La filla del mar examen
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,21 KB
-
En aquest període, l'autor va escriure les seves millors obres: María Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900). Els tres llibres de la trilogia tenien en comú una mateixa estructura: el plantejament exposava els problemes, els quals determinaven el transcurs dels esdeveniments durant el nus, i en el desenllaç les passions individuals dels protagonistes desemboquen en la violència col·lectiva. El tema de la segona etapa és el drama rural.
-
Connecta amb el corrent Europeu y tornar a les solucions de la primera etapa.
Certs aspectes de la vida d'Àngel Guimerà van determinar els temes i les característiques dels personatges de les seves obres. Un exemple clar és el fet de haver nascut abans que els seus pares estiguessin casats i també el haver-se adaptat a un nou país i una nova llengua com és el català. Aquests fets li van crear un complex de bord i de mestís que va anant arrosegant durant tota la seva vida. Ho tenim present en obres com Mar i cel, en la que Saïd, el seu protagonista, fill de mare cristiana i pare musulmà, és un mestís. I l'Àgata, protagonista de La filla del mar , es un personatge que està entre dues cultures: la cristiana i la muulmana.La figura de la dona (especialment mare o amant) també es constant en les obres de Guimerà i sol ser la protagonista.Obres teatrals d'Àngel Guimerà:-Drama històric: es caracteritza per les escenes de multituds, de lluita, passió i violència. L'acció es situa en l'Edat Mitjana i sol haver-hi intriga amorosa.-Drama rural: situada en l'època contemporània de l'autor i també una mica més propera. Els personatges com terratinents, noies, pagesos, pastors... Etc. És més realista que el drama històric, però aquest té un idealisme excessiu que es manifesta en les grans passions que es descriuen en les obres.
Segona etapa
En aquesta etapa, situada en els anys de plenitud artística, Guimerà va voler cercar un punt mig entre el romanticisme i el Realisme, del qual esdevingué el drama rural.En aquest període, l'autor va escriure les seves millors obres: María Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900). Els tres llibres de la trilogia tenien en comú una mateixa estructura: el plantejament exposava els problemes, els quals determinaven el transcurs dels esdeveniments durant el nus, i en el desenllaç les passions individuals dels protagonistes desemboquen en la violència col·lectiva. El tema de la segona etapa és el drama rural.
-
Tercera etapa
Caracteritzada pel desig de Guimerà d'adaptar el seu teatre als nous corrents estètics. Va intentar connectar amb el Modernisme regeneracionista amb L'aranya (1907) i més tard, ho intentà amb el Modernisme simbolista, amb obres com La Santa Espina (1907) i La reina vella (1908). Així, però, Guimerà no va aconseguir l'èxit popular com ho havia fet a l'etapa anterior.Connecta amb el corrent Europeu y tornar a les solucions de la primera etapa.
Certs aspectes de la vida d'Àngel Guimerà van determinar els temes i les característiques dels personatges de les seves obres. Un exemple clar és el fet de haver nascut abans que els seus pares estiguessin casats i també el haver-se adaptat a un nou país i una nova llengua com és el català. Aquests fets li van crear un complex de bord i de mestís que va anant arrosegant durant tota la seva vida. Ho tenim present en obres com Mar i cel, en la que Saïd, el seu protagonista, fill de mare cristiana i pare musulmà, és un mestís. I l'Àgata, protagonista de La filla del mar , es un personatge que està entre dues cultures: la cristiana i la muulmana.La figura de la dona (especialment mare o amant) també es constant en les obres de Guimerà i sol ser la protagonista.Obres teatrals d'Àngel Guimerà:-Drama històric: es caracteritza per les escenes de multituds, de lluita, passió i violència. L'acció es situa en l'Edat Mitjana i sol haver-hi intriga amorosa.-Drama rural: situada en l'època contemporània de l'autor i també una mica més propera. Els personatges com terratinents, noies, pagesos, pastors... Etc. És més realista que el drama històric, però aquest té un idealisme excessiu que es manifesta en les grans passions que es descriuen en les obres.