/ficha/edip-rei/

1. LITERATURES FUNDACIONALS

Mesopotàmia (3.000 a. J.C.)

Cultura → Venjança / es considerava just

·Textos jurídics: Codi d’Hammurabi →Primera manifestació

·Textos literaris:Poema de Gilgamesh

Egipte (2.700 a. J.C.)

·Literatura realista

·Literatura fantàstica

·Llibre dels morts (poema més important)

Hebrea (1.200 a. J.C.)

·La Bíblia:

ØAntic Testament (antiga aliança)

§Escrit en hebreu, grec i arameu.

§Tema històric: Gènesis (Pentateuc) i Èxode.

§Tema jurídic/legislatiu: vida de l’israelita.

§“” Poètics: salms

§“” Sapiencials: llibre dels proverbis

§“” Profètics: profesia, parla en nom d’un altre (Déu).

§“” Epistolar

ØNou Testament (nova aliança)

§Escrit en grec

§Fets dels apòstols

§Epístoles: Sant Pau

§Apocalipsi: Sant Joan

ØEvangelis: abunden les paràboles/petits relats al·legòrics, històries Realistes  (vida quotidiana. Ensenyament Moral que expressa Jesús).

Hindú (1.500 – 200 a. J.C.)

Període Vèdic i període sànscrit clàssic

·Epopeies: Mahabarta i Ramayana

·Contes: Pachatantra

Xinesa (s. VI a. J.C. – s. II D. J.C.)

·Literatura popular

·Literatura culta

·Els cinc clàssic: Llibre de les mutacions o canvis, Llibre de la història o dels Documents, Llibre dels ritus, Llibre de primaveres i tardors, Llibre de poesia O de les odes.

Persa (650 a. J.C.)

·Epopeies

·Textos religiosos i mitològics: Avesta

·Cosmobonies → intenta explicar com es va crear el món

Grega (900 a. J.C)

·Etapa arcaica

·Etapa clàssica

·Etapa hel·lenística

Romana (300 a. J.C.)

·Època republicana

·Època imperial

·Època paleocristiana

2. Homer: LA ILÍADA I L’ODISSEA

2.1. VIDA D’Homer

Va viure al segle VIII aC o en temps de la guerra de Troia, al segle XII aC. No se sap on va nèixer, Va escriure dues grans obres, La Ilíada  I L’Odissea. Aquest  Conjunt  de  poemes  Va  ser  tan  Admirat  que  constituí  La base de l’educació grega de l’època. Se’l representa com un rapsode Cec.

2.2. L’ESTIL D’Homer

·
La claredat es Déu a l'origen oral dels Poemes. Els aedes havien de presentar l'acció de manera senzilla i directa Perquè el seus oients la poguessin anar seguint.

·

La tècnica dilatòria dóna suspense a la Narració

Consisteix a anunciar allò que ha de passar i intercalar tot Seguit episodis que en retardin el compliment. Així, a la Ilíada, la derrota Dels grecs, decidida per Zeus al cant I, no es produeix més tard.

·
Els símils també provoquen demora en L'acció alhora que serveixen per acostar-la al públic, ja que el poeta Estableix comparacions amb personatges o fets més pròxims al seu auditori. És Per això que els motius són extrets fonamentalment de la vida quotidiana o de La naturalesa. Un dels més freqüents és el que compara un heroi en lluita amb Un lleó.

2.3.LA ILÍADA

·La Ilíada narra 51 dies del novè any de la Guerra de Troia.

·

Guerra de Troia:

Troia està situada al nord-est d’Àsia Menor. Grècia va destruir Troia perquè impedia el comerç. Segons la llegenda els grecs van destruir Troia Pel “judici de París”. En un viatge a Grècia, París va seduir Helena, esposa de Menelau, rei d’Esparta, i se la va endur a Troia. Ultratjat en el seu honor, Menelau Inicià amb el seu germà Agamèmnon una guerra contra els troians i el seu rei Príam, per tal de rescatar la seva esposa; una guerra que en l’inici de la Narració de la Ilíada es troba en el novè any.

2.4. L’ODISSEA: VIATGE D’ULISSES (ODISSEU)

·Són les aventures del grec Ulisses (Odisseu), Quan torna de Troia a Ítaca per retrobar la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac.

·Ulisses es va fer el boig per no anar a la Guerra de Troia llaurant a la platja i sembrant sal. Els deus van descobrir el Seu engany.

·Ulisses, que era astut, va imaginar com acabar Amb la guerra de Troia: construir un cavall de fusta amb soldats dintre.

·El viatge de retorn, que dura 10 anys, està ple D’aventures.

·

L’illa D’Èol:

els grecs van anar a demanar ajuda a Èol, el senyor dels vents, Perquè els ajudés a tornar a Ítaca. Aquest els va donar un sac on hi havia tots Els vents favorables, que podrien obrir en cas de que es tornessin a desviar. Però davant la curiositat dels homes d’Ulisses, van obrir el sac quan ja eren a Tocar d’Ítaca, creant així una gran catàstrofe, i allunyant-se de nou del seu Destí.

·

La nimfa Cal·lipso:

Ulisses va arribar a l’illa de Cal·lipso on la nimfa es va Enamorar del rei d’Ítaca. Van passar set anys junts, tot i que Ulisses se li va Fer molt curt i va pensar que només portava una setmana. Gràcies a Zeus, Cal·lipso va acceptar alliberar Ulisses, el va donar un vaixell, aigua i Provisions i va posar rumb definitivament cap a Ítaca.

3. LITERATURA LLATINA

3.1. ÈPICA LLATINA

Virgili, poeta nacional:

·

Biografia:

va néixer al nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. Fill d’agricultor ric, estudià a Milà i Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliqües. Aquest èxit va facilitar-li L’entrada al cercle de Mecenes i la proximitat amb August i el seu programa Polític. Va viure sempre al camp i mostra l’amor per la natura a les Geòrgiques, la seva següent obra.
Poc Després va començar la seva realització més ambiciosa, l’Eneida, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar Inacabada. Per això en el seu llit de mort va demanar que se’n destruís L’original, però August ho va impedir. L’Eneida Restaria com el poema nacional de Roma, estudiat a les escoles, i faria caure En l’oblit l’èpica anterior.

·Les Bucòliqües:

ØS’inspira en Teòcrit.

ØEls pastors que hi apareixen, més aviat petits Propietaris rurals o masovers, sota els qual sovint es disfressen personatges De l’alta societat, plantegen qüestions socials, polítiques o econòmiques.

ØLa temàtica del recull gira principalment entorn De l’amor “que tot ho venç”.

§Imitat al Renaixement.

·Les Geòrgiques:

ØConstitueixen un tractat d’agricultura.

ØL’objectiu real del poema de Virgili és promoure El retorn al camp, que s’havia abandonat.

ØProposa d’una moral de l’esforç: el camperol Representa l’home que aconsegueix la joia amb el seu treball.

·L’Eneida:

ØFonts: Homer: Odissea i Ilíada.

ØLes referencies homèriques són constants i en àmbits diversos.

ØN’adopta trets estilístics (epítets, fórmules, Símils). Episodis com la baixada als inferns.

ØCaràcters paral·lels (Hèctor i Eneas, Turn i Aquil·les).

ØSemblances estructurals (narració retrospectiva De les aventures d’Ulisses i d’Eneas)...

ØOfereix un tractament més profund i diferenciat Dels personatges.

ØExalça l'origen i creixement del poder ROMà

3.2. LÍRICA LLATINA

Poesia lírica

Expressa els sentiments personals Amb una gran varietat mètrica i musicalitat. El mite és el punt central de les Obres, destinades a ser recitades en àmbits privats reduïts i no a ser llegides En silenci.

Catul, la passió poètica:

·

Biografia:

Gai Valeri Catul va néixer a prop de Verona dins una família de L’aristocràcia provincial terratinent i amb activitats comercials. La seva vida Va ser breu. De jove es va establir a Roma per estudiar i s’hi va quedar Definitivament. Catul es dedica al otium: La vida de societat, les relacions amb els amics, l’amor i la poesia. L’obra de Catul reflecteix la seva vida.

·

Obra:

ØPoemes Erudits:
seguint els models alexandrins hi fa ostentació de la seva Erudició mitològica.

ØPoemes Dedicats als amics i als enemics:
cap als seus amics mostra un profund Afecte i una sincera gentilesa. Amb els enemics, per contra, aflora tot el seu Odi i la seva rancúnia.

ØPoemes D’amor:
les seves millors poesies tracten dels seus turmentosos amors amb “Lèsbia”, nom literari que Catul va donar, en honor de Safo, a una aristòcrata Anomenada en realitat Clòdia. Els poemes mostren els diferents estadis del seu Amor: la felicitar de les primeres trobades, el sofriment i els retrets del Poeta per les constants infidelitats de la seva estimada, les freqüents Ruptures i reconciliacions i la separació definitiva, amb la qual no va Aconseguir, tanmateix, deixar d’estimar-la.

·

Estil:

ØLa passió (en l’amor, en la vida, en l’amistat o En la poesia).

ØLa subjectivitat, també en els poemes erudits, On per primer cop els arguments mitològics serveixen sovint per expressar els Sentiments del poeta.

Horaci, el poeta de la serenor I la tranquil·litat

·

Biografia:

va néixer al sud d’Itàlia en una família humil. El seu pare era llibert, Però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill. Després de la Victòria d’August va tornar a Roma i va ser amnistiat. Va escapar de la pobresa Treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes. A més D’una profunda amistat, Mecenes li va donar suport econòmic perquè pogués viure De la poesia. Va rebutjar ser secretari privat d’August. Va morir pocs mesos Després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

·

Obra:

ØSàtires:  El caràcter més aviat apacible i Escèptic d’Horaci fa que la crítica a la societat present en les seves sàtires Sigui més irònica que no agressiva i que en general hi predomini més la burla Amable que no l’atac virulent.

ØEpodes: Poesia de transició. Hi ha sàtira i obres líriques. I el famós beatus ille, un bucòlic cant a la vida Retirada en el camp.

ØOdes: és el cim de la poesia horaciana. Odes molt variades, perd la tendència Satíric.

§Odes d’amor

§Odes filósòfiques: expressen idees Epicúries –la felicitat es troba si hom renuncia a l’ambició i als excessos i Es conforma amb una mitjania d’or (aurea Mediocritas), amb un plaer moderat; cal viure el present perquè la vida és Curta (carep diem).

§Odes romanes: exalten la pàtria.

ØEpístoles: cartes adreçadés als seus amics. Contingut filósòfic i teories literàries. La més completa i famosa és l’Epístola Als Pisons o Art poètica.

·

Estil:

ØPerfecció tècnica.

ØContingut elevat.

ØDomini mètric.

ØElaboració dels poemes fins una senzillesa Aparent.

Ovidi

·

Biografia:

Publi Ovidi Nasó va néixer a Itàlia central en una família benestant. Va Estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge Pel món hèl·lenic. A Roma es va dedicar a la carrera judicial però aviat es va Dedicar a escriure. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l’alta Societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada.

·

Obra:

ØPoesia elegíaca d’amor: Amors i Heroides.

§Poesia didàctica d’amor: Art amatòria, Remeis d’amor I Cosmètics per a la cara de la dona.

§Poesia èpica: Metamorfosis.

§Poesia didàctica patriòtica: Fastos.

§Poesia elegíaca d’exili: Tristes

                                              Pòntiques

ØLes Metamorfosis és un extens poema que recullen Mites i llegendes gregues i romanes. Totes tenen la característica comuna que Els seus personatges es transformen en éssers animals, plantes, Constel·lacions.

ØEstil:
brillant I refinat, abundant de recursos retòrics, i per això aconsegueix evitar la Monotonia d'una inspiració més superficial que en altres poetes elegíacs.

4. ÈDIP REI

·

Autor:

Sòfocles →queden Set tragèdies i un drama satíric. Les obres més famoses són les obres del cicle De Tebes, sobre el mite d’Èdip i els seus fills.

ØAbandona La unitat temàtica de la trilogia.

ØAugmenta El nombre d’actors de dos a tres, amb la qual cosa dóna més importància al Diàleg.

ØContraposició Entre l’acció humana i la dels déus.

·

Temes

La creença en el destí fatal: l’home No pot escapar-ne.La cerca de la Veritat purificadora.El Reconeixement de la pròpia identitat.La Responsabilitat dels actes.El Parricidi i l’incest.La ceguesa com A element metafòric.

·

Estil:

ØDiàleg:
té una doble funció: avançar fets i Relatar fets passats que il·luminen el present i reconstrueixen la història.

ØLlenguatge:
combinació de dinamisme dramàtic i Lirisme profund.

ØEstil Poètic i solemne:
epítets, Comparacions, metàfores, hipèrboles i ironies.

ØCaracterístiques De la llengua oral:
vocatius, Oracions inacabades, insults, exclamacions...

ØProcediments Per expressar tensió emocional:
exclamacions Als déus, interrogacions retòriques, oracions inacabades...

5. EL TEATRE GREC

Té un origen religiós i ritual. Els Primers textos són del segle V aC. Durant les festes de Dionís (Bacó a la Mitologia llatina), déu del vi i de la fertilitat de la terra, es feia un Concurs en què tres autors havien de presentar cada un tres tragèdies i un Drama satíric. Un jurat premiava l’escriptor, el corega (el patrocinador) i els Actors.

Les primeres representacions es feien Davant d’un temple o d’un palau, més endavant es van construir teatres en què S’aprofitaven els desnivells del terreny per fer-hi les graderies on s’asseia El públic (auditori). Enmig, en un espai circular anomenat orquestra, s’hi Col·locava el cor. Els actors, que podien ser dos o tres, actuaven davant de L’orquestra, en una plataforma elevada anomenada prosceni.

5.1. LA TRAGÈDIA

Es el gènere que més èxit tingué, en Què destacaren Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Es tractava d’obres de to elevar, Llenguatge depurat i personatges que dialogaven, el cor estava encarregat D’explicar i de jutjar els fets que es representaven, transmetre la voluntat Dels déus, advertir el destí o mals presagis, reflectir la veu de la Consciència... L’acció dramàtica es basava en personatges i temes mitològics ja Coneguts pel públic. S’acudia al teatre per experimentar una catarsi (alliberament del patiment amb la identificació del protagonista) col·lectiva. El desenllaç sempre era funest per inspirar llàstima, inquietud o terror i Demostrar que el destí no es podia defugir. Els actors feien el paper de tots Els personatges coberts per màscares, llargues túniques i coturns, calçat Destinat a fer-los semblar més alts. Conceptes importants:

• Pathos

  
  Sofriment De l’heroi que mereix una bona vida però es veu abocat a la desgràcia.
• 
  

  Agon

  Conflicte O lluita de l’heroi contra els seus rivals.

5.2. LA COMÈDIA

Servia per destacar els vicis i Defectes humans, antípodes de les grans passions humanes que vivien els herois De les tragèdies. Les comèdies esdevenien una mena d’antiherois, que l’autor Aprofitava per criticar la vida pública dels polítics i escriptors. Les obres, Plenes de situacions ridícules, l’ús de màscares i disfresses insòlites, jocs De paraules plens de referències sexuals i un llenguatge molt col·loquial amb Registres més vulgars i obscens. Amb el tems les obres satíriques anaren Allunyant-se de la crítica política i decantant-se pel retrat de costums o la Crítica social. Destaquen Aristòfanes i Menandre.