Filosofia de Descartes: substància, atribut i modes

SUBST Definicions: Substància: “allò que existeix de tal forma que només té necessitat de si mateix per existir”. En sentit estricte, docs, només hi hauria una substància: Déu ,la substància infinita (Els principis de la filosofia). Ara bé, podem anomenar substancia finita a allò que existeix sense necessitat de cap altra cosa excepte de Déu. Atribut: propietat essencial de cada substància, és a dir, aquella que la defineix i que és invariable en Déu, la infinitud; en la ment, el pensament; en el cos, l’extensió Modes: qualitats de la substància que poden variar (pe la res cogitans pot donar-se en el mode volitiu o pensament; la res extensa pot tenir diverses figures) Déu (“substància infinita, independent, omniscient, omnipotent, que m’ha creat a mi mateix i a totes les altres coses que existeixen”) • dins la filosofia cartesiana ocupa un lloc clau: • la creació i l’existència de tot lo altre depèn d’ell, • és el garant de la veritat de les idees clares i diferents, • i és el que manté en moviment el món físic. res cogitans (ànima o ment) és pensament (en sentit ample), és (auto)conscient, aquesta és la seva essència (atribut). • És immaterial i inextensa. • Per tant, no depèn del cos i és immortal. • Com no és material no està sotmesa a les lleis naturals: és lliure. res extensa és cos, és a dir, extensió espacial (Descartes identifica aquesta conceptes, no creu, en canvi, que tenir massa sigui essencial a lo corporal). • Està sotmesa a les lleis deterministes de la naturalesa (mecanicisme). • La res extensa no pot pensar, igual que la res cogitans no pot tenir extensió

MECANICISME Descartes segueix la concepció mecanicista de la naturalesa que s’imposa amb la revolució científica: - l’univers és com una màquina els elements de la qual interactuen segons lleis fisicomatemàtiques deterministes, - tot es redueix a matèria i moviment. - El cos humà també és explicable en aquests termes (no hi ha, doncs, diferencies qualitatives entre matèries, ni formes essencial). La física de Descartes és purament deductiva (l'experiència només és necessària en els nivells últims de concreció). - De la definició de res extensa es dedueix la impossibilitat del buit i dels àtoms. Les lleis de la naturalesa també es dedueixen de la res infinita: 1. principi d'inèrcia (el cos está en mov constant fins que altre cos se lo impidi), 2. mov rectilini (sempre lín recta x inercia: mov planetas), 3. conservació de la quantitat de mov.

DUALISME I PROB DE LA INTERACCIÓ • Però, per altra banda, l’ésser humà no és només un cos, més aviat té un cos però és una ment. ¿Com es possible aquesta interacc? • La ment governa el cos com el capità d’una nau, a través del cervell, amb el que entra en contacte per la glàndula pineal. • Això explica la llibertat humana: la ment, en tant immaterial, no està sotmesa a les lleis mecàniques de la natura.