensa; conceptes metafísics que no podem demostrar però que necessitem com a existències de l'ànima, immortalitat de l'ànima, llibertat, Déu remunerador.

Teories ètiques

1. Socràtica: idealista, cognitivista (basada en el coneixement), racionalista, virtuts universals, heterònoma.
2. Aristòtil: (practica la virtut però és influenciat per les passions): materialista, eudemonista (cercar la felicitat), teleològica, crítica moral, virtut, cognitivista.
3. Hedonisme (cercar el plaer): materialista, heterònoma (normes fora de mi), cirenais, epicureisme, ataràxia.
4. Estoicisme: heterònoma, equilibri amb la naturalesa, apatheia (arribar a la imperturbabilitat).
5. Jusnaturalisme: aprofita les idees d'Aristòtil i les cristianitza. Defensa normes naturals, externes, universals, objectives.
6. Formalisme: deontològica, autònoma (respon de la seva acció), universal.
7. Emotivisme: els sentiments decanten a l'hora d'actuar.
8. Utilitarisme: Stuart Mill, la felicitat no ha de ser personal, evitar el dolor. És cognitivista, teleològica, heterònoma.

Freud

Analitza diferents camins de la felicitat:

1. Els que defensen la satisfacció i limitar els instints.
2. Els que cerquen de manera més moderada el plaer, que ja són més superiors.
3. Els que busquen treure rendiment al màxim de la naturalesa.
4. Assolir la felicitat amb productes químics.
5. A través de pràctiques espiritualistes.
6. Els que intenten sotmetre els instints de manera lliure.
7. El de l'ermità, cercar la felicitat fora del soroll.
8. Transformar la realitat de la societat, però l'ésser és allò que és.
9. Transformar la societat de manera delirant.
10. Posar les accions com a centre.
11. Camí estètic, saber gaudir i apreciar la bellesa.
12. Obrir-se amb els altres.

Ètica discursiva

Determina quines normes tenen validesa ètica. Defensada per Habermas. Pensa que les normes sorgeixen del grup i que en la societat hi ha una comunitat de diàlegs.

Bioètica

Aspectes referents a l'eutanàsia, l'avortament (llibertat de la mare i dret a la vida), restriccions sobre la investigació utilitzant animals.

Sociologia

Sociabilitat de l'ésser humà. Estudia els diferents grups humans, com canvien i evolucionen.

Fonaments biològics de l'ésser humà

1. Indeterminació instintiva: no estem determinats com els animals. Augmenta la intel·ligència de l'ésser humà. Influeixen els costums, les tradicions i les normes socials.
2. Llarg període d'immaduresa: període que necessitem per aprendre.

Aspectes de cooperació i agressivitat

• Hobbes: l'home és un llop per a l'home. Cal organitzar racionalment el grup i desenvolupar aspectes de cooperació.
• Freud: la societat i la cultura exergeixen repressió (superego).
• Darwinisme social: alguns pensadors intenten aplicar les teories de Darwin a la societat, aplicant la llei del més fort.
• Humanisme: l'home no és agressiu per naturalesa. L'agressió és una actitud puntual en què la racionalitat ha de guanyar.

Harmonia i disharmonia social

Es basa en la sociabilitat, que ha d'arribar a un equilibri entre sociabilitat i individualitat. S'ha de desenvolupar un aspecte crític per denunciar els fets injustos i s'han de fer transformacions socials per a l'avenç del grup.

Procés de socialització

Procés d'aprenentatge mitjançant el qual ens integrem en la comunitat de la qual formem part.

Mecanismes: imitació, premis i càstigs, deliberació de consciència (establir un diàleg amb un mateix sobre allò que és bo i dolent), transmissió de valors (passar a l'edat més madura).

Agents de socialització

Família

• Tipus d'unió: exogàmia (entre membres de diferents grups), endogàmia (dins del mateix cercle).
• Relació conjugal: monogàmia i poligàmia (poliginia: un home amb diverses dones; poliandria: una dona amb diversos homes).
• Estructura: patriarcal (el pare té l'autoritat), matriarcal.
• Extensió: nuclear (pares i fills), extensa (més membres, com avis, etc.).