Filosofia d'Aristòtil: Conceptes Clau i Teories Essencials

Metafísica Aristotèlica: L'Ésser i la Realitat

La realitat és l’ésser i, per tant, és tot allò que podem tocar i veure amb els sentits. Aristòtil nega el món de les idees platònic.

Tot el que existeix es pot classificar en:

Accident

Allò que existeix en la substància i serveix per definir-la (per exemple, mamífers, fruites...). Aquesta distinció permet el desenvolupament de la ciència.

Substància

Allò que existeix per si mateix i fa que les coses siguin el que són. Es compon de dues parts:

• Matèria: És el substrat que té tot ésser i és indeterminada.
• Forma: És el que determina la matèria; el tret diferenciador.

Per a Aristòtil, l’ànima no pot existir sense el cos. Hi ha dues maneres d’ésser:

• Ésser en acte: Allò que és aquí i ara (associat a la matèria).
• Ésser en potència: La capacitat d'esdevenir (associat a la forma).

Antropologia Aristotèlica: Cos i Ànima

Segons Aristòtil, l’home està compost de matèria (cos) i forma (ànima), que són inseparables. La mort d’una comporta la mort de l’altra.

Epistemologia: La Teoria del Coneixement d'Aristòtil

Naixem amb la ment en blanc, que anem omplint (gràcies als sentits) de percepcions. Aquestes percepcions es guarden en la memòria i així van formant una experiència.

El procés del coneixement es completa quan s’ajunten l’enteniment i l’experiència, creant els conceptes generals que seran la base de la ciència (com ara "home", "mamífer", "salut"...).

Ètica i Política Aristotèlica: Felicitat i Societat

L'Ètica: La Recerca de la Felicitat

L’ètica s’ocupa de les accions humanes que, per naturalesa, ens condueixen al bé. Aristòtil defineix el bé com "allò que tothom desitja".

Tothom té un fi on arribar: l’autorealització, que condueix l’home al bé suprem, la felicitat. Hi ha tres maneres d'aconseguir-la:

• Béns externs (riquesa).
• Béns del cos (plaer).
• Béns de l’ànima (conèixer les coses belles).

Per aconseguir la felicitat, necessitem la virtut. N’hi ha de dos tipus:

• Intel·lectuals: Referents a l’enteniment i que s’aprenen gradualment (per exemple, la intel·ligència).
• Morals: Per dirigir les activitats humanes i s’assoleixen practicant-les fins que es converteixen en costums o hàbits (per exemple, la temprança).

La Política: L'Estat i la Societat Justa

L’ètica i la política estan estretament lligades, ja que el bé de l’individu i el de la societat són inseparables, tot i que el de l’individu és fonamental.

La política parteix d’un estat, que és una entitat natural suprema, per damunt de tot, i que per aquest motiu tendeix al bé suprem de la societat.

La ciutat-estat grega és considerada la forma més elevada possible de vida social, ja que permet a tothom participar en les tasques públiques.

Aristòtil admet l’esclavitud, ja que creu que l’esclau té una forma inferior de raó que justifica el seu destí.

Creu que l’adquisició de riqueses es pot aconseguir de dues maneres:

• De manera natural (agricultura).
• De manera no-natural (ús del diner).

Fa la distinció entre dos tipus de valors: el d’ús i el de canvi. Defensa la propietat privada, però corregida per l’ús comú.

Hi ha dos tipus de govern:

Correctes:

Monarquia, aristocràcia.

Desviats:

Tirania, oligarquia i democràcia.