La Filosofia: Branques, Religió, Hominizació i Evolució

Què és la filosofia?

La filosofia és una manera de reflexionar sobre certes preguntes que interessen als éssers humans, com ara: què és la realitat? Què podem conèixer? Què és l'ésser humà?

Les branques de la filosofia

Metafísica

La metafísica planteja qüestions sobre la naturalesa de l'existència i sobre la manera com el que existeix ha arribat a existir, preguntes sobre Déu i sobre la realitat.

Epistemologia

L'epistemologia és la branca de la filosofia que estudia els problemes relacionats amb el coneixement, és a dir, les condicions que el fan possible i els criteris de veritat i certesa.

Antropologia

L'antropologia estudia l'ésser humà en totes les seves dimensions: biològica, cultural i social. L'antropologia filosòfica es dedica a l'estudi general de l'ésser humà com a ésser humà.

Filosofia de l'acció

La filosofia de l'acció agrupa les reflexions filosòfiques sobre la pràctica humana.

Filosofia política

La filosofia política s'ocupa de les qüestions relatives al govern i l'organització de l'estat.

Filosofia i religió

La filosofia tracta de trobar una resposta al misteri per mitjà del raonament i la discussió, sense acceptar res que prèviament no hagi estat sotmès a crítica racional. El resultat que assoleix és sempre dubtós i provisional. La religió, per contra, aporta solucions definitives i que a més es pretenen vertaderes. Les creences religioses tenen el seu fonament en la fe i no pas en el raonament; tampoc no es basen en l'observació o l'experiència.

Filosofia i religió, d'altra banda, recomanen com s'ha de viure o enfocar la vida. També s'assemblen en això. Tanmateix, mentre que els consells filosòfics són opinions més o menys ben fonamentades i, per tant, obertes i flexibles, els codis religiosos funcionen com a prescripcions que no són discutides i que convé aplicar si volem els beneficis que prometen. En definitiva, les religions ofereixen als seus seguidors la certesa d'una prolongació de la vida després de la mort.

Procés d'hominització

Definició: És el conjunt de transformacions evolutives per les quals els antics primats van donar lloc a l'homo sapiens sapiens o espècie humana actual. Podria considerar-se el procés d'hominització com l'últim tram de l'evolució biològica. A partir d'aquest moment, aquesta sembla aturar-se i és substituïda per un nou tipus de procés evolutiu: l'evolució cultural.

El procés: L'ésser humà és una espècie que pertany a l'ordre dels primats. Dins d'aquest ordre està emparentat amb espècies com el ximpanzé i el goril·la. Aquests últims descendeixen de la branca dels pòngids, que es van separar de la branca dels homínids fa uns 5 o 10 milions d'anys. L'homínid més antic conegut és l'australopithecus afarensis. La branca homo dels australopithecus va evolucionar en les espècies homo habilis (entre un i dos milions d'anys enrere), homo erectus (un milió i mig), homo sapiens (250.000 anys), i la nostra espècie, l'homo sapiens sapiens (fa uns 35.000 anys).

Les transformacions

1. Les modificacions corporals.
2. La fabricació d'eines.
3. L'aparició del llenguatge.
4. El desenvolupament de formes de relació social específicament humanes.

Unitat genètica de l'espècie humana

Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie, homo sapiens, és a dir, tots compartim el mateix patrimoni genètic: el 99,9% del nostre genoma és comú. El patrimoni genètic dels éssers humans és el conjunt de tots els gens i els seus al·lels que són presents en l'espècie humana. Cada ésser humà té el seu propi genoma, constituït pel conjunt dels gens humans, per bé que concretat en uns al·lels determinats.

Éssers vius i evolució

L'anàlisi biològica revela que tots els éssers vius tenen el mateix origen. La vida al nostre planeta és un esdeveniment únic, de manera que tots els éssers vius estem emparentats. Els primers organismes que van aparèixer van ser les cèl·lules amb nucli, que duien a terme totes les accions vitals.

Mecanismes de l'evolució

Els éssers vius són sistemes capaços de reproduir-se. Els caràcters i les propietats d'un organisme passen a un altre gràcies a la informació continguda en l'ADN dels nostres progenitors. Però van aparèixer dos factors per poder sobreviure: les mutacions i la selecció natural són els mecanismes de l'evolució.