Filo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,8 KB

 
Plató deia que la ciutatnecessita de bons productors, duardians i de bons governants. La feina de governar es compromesa i segons Plató, no esta a l'abast de tothom. Plató compara la societat justa amb l'individu just, diuque la societat justa es aquella en que s'harmonitzen les tres classes socials de l'Estat, aquella en la que cadascu compleix amb la seva funció i es deixa el govern en mans dels savis.Segons Plató no hi ha questions a debatre o a decidir per majoria, el coneixement i la politica s'han de donar la mà, i mentre aixo no succeeixi no tindra solucióo els problemes de la societat. També diuque els savis han de governar la cuitat, que tenen que posar el seu coneixment al servei de la cuitat.Plató valora per sobrede tot la veritat, per mes dura i exigent que pugui ser.
5. Suposem que algú decideix no cordar-se el cinturó de seguretat quan ha de conduir. Creieu que é s correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ningú mé s no pot ser afectat per la decisió , la societat no ha d’intervenir? Raoneu la resposta.
Si és correcte, perque com MILL diu la societat o l'Estat no pot fer res al respecte en aquesta situació, perque el home es lliure de fer el que ell vulgui i ells no l'hi podem prohibir, perque en aquest cas no possa en perill a cap persona, sinó a ell mateix.
----------------------------------------------------------------------------------------
Opció B: Les preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables. La
doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com
a fi […]. .....
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Aquest text ens explica que el coneixement de les persones es basa principalment en la experiencia de cadascún. Pero tambe podem dir que la creença de les persones és una mena de sentiment que es basa quasi sempre en l'habit. MILL respon que tot el que desitgem els humans esta orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat es desitjable.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions segü ents:
a) «felicitat» : es pot definir com a sensació desitjable que porta a una persona a satisfer els seus desitjos i plaers.
b) «criteri de la moral» : es pot dir que la felicitat esta present en aquelles persones que la desitjen, i que es un bé per a elles mateixes, i que en general la felicitat es un bé per a totes les persones. Que el criteri de la moral es un dels criteris de la conducta.
3. Expliqueu com intenta justificar John Stuart Mill que la felicitat general é s l’ú nic fi de la conducta. Feu referè ncia als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explí citament en el text.
MILL respon que tot el que desitgem els humans esta orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat es desitjable.
Ela problemes els trobem qan la felicitat s'associa als plaers. Trovem dos tipus de plaers els plaers superiors (intel·lectuals) i els inferiors (corporals). MILL inclou entre els plaers superiors els que p rovenen del fet de contribuir a la felicitat col·lectiva. A mes . Les claus de la felicitat més elevada a que hem de tendir son; el dret a ser igualmnet lliure, dret a tenir una formacio que ens ho pemeti i dret a coneixer a les persones.
.



La felicitat nomes es factible en una societat organitzada. No hi ha d'haver contradiccions entre les exigencies individuals i les socials. Partint de les sebes inquietuds socials, el pensament de MILL representa la teoritzacio mes acurada del liberalisme: a la igualtat des de la llibrertat
4. Compareu la concepció de John Stuart Mill de la moral (o d’allò que fa que una acció sigui bona) amb alguna altra concepció de la moral que es pugui trobar en la histò ria del pensament.
Segons MILL, existeix en nosaltres un sentiment natural de pertinença al col·lectiu social. L'educacio ha de construir el sentiment moral.
MILL manté que la defensa de l'interes de tots respon al propi interes. MILL afirma que el sentiment favorable al bé dels altres també és dins nostre. Per a MILL, tot sentiment moral és adquirit, per o el principi utilitarista té un fonament en la sociabilitat natural humana. Aquest sentiment moral, un cop establert, esdevé una interioritzacio de la vigilancia, una sensacio interna de la conducta. Aquest sentiment que incorporaria el bé com a propi no és encara prou intens en la major part de les persones. El sentiment moral sigui la seva validacio última, la força de qualsevol norma té molt a veure amb l'existencia d'una sensacio externa. MILL recorre a les tesis de l'associacionisme, segons el quals les associacions d'idees poden explicar els fenomens de la ment. Insisteix en la necessitat d'establir una associacio entre el bé i el plaer. Podem establir un lligam entre virtut i felicitat, d'aquesta manera la voluntat ja no actuara moguda pel desig, sino per la influencia del nou habit que fa que ens sentim bé quan actuem bé.
Segons Plató les idees tenen un ordre, un sentit i unes relacions. Aquest ordre es anomenat Bé. El Bé atorga relitat i sentit a la resta del mon intel·ligible i al mon material.
Per sota del bé trobem les idees morals que donen sentit a la vida i constitueixen el nostre destí. El bé no s'ha d'entendre com la bondat en el sentit de la moral i de les conveniencies humnes, sino com una bondat radical que constitueix en el fet que cada cosa ocupa el lloc que li pertoca.
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació segü ent: « En cada moment estic moralment obligat/obligada a fer aquella acció que, d’entre totes les accions possibles que jo puc fer, é s la que contribuirà mé s a la felicitat general» . Raoneu la resposta.
No estic d'acord, perque cada persona escolleix aquelles accions que li proporcionen a si mateixa el major benestar tan físic com mental.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
Compareu la concepció de Hume de la virtut i el bé societat justa mill compareu la concepció de mill de la relació entre individu i societat comparar concepcio plato govern amb una altre de govern just compareu la concepció de Hume de la virtut i el bé amb una altra concepció de la virtut concepcio del govern just Suposem que algú decideix no cordar-se el cinturó de seguretat quan ha de conduir. Creieu que és correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ningú més no pot ser afectat per la decisió, la societat no ha d’intervenir? Raoneu la resposta. comparación Mill Plató sobre individu i la societat preguntes sobre plató concepció de plato del govern just ( resposta) comparar la societat de mill amb la de plato societat justa segons mill comparació societat justa mill i plató criteri de la moralitat segons mill concepció de plató del govern just compareu la concepció de Plató del govern just les preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables Les preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables. La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com a fi societat justa de mill amb plato ningu mes no pot ser afectat per la decisio la societat no ha d'intervenir mill societat justa Compareu la concepció de Plató del govern just amb una altra concepció del govern just Compareu la concepcio de Mill d'allo que fa que una societat sigui justa apehendre concepció entre individu i societat de plató compareu la concepció moral de mill en cada moment estic moralment obligat comparació de mill de la relació entre individu i societat amb la concepció de plató Compareu la concepció de John Stuart Mill de la moral Compareu la concepció de Mill de la moralitat amb una altra concepció de la moralitat