Filosofia del Segle XX: De la Raó Crítica al Feminisme

La Modernitat i la Crisi de la Raó

La modernitat prometia llibertat gràcies a la raó i la ciència. Tanmateix, al segle XX, la mateixa raó pot servir per dominar, controlar i manipular les persones. La Il·lustració (segles XVII-XVIII) creia en la raó humana com a camí cap a la llibertat: si coneixem el món de manera racional, podem transformar-lo i organitzar societats més justes. Però al segle XX apareixen totalitarismes, guerres industrialitzades, propaganda de masses i burocràcies impersonals.

L'Escola de Frankfurt

L'Escola de Frankfurt és un grup de pensadors vinculats a l'Institut per a la Investigació Social, com ara Max Horkheimer i Theodor W. Adorno. Aquest corrent estudia:

• La societat industrial avançada i tecnològica.
• La cultura de masses i les noves formes de dominació.

Rebutja una raó reduïda a càlcul i domini; l'alternativa és una raó crítica i emancipadora que es pregunti pels fins de la vida humana.

Teoria Tradicional vs. Teoria Crítica

• Teoria tradicional: Entén el coneixement com una observació objectiva, neutral i desinteressada. Tendeix a descriure la realitat com a quelcom inevitable.
• Teoria crítica: Entén el coneixement com una activitat situada històricament i socialment. Denuncia la dominació i busca obrir possibilitats d'emancipació. Vol comprendre la realitat per transformar-la.

Raó Instrumental i Indústria Cultural

La raó instrumental és la racionalitat que es pregunta pels mitjans (com ho faig de manera eficaç?), però no es pregunta pels fins. Això comporta deshumanització, alienació, una falsa llibertat i la pèrdua del pensament crític.

El concepte d'indústria cultural apareix a l'obra Dialèctica de la Il·lustració. Adorno i Horkheimer prefereixen aquesta expressió en lloc de "cultura de masses" perquè la cultura no neix espontàniament del poble, sinó que és produïda des de dalt per empreses i monopolis sota una lògica de mercat.

Filosofia de la Ciència i el Coneixement

El Cercle de Viena i el Neopositivisme

El Cercle de Viena (anys 20) fou un grup de filòsofs i científics que volien construir una filosofia rigorosa basada en la lògica i l'experiència. Representen el neopositivisme, que defensa el principi de verificabilitat: una afirmació només té valor cognitiu si és lògicament vàlida o empíricament verificable.

La Teoria Heretada i Bertrand Russell

La teoria heretada (o concepció clàssica) veu la ciència com una activitat objectiva, neutral i autònoma. Distingeix entre:

• Context de descobriment: Com apareix una hipòtesi (intuïcions o casualitat).
• Context de justificació: Com es valida racionalment (experiments i proves).

Bertrand Russell és fonamental per entendre la lògica. Distingeix entre:

• Coneixement per familiaritat: Directe i immediat (percebre un color).
• Coneixement per descripció: Indirecte, basat en inferències.
• Deducció: De premisses generals a una conclusió necessària.
• Inducció: De casos particulars a una conclusió general (com l'exemple del pollastre).

Thomas Kuhn i les Revolucions Científiques

Amb l'historicisme de Thomas Kuhn, la teoria heretada entra en crisi. Kuhn proposa que la ciència és una activitat humana, social i històrica. A la seva obra L'estructura de les revolucions científiques, introdueix conceptes clau:

• Paradigma i ciència normal.
• Anomalia, crisi i revolució científica.
• Incommensurabilitat.

La revolució copernicana n'és un exemple. La ciència no progressa acumulant veritats, sinó a través de ruptures i canvis radicals de marc conceptual.

Llibertat, Política i Existencialisme

Determinisme vs. Indeterminisme

• Determinisme: La llibertat no existeix o és només aparent (teològic, físic, biològic/genètic, social i educacional).
• Indeterminisme: La llibertat existeix i l’acció humana no és totalment previsible (físic, moral i psicològic).

Hannah Arendt: L'Espai Públic i l'Acció

Hannah Arendt s'interessa pels éssers humans en plural. La seva pregunta central és política: com evitar que l’ésser humà esdevingui superflu (que deixi de ser lliure i sigui prescindible)? La llibertat es realitza mitjançant l'acció en l’espai públic. Conceptes destacats:

• Banalitat del mal: Cas Eichmann i els funcionaris nazis.
• Vita activa: Treball/labor, fabricació i acció.
• Natalitat i pluralitat: Cada naixement introdueix una novetat; som iguals en dignitat però únics en identitat.

Jean-Paul Sartre: L'Existencialisme Ateu

Representant de la filosofia de la responsabilitat, Jean-Paul Sartre afirma que l'existència precedeix l'essència. L'ésser humà primer existeix i després es defineix amb les seves eleccions. Tot i que les circumstàncies ens condicionen, la llibertat és inevitable. Negar-la és caure en la mala fe (autoengany).

Mentre Arendt pensa la llibertat en clau política, Sartre la veu com una estructura de l’existència individual; ambdós coincideixen que la llibertat implica una responsabilitat ineludible.

Simone de Beauvoir i el Pensament Feminista

L'Existencialisme Aplicat al Gènere

Simone de Beauvoir situa la seva obra en el corrent de l'existencialisme. La seva cèlebre frase "No es neix dona, se n'esdevé" expressa que no hi ha un destí biològic que defineixi la dona, sinó que és una construcció social. Rebutja el naturalisme i defensa que l'ésser humà es construeix a través de les seves eleccions.

Relació amb Sartre i Impacte de la seva Obra

Beauvoir i Sartre formaven un parell filosòfic basat en un pacte de llibertat i igualtat, evitant les limitacions de la maternitat i el matrimoni tradicional. L'any 1949, la publicació de Le deuxième sexe (El segon sexe) va provocar un "sisme intel·lectual". Tot i els atacs de sectors conservadors, va ser un èxit immediat.

Llegat i Feminisme Actual

L'obra de Beauvoir va ser la "Bíblia" del feminisme dels anys 60 i 70, alimentant moviments com el MLF en la lluita per l'avortament i la contracepció. En fer un balanç actual:

• Guanys: Igualtat formal, dret a vot i accés al món laboral.
• Mancances: Bretxa salarial, desigualtat en les tasques domèstiques i violència masclista.
• Riscos: El retorn de discursos essencialistes que intenten fixar de nou les identitats de gènere.