Figuras literarias y recursos del lenguaje: sinalefa, metáfora, metonimia y más

Español8,3 KB

Figuras literarias y recursos del lenguaje

3

Sinalefa

La sinalefa es la pronunciación en una sola sílaba de la última vocal de una palabra con la inicial de la siguiente, ya sea porque forman un diptongo o porque se trata de una "y" o una "u" consonántica.

Elisión

La elisión es la supresión de una vocal para que entre en contacto con otra igual o similar (normalmente se trata de una vocal neutra).

Cesura

La cesura es una pausa en medio del verso, que puede coincidir con un signo de puntuación y que divide el verso en dos unidades llamadas hemistiquios.

Figuras literarias

Metáfora

La metáfora es la relación sutil de analogía o semejanza que se establece entre dos ideas o imágenes.

Símil o comparación

El símil o comparación consiste en establecer una relación de semejanza entre dos elementos, introducida por un elemento relacional explícito.

Hipérbole

La hipérbole tiene lugar cuando se aumenta o disminuye de manera exagerada un aspecto o característica de una cosa.

Metonimia

La metonimia consiste en designar una cosa con el nombre de otra, con la cual tiene una relación de presencia o cercanía.

Sinécdoque

La sinécdoque es una figura literaria en la cual se denomina a una cosa en relación del todo por la parte (o viceversa), la especie por el género (o al revés) o el material por el nombre de la cosa.

Anáfora

La anáfora consiste en la repetición rítmica de determinados sonidos o palabras al principio de un verso o de una frase.

Prosopopeya o personificación

La prosopopeya o personificación es el procedimiento retórico que consiste en atribuir cualidades propias de un ser racional o animado a otro inanimado.

Polisíndeton

El polisíndeton consiste en el uso reiterado de conjunciones con el objetivo de aumentar la fuerza expresiva del discurso.

Elipsis

La elipsis consiste en evitar la repetición innecesaria de palabras para dar mayor énfasis a un segmento de la oración, generar mayor fluidez y ritmo, sin afectar la construcción gramatical de la misma.

Antítesis

La antítesis es una figura literaria que consiste en la oposición que puede existir entre dos ideas o expresiones, frases o versos, a fin de conseguir una expresión más eficaz y el desarrollo de nuevos conocimientos.

Etopeya

La etopeya se emplea para hacer la descripción del carácter, acciones y costumbres de la personalidad de un individuo.

Hipérbaton

El hipérbaton es una figura literaria en la que se altera el orden convencional de las palabras por razones expresivas o, en el caso de la poesía, para ajustarlo a la métrica, el ritmo o la rima de la frase.

Tiempos y modos verbales en catalán

Present: fets que s’esdevenen (jo estudio)

Passat: fets esdevinguts (ella patia)

Futur: fets que s’esdevindran (tu vindràs)

Condicional: es pot fer o no (jo vindria)

Indicatiu: expressa un fet real. (Va fer un bot.)

Subjuntiu: expressa un desig, un dubte o una possibilitat: No vol que hi entri ningú. Tant de bo se’n recordi.

Imperatiu: expressa una ordre: (Feu un pastís.)

Conjugacions

Primera conjugació: l’infinitiu acaba en –ar (cantar, saltar)

Segona conjugació: l’infinitiu acaba en –re/-er (beure, témer)

Tercera conjugació: l’infinitiu acaba en –ir (sofrir, cosir)

Verbs regulars i irregulars

Verbs regulars: segueixen els models de conjugació (cantar, saltar)

Verbs irregulars: no segueixen els models de conjugació (tenir, fer)

Conjugació del verb témer (indicatiu)

Infinitiu: témer

Infinitiu perfet: haver temut

Imperfet: temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien

Passat perifràstic: vaig témer, vas (vares) témer, va témer, vam (vàrem) témer, vau (vàreu) témer, van (varen) témer

Condicional: temeria, temeries, temeria, temeríem, temeríeu, temerien

Imperfet (subjuntiu): temés, temessis, temés, teméssim, teméssiu, temessin

Gerundi: tement

Gerundi perfet: havent temut

Plusquamperfet: havia temut, havies temut, havia temut, havíem temut, havíeu temut, havien temut

Passat anterior perifràstic: vaig haver temut, vas (vares) haver temut, va haver temut, vam (vàrem) haver temut, vau (vàreu) haver temut, van (varen) haver temut

Condicional perfet: hauria (haguera) temut, hauries (hagueres) temut, hauria (haguera) temut, hauríem (haguérem) temut, hauríeu (haguéreu) temut, haurien (hagueren) temut

Plusquamperfet (subjuntiu): hagués temut, haguessis temut, hagués temut, haguéssim temut, haguéssiu temut, haguessin temut

Participi: temut, temuda, temuts, temudes

Canvis ortogràfics en verbs

Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i.

c → qu: tacar, taco, taques, taquin

ç → c: caçar, caço, cacem, cacin

g → gu: fregar, frego, freguem, freguin

j → g: penjar, penjo, pengem, pengis

u → ü: adequar, adeqüo, adeqüa, adeqüis, adeqües

Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, -uar + desinències -i, -is, -in s’escriuen amb dièresi.

Present subjuntiu: creï, creïs…

Imperatiu: crea, creï, creem…

Si l'última vocal és tònica, canvia a e i i; si l'última vocal és àtona, canvia a a: jaurà (jeure), neix/naixerà (néixer), treu/treurà (treure)…

Castellanismes

Exemples:

X | ✓

DERRETIR | FONDRE / DESFER

DERRUMBAR | ENFONSAR / ENSORRAR

ATASCARSE | EMBOSSAR

CALENTAR | ESCALFAR

ANCLAR | ANCORAR

DESPEDIR | ACOMIADAR

Expressions incorrectes

Ser precís + infinitiu: és precís que tothom…

Expressió correcta: cal que tothom…

Haver-hi que / tenir que + infinitiu: hi ha que / tens que acabar…

Expressió correcta: has d’acabar…

Anar a + infinitiu: avui anem a parlar dels…

Expressió correcta: avui parlarem dels…

Venir + gerundi: venim dient el mateix…

Expressió correcta: hem anat dient el mateix…

Portar + gerundi: porto deu anys…

Expressió correcta: fa deu anys que…

Futur o condicional per la probabilitat: truquen? serà el carter / serien les vuit de la tarda…

Expressió correcta: truquen? deu ser el carter / devien ser les vuit…

Descargar

PDF Word HTML