Figuras literarias y recursos del lenguaje: sinalefa, metáfora, metonimia y más
Figuras literarias y recursos del lenguaje
3
Sinalefa
La sinalefa es la pronunciación en una sola sílaba de la última vocal de una palabra con la inicial de la siguiente, ya sea porque forman un diptongo o porque se trata de una "y" o una "u" consonántica.
Elisión
La elisión es la supresión de una vocal para que entre en contacto con otra igual o similar (normalmente se trata de una vocal neutra).
Cesura
La cesura es una pausa en medio del verso, que puede coincidir con un signo de puntuación y que divide el verso en dos unidades llamadas hemistiquios.
Figuras literarias
Metáfora
La metáfora es la relación sutil de analogía o semejanza que se establece entre dos ideas o imágenes.
Símil o comparación
El símil o comparación consiste en establecer una relación de semejanza entre dos elementos, introducida por un elemento relacional explícito.
Hipérbole
La hipérbole tiene lugar cuando se aumenta o disminuye de manera exagerada un aspecto o característica de una cosa.
Metonimia
La metonimia consiste en designar una cosa con el nombre de otra, con la cual tiene una relación de presencia o cercanía.
Sinécdoque
La sinécdoque es una figura literaria en la cual se denomina a una cosa en relación del todo por la parte (o viceversa), la especie por el género (o al revés) o el material por el nombre de la cosa.
Anáfora
La anáfora consiste en la repetición rítmica de determinados sonidos o palabras al principio de un verso o de una frase.
Prosopopeya o personificación
La prosopopeya o personificación es el procedimiento retórico que consiste en atribuir cualidades propias de un ser racional o animado a otro inanimado.
Polisíndeton
El polisíndeton consiste en el uso reiterado de conjunciones con el objetivo de aumentar la fuerza expresiva del discurso.
Elipsis
La elipsis consiste en evitar la repetición innecesaria de palabras para dar mayor énfasis a un segmento de la oración, generar mayor fluidez y ritmo, sin afectar la construcción gramatical de la misma.
Antítesis
La antítesis es una figura literaria que consiste en la oposición que puede existir entre dos ideas o expresiones, frases o versos, a fin de conseguir una expresión más eficaz y el desarrollo de nuevos conocimientos.
Etopeya
La etopeya se emplea para hacer la descripción del carácter, acciones y costumbres de la personalidad de un individuo.
Hipérbaton
El hipérbaton es una figura literaria en la que se altera el orden convencional de las palabras por razones expresivas o, en el caso de la poesía, para ajustarlo a la métrica, el ritmo o la rima de la frase.
Tiempos y modos verbales en catalán
Present: fets que s’esdevenen (jo estudio)
Passat: fets esdevinguts (ella patia)
Futur: fets que s’esdevindran (tu vindràs)
Condicional: es pot fer o no (jo vindria)
Indicatiu: expressa un fet real. (Va fer un bot.)
Subjuntiu: expressa un desig, un dubte o una possibilitat: No vol que hi entri ningú. Tant de bo se’n recordi.
Imperatiu: expressa una ordre: (Feu un pastís.)
Conjugacions
Primera conjugació: l’infinitiu acaba en –ar (cantar, saltar)
Segona conjugació: l’infinitiu acaba en –re/-er (beure, témer)
Tercera conjugació: l’infinitiu acaba en –ir (sofrir, cosir)
Verbs regulars i irregulars
Verbs regulars: segueixen els models de conjugació (cantar, saltar)
Verbs irregulars: no segueixen els models de conjugació (tenir, fer)
Conjugació del verb témer (indicatiu)
Infinitiu: témer
Infinitiu perfet: haver temut
Imperfet: temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien
Passat perifràstic: vaig témer, vas (vares) témer, va témer, vam (vàrem) témer, vau (vàreu) témer, van (varen) témer
Condicional: temeria, temeries, temeria, temeríem, temeríeu, temerien
Imperfet (subjuntiu): temés, temessis, temés, teméssim, teméssiu, temessin
Gerundi: tement
Gerundi perfet: havent temut
Plusquamperfet: havia temut, havies temut, havia temut, havíem temut, havíeu temut, havien temut
Passat anterior perifràstic: vaig haver temut, vas (vares) haver temut, va haver temut, vam (vàrem) haver temut, vau (vàreu) haver temut, van (varen) haver temut
Condicional perfet: hauria (haguera) temut, hauries (hagueres) temut, hauria (haguera) temut, hauríem (haguérem) temut, hauríeu (haguéreu) temut, haurien (hagueren) temut
Plusquamperfet (subjuntiu): hagués temut, haguessis temut, hagués temut, haguéssim temut, haguéssiu temut, haguessin temut
Participi: temut, temuda, temuts, temudes
Canvis ortogràfics en verbs
Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i.
c → qu: tacar, taco, taques, taquin
ç → c: caçar, caço, cacem, cacin
g → gu: fregar, frego, freguem, freguin
j → g: penjar, penjo, pengem, pengis
u → ü: adequar, adeqüo, adeqüa, adeqüis, adeqües
Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, -uar + desinències -i, -is, -in s’escriuen amb dièresi.
Present subjuntiu: creï, creïs…
Imperatiu: crea, creï, creem…
Si l'última vocal és tònica, canvia a e i i; si l'última vocal és àtona, canvia a a: jaurà (jeure), neix/naixerà (néixer), treu/treurà (treure)…
Castellanismes
Exemples:
X | ✓
DERRETIR | FONDRE / DESFER
DERRUMBAR | ENFONSAR / ENSORRAR
ATASCARSE | EMBOSSAR
CALENTAR | ESCALFAR
ANCLAR | ANCORAR
DESPEDIR | ACOMIADAR
Expressions incorrectes
Ser precís + infinitiu: és precís que tothom…
Expressió correcta: cal que tothom…
Haver-hi que / tenir que + infinitiu: hi ha que / tens que acabar…
Expressió correcta: has d’acabar…
Anar a + infinitiu: avui anem a parlar dels…
Expressió correcta: avui parlarem dels…
Venir + gerundi: venim dient el mateix…
Expressió correcta: hem anat dient el mateix…
Portar + gerundi: porto deu anys…
Expressió correcta: fa deu anys que…
Futur o condicional per la probabilitat: truquen? serà el carter / serien les vuit de la tarda…
Expressió correcta: truquen? deu ser el carter / devien ser les vuit…