La filosofia de Descartes: obres principals, mètode cartesià i concepció de l'ésser humà

Pregunta 8. L’obra filosòfica de Descartes

Les obres principals de Descartes són:

• Discurs del mètode (1637): És la principal obra de Descartes i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència. Es va publicar de forma anònima. Consistia d’un pròleg de tres assajos anomenat Assaigs filosòfics, els tres assajos eren Diòptrica, Meteoros i Geometria. Descartes explica en una carta que va posar Discurs del mètode com a títol per uns motius, va posar discurs en comptes de tractat perquè no tenia la intenció d’ensenyar sinó de parlar, de manera que s’allunya de qualsevol problema que puguin provocar les seves idees.
• Meditacions metafísiques (1641): És un dels llibres fonamentals del pensament de Descartes, filòsof i científic del segle XVII, preocupat pel mètode de la ciència publica el llibre. Continguts:
  • Dubte metòdic
  • Cogito ergo sum
  • L’existència de Déu
  • Final del procés
• Principis de la filosofia (1644): El llibre consta de dues parts: La primera: tracta sobre la metafísica. La segona: conté les nocions generals de física, principalment la composició de l’univers i les seves lleis.
• El món o Tractat de la llum (1664): Llibre escrit entre 1629 i 1633, conté una versió gairebé completa de la filosofia, mètode, metafísica, física i biologia de Descartes.
• Regulae ad directionem ingenii / Regle per a la direcció de la ment (1701): Tractat inconclús. Aquest treball va plantejar la base del seu treball posterior sobre problemes complexos de matemàtiques, ciències i filosofia.

Pregunta 9. Les 4 regles del mètode cartesià

Descartes defensa la necessitat de seguir un mètode adequat per a dir a terme qualsevol cerca si volem tenir èxit. El camí del dubte ens aporta a la primera veritat, el dubte aporta coneixement. Troba que a la filosofia li ha faltat un mètode i si vol seguir progressant i evitar els errors del passat el que ha de fer és una metodologia que ens permeti accedir al coneixement veritable. En el Discurs del mètode (1637), fixa les 4 regles fonamentals del seu mètode: La regla de l’evidència (primer): No acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer evidentment que ho sigui, és a dir, evitar la precipitació i la prevenció. La regla de l’anàlisi (segon): Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com calgués per a resoldre-la millor. La regla de la síntesi (tercer): Conduir per ordre els pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer fins als coneixements més complexos. La regla de la enumeració (quart): Fer recomptes complets i revisions generals per tal d’estar segur de no deixar-te res.

Pregunta 10. La concepció de Descartes de l’Ésser humà (Mecanicisme i materialisme)

La concepció es basa en pensar que l’ésser humà és el resultat de la suma de dues substàncies, el cos i l’ànima. Arriba a considerar que ànima i cos són dues substàncies diferents i completes cadascuna i que l’ànima li dona la consciència de la seva existència amb més evidència que no pas el cos. No vol acceptar la conclusió que és que no hi ha cap relació entre cos i ànima. Descartes per explicar aquesta relació, compara la relació a la que s’estableix entre un pilot i la seva nau: el cos (nau) és una màquina, mentre que l’anima (pilot) és allò que la dirigeix i la fa funcionar, l’ànima decideix i el cos executa. Per tal d’explicar els sentiments que afecten tant a l’ànima com el cos, diu que entre l’ànima i el cos no hi ha una simple relació sinó una unió, tot i que aquesta és accidental, és a dir, les dues substàncies juntes constitueixen l’ésser humà i la mort representa la seva separació (dissolució del cos i permanència de l’ànima).