Filosofia Moral: Guia Completa sobre Ètica i Conducta

Quines són per Kant les grans preguntes de la filosofia?

A quins camps d'investigació es refereixen cadascuna?

Les preguntes són: Què puc saber? Què he de fer? Què puc esperar? Què és l'home?

La primera es refereix al camp de la metafísica, la segona al de la moral, la tercera a la religió i la quarta al camp de l'antropologia.

Per què diem que la pregunta “Què he de fer?” és la més urgent?

Què té a veure amb la nostra estructura psicobiològica?

Perquè la nostra vida no està tan predefinida com la d'altres éssers i l'hem d'orientar i redefinir-la. Per tant, nosaltres no som en el món, sinó que ens toca construir-lo i construir-nos.

Quins són els dos grans universos en què es desenvolupa la vida humana?

Explica la resposta.

Els fets i els valors. L'univers dels fets es refereix al que hi ha, el que és, el que percebem, el que ens passa, el que fem i el que la ciència pot investigar. L'univers dels valors es refereix al que hauria d'haver-hi, el que valorem, el que ens mereixem, el que hauríem de fer i el que la moral aspira a regular.

Una de les preguntes en què es desglosa la pregunta “què hem de fer?” és la de “Què he de fer perquè les coses em vagin bé?”.

Quin és el sentit d'aquesta pregunta?

Què té a veure amb el concepte de bona vida?

Si sabem on volem arribar, si coneixem quins són els nostres desitjos i què demanem a la vida, la nostra intel·ligència ha de ser capaç de treballar amb les dades que l'experiència li subministra per mostrar-nos els mitjans per assolir-ho.

Respecte al concepte de bona vida, per molt que ens agradaria gaudir d'una bona vida, és cert que tot sovint no ens en sortim. Per això, una de les tasques que ha de realitzar la intel·ligència per afavorir la bona vida és adquirir tant coneixement com li sigui possible de la realitat en què vivim i el seu funcionament.

La bona vida s'oposa a la vida bona?

Raona la resposta.

Una pregunta difícil que tots ens hem fet en alguna ocasió: Per tenir una bona vida em convé comportar-me moralment, seguir una vida bona? A curt termini potser no, però i si ho mirem a llarg termini? L'immoral té més possibilitats a llarg termini de viure, ell i els seus estimats, d'una manera gratificant, satisfactòria, fins i tot eficaç?

Relaciona els conceptes de vida bona, deure, capacitat moral, valors, consciència moral, bé i mal.

Respecte a la vida bona, tenim el deure de viure-la, i ens adreça a una capacitat específicament humana: la capacitat moral. Els valors fan referència a la nostra naturalesa. Hem de trobar unes coses preferibles a unes altres, per això en situacions que ens falten forces diem que estem baixos de moral o desmoralitzats. La consciència moral de la qual disposem les persones és la que ens fa distingir entre el bé i el mal morals.

És el mateix una conducta immoral que una conducta amoral?

Raona la resposta i posa un exemple.

Es pot parlar realment d'amoralitat quan ens referim a la conducta d'una persona?

A quina persona es podria titllar d'amoral?

Una conducta immoral és l'actuació de qui tot i tenir consciència del bé i del mal, no la respecta. D'altra banda, l'amoralitat és l'absència de consciència moral.

Sí que es pot parlar d'amoralitat quan ens referim a la conducta d'una persona. Un exemple de persona amoral seria una persona amb deficiències psíquiques.

Diferències entre ètica i moral.

Què tenen a veure en aquesta descripció la sociologia, la psicologia i la filosofia?

Pot haver-hi moral sense ètica?

La moral es defineix com la capacitat que tenim per distingir entre el que fem i el que hauríem de fer. L'ètica fa referència a la reflexió sobre la moral per part de la filosofia.

La sociologia descriu codis referents a la moral, els classifica i els compara, n'estudia el naixement i el desenvolupament. La psicologia es refereix al paper en la vida humana dels codis morals. La filosofia s'encarrega de la reflexió sobre aquests codis morals, del que diem ètica.

Sí, pot haver-hi moral sense ètica, ja que la moral és una capacitat humana i l'ètica és la reflexió filosòfica sobre aquesta capacitat.

Què afirmen els que diuen que la capacitat moral depèn de la raó?

Com s'anomena aquesta doctrina i qui la defensa?

Afirmen que el bé i el mal són idees que es poden conèixer i que aquest coneixement és la clau de la conducta moral. Això es coneix com a racionalisme moral i és defensat per pensadors com Plató o el seu mestre Sòcrates.

Què afirmen els que diuen que la capacitat moral depèn dels sentiments o emocions?

Com s'anomena aquesta doctrina? Qui la sosté?

Insisteixen en la importància de les emocions i els sentiments en l'actuació humana i defensen que el bé i el mal no són idees sinó sentiments, que l'educació moral només pot ser educació sentimental. Aquesta doctrina rep el nom d'emotivisme moral i la sosté, per exemple, David Hume.

Què afirmen els que diuen que la capacitat moral depèn de l'esperit?

I què afirmen els que diuen que aquesta capacitat moral és un fruit evolutiu?

En aquest segon cas, què té a veure això amb els mecanismes inhibitoris? Posa un exemple.

Els espiritualistes defensen que només els humans som capaços d'alterar lleis naturals tan arrelades com la de la pròpia supervivència. El món de la natura i el món de la moralitat són dues realitats de naturalesa diferent.

Els materialistes, d'altra banda, defensen que la capacitat moral només pot provenir de la natura i, en els darrers temps, d'una concepció evolucionista de la natura.

Els mecanismes inhibitoris tenen la funció de frenar la pura agressivitat, ja que dificulta la supervivència de les espècies. La naturalesa humana no té mecanismes inhibitoris capaços de fer front a la creixent capacitat destructiva que tenim a l'abast. Un exemple seria una persona incapaç d'agredir directament a una altra, però que pot prémer el botó d'un míssil de llarga distància capaç d'exterminar milers de persones.

Quins són, segons Kohlberg, els estadis morals?

Explica cadascun d'ells.

• Estadi preconvencional: Un nen petit no entén de normes, de convencions, i si respecta alguna pauta de conducta és simplement per interès propi, per obtenir satisfaccions o evitar patiments. La seva conducta ve marcada per recompenses i càstigs (un somriure, un petó, una mala cara, un crit).
• Estadi convencional: És quan el nen o nena comença a descobrir l'existència de normes, de regles. Ens trobem a la famosa etapa dels “perquès”, recerca de regularitats per entendre el món.
• Estadi postconvencional: Aquest nivell és força complex i fins i tot els adults reaccionen com a infants. Es basa en què les normes són pactes adoptats per assolir fins més generals, valors.

Explica la piràmide motivacional de Maslow.

Maslow ens explica el creixement moral mitjançant una jerarquia en la seva piràmide motivacional. Aquesta jerarquia, de baix a dalt, consta de les necessitats següents:

1. Necessitats fisiològiques.
2. Necessitats de protecció i seguretat.
3. Necessitats de pertinença i afecte.
4. Necessitats de valoració.
5. Necessitats d'autorealització (a dalt de tot de la piràmide).

Aquesta jerarquia planteja la idea que només a mesura que es van satisfent les necessitats que ocupen els esglaons inferiors, van apareixent les necessitats que n'ocupen els superiors. En aquest sentit, les necessitats fisiològiques són les prioritàries.