Filosofia: Època Hel·lenística, Medieval i Moderna

Època Hel·lenística

Context Històric i Filosòfic

• Va des del món grec d'Alexandre Magne fins a la cristianització del Món Romà.
• Alexandre Magne (323 aC) forma un imperi que propicia:
  • El cosmopolitisme (ciutadà del món).
  • La pèrdua de l'hegemonia d'Atenes en favor d'Alexandria.
  • Una unificació econòmica i cultural amb influències orientals.
• Amb la biblioteca d'Alexandria, es separa la filosofia de la ciència.
• Quan mor Alexandre, hi ha lluites per la successió, generant inestabilitat.
• La filosofia s'allunya de la política, centrant-se en l'individualisme.
• La filosofia esdevé l'art de viure (ètica).
• El món és vist com un lloc inhòspit; la felicitat és la manca de sofriment.
• Hi ha una romanització progressiva el 146 aC, convertint Grècia en província romana.
• Contacte amb el món jueu.
• Els romans primer prohibeixen el cristianisme, després el toleren i finalment esdevé la religió oficial.

Escoles Filosòfiques

• Més importància a l'escola filosòfica que a l'autor individual.
• Filosofia centrada en l'ètica, la recerca de la felicitat (manca de sofriment) → eudemonisme.
• Individualisme (no política) i cosmopolitisme.
• Tres escoles principals:

Escepticisme

• No es pot conèixer la realitat (només coneixem aparences a través dels sentits).
• No hi ha distinció entre Veritat i Falsedat.
• La infelicitat prové d'opinar, la felicitat de no opinar (epokhé).
• Crítica al dogmatisme (veritats absolutes).

Epicureisme

• Epicur (341 aC - 270 aC).
• El 306 aC funda El Jardí, on també hi ha esclaus i dones en igualtat de condicions.
• Obres destacades: Carta a Meneceu i Màximes Capitals.

Lògica Epicúria

• El coneixement prové de les sensacions.
• Veiem les coses perquè els objectes envien àtoms invisibles.
• Anticipacions: Guardem sensacions a la memòria que ens permeten anticipar-nos.

Física Epicúria

• La physis (natura) és eterna.
• Els cossos estan formats per àtoms.
• Clinamen: Canvi inesperat en la composició dels àtoms.
• La natura es mou per atzar.
• L'ànima humana està formada per àtoms.
• L'ànima és mortal.

Ètica Epicúria

• Hedonisme: El Bé és la felicitat, que és el plaer.
• El plaer és la manca de sofriment del cos (apathea) i de l'ànima (ataràxia).
• Plaers:
  • Actius: Més intensos, poden portar dolor (ex: amor).
  • Passius: Menys intensos, manca de dolor (ex: amistat).
• La infelicitat prové de les pors. Contra les pors (el Tetrafàrmac):

1. Por als Déus: Són feliços i independents, no intervenen en els afers humans.
2. Por a la Mort: Quan hi som, la mort no hi és; i quan hi és, nosaltres no.
3. Por al Dolor: Si és intens, dura poc; si dura, és suportable.
4. Por al Fracàs en la Recerca del Plaer: El plaer (la manca de dolor) és accessible per a tots.

Estoïcisme

Lògica Estoica

• El coneixement prové de les sensacions.
• Quan naixem, la ment és un paper en blanc que es va impregnant de sensacions a través dels sentits.
• La memòria permet el coneixement.
• La memòria permet l'extracció de conceptes generals (lleis universals).

Física Estoica

• Influència d'Heràclit.
• El món està regit pel Logos (lleis universals, raó còsmica).
• Els humans som un microcosmos sotmès a les lleis universals.

Ètica Estoica

• Hi ha fets que depenen de nosaltres (llibertat) i fets que no.
• La felicitat és l'acceptació de les lleis físiques i del destí (fatum).
• La virtut és viure d'acord amb la natura i la raó.

Filosofia Medieval

Context Històric i Filosòfic

• Va des de la cristianització de l'Imperi Romà fins al Renaixement.
• La filosofia esdevé serventa de la teologia.
• Relació entre Fe (revelació, llibres sagrats) i Raó.
• Si Déu ens dona la raó, ha d'existir; però la raó té límits en el coneixement de Déu.

Agustí d'Hipona

• Influència de Plató.
• Filosofia introspectiva (semblant a Sòcrates) → Precedent de Descartes.
• Filosofia política: La ciutat de Déu.

Anselm de Canterbury

Argument Ontològic

• Demostra que l'existència de Déu és una evidència racional.
• Argument: Déu és allò més gran que es pot pensar. Si no existís en la realitat, li faltaria una perfecció (l'existència). Per tant, Déu ha d'existir tant en la ment com en la realitat.
• Crítiques a l'argument:
  • Es pot equiparar perfecció amb existència?
  • El punt de partida és qüestionable (el concepte de perfecció).
  • Concepte i existència són conceptes diferents; no es pot passar de l'un a l'altre automàticament.
• Cesaropapisme: Justificació teològica del poder imperial sobre l'Església.

Averrois

• Gran comentarista d'Aristòtil.
• Dona importància a l'observació i la raó.

Tomàs d'Aquino

Filosofia Escolàstica

• Busca una veritat definitiva i inqüestionable.
• Realitza una síntesi entre Aristòtil i el Cristianisme.
• Considera Aristòtil com "El Filòsof" (inqüestionable).
• Combina racionalisme i empirisme.
• Arguments per a l'existència de Déu (les Cinc Vies):
  • Exemple: Tot té una causa; és impossible una cadena infinita de causes; per tant, hi ha una causa primera (Déu).

Guillem d'Ockham

La Navalla d'Ockham i els Universals

• Principi de la Navalla d'Ockham: Les explicacions més simples solen ser les millors. No s'han de multiplicar les entitats sense necessitat.
• Antimetafísic → Empirisme.
• La qüestió dels Universals (conceptes generals com substància, causa, forma, humà):
  • Realisme Platònic: Els universals existeixen fora de la ment (en el món de les Idees).
  • Realisme Aristotèlic: Els universals existeixen dins de les coses particulars.
  • Nominalisme d'Ockham: Els universals són només etiquetes lingüístiques (noms) que fem servir per parlar amb comoditat; no tenen existència real fora de la ment.

Època Moderna

Renaixement

• Antropocentrisme: L'ésser humà al centre.
• Recuperació dels clàssics (Plató, Aristòtil, filosofia hel·lenística).
• Optimisme.
• Interès per la natura → Observació.

Context Històric

• Comença a Itàlia.
• Expedicions geogràfiques → Cartografia.
• Reforma Protestant: Lliure interpretació de la Bíblia, menys rituals, ètica individual (relacionada amb el capitalisme).
• Invenció de la impremta i desenvolupament del correu (intercanvi ràpid d'idees).

Maquiavel

• Molt conscient del canvi d'època; busca un príncep capaç de crear estructures polítiques noves.
• Defensa la independència del poder polític respecte al religiós.
• El comerç i la banca impulsen la societat.
• El fi justifica els mitjans.
• El Príncep ha de saber fer-se témer.
• La política es redueix a mantenir el poder.
• Realisme Polític: S'oposa a les utopies, que considera molt boniques però impossibles d'aplicar.