Filosofia de John Stuart Mill: Ètica i Política
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,74 KB
John Stuart Mill: Empirisme, Utilitarisme i Llibertat
John Stuart Mill forma part de l'empirisme anglès i desenvolupa, sobretot, una filosofia moral i política basada en l'utilitarisme i en la defensa de la llibertat individual. Parteix de la idea que l'experiència és la base del coneixement, però centra especialment la seva reflexió en com han de viure les persones i com s'ha d'organitzar una societat justa.
La tradició empirista
Mill continua la tradició empirista: tot coneixement prové de l'experiència i de l'observació dels fets. No hi ha idees innates. Coneixem a partir del que vivim i percebem, i a partir d'aquí fem generalitzacions.
L'ètica utilitarista
Aquesta base empirista el porta a pensar també la moral des de l'experiència humana. Segons Mill, els éssers humans busquen naturalment la felicitat i eviten el dolor. A partir d'aquí formula el principi d'utilitat: una acció és correcta quan tendeix a produir la màxima felicitat possible i incorrecta quan produeix el contrari.
La qualitat dels plaers
La felicitat consisteix en el plaer i en l'absència de dolor. Però Mill introdueix una diferència important respecte d'altres utilitaristes com Bentham:
- Plaers inferiors: Vinculats al cos i a la satisfacció immediata.
- Plaers superiors: Relacionats amb la intel·ligència, la cultura, la creativitat i el desenvolupament humà.
Per això, Mill afirma que «és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet, o millor ser Sòcrates insatisfet que un ignorant satisfet». Amb això vol dir que la qualitat dels plaers és tan important com la quantitat.
Ètica, política i llibertat individual
Aquest criteri moral no es limita a l'individu, sinó que s'aplica al conjunt de la societat. La millor acció és la que produeix la màxima felicitat per al major nombre de persones. Això connecta l'ètica amb la política i amb la convivència social.
El principi del dany
Perquè les persones puguin buscar el seu propi desenvolupament, necessiten llibertat. Segons Mill, cada persona és sobirana sobre el seu propi cos i la seva pròpia ment:
- La societat i l'Estat no han d'intervenir en la vida individual si les accions només afecten la mateixa persona.
- L'únic motiu legítim per limitar la llibertat d'algú és evitar un perjudici als altres.
Aquesta defensa de la llibertat inclou especialment la llibertat de pensament i d'expressió. Mill sosté que fins i tot una opinió equivocada ha de poder expressar-se, perquè confrontar idees ens ajuda a acostar-nos més a la veritat.