/ficha/edip-rei/

LA TRAGÈDIA

La Tragèdia va sorgir en el Març de les festes ateneses en honor del Déu Dionís, celebrades a la primavera, pel nostre mes de març. Al Principi hi havia uns dansaires abitllats amb pells de cabra que Dansaven en cercle, entonaven cançons anomenades ditirambes (διθυράμβος) que referien episodis del mite del déu. Es Diu que, com que anaven vestits amb aquestes pells de cabra, les Cançons que entonaven eren τραγωδία, que seria el nom que Després prendria l'espectacle teatral que en deriva. A poc a poc i Amb el pas del temps els dansaires incorporaren mims, diàlegs Establerts entre un d'ells i la resta, etc i varen anar complicant i Sofisticant l'espectacle fins al punt que es vestien amb màscares Pintades, portaven uns coturns (=plataformes que els feien més alts) I l'element religiós primitiu cada vegada es feia menys evident i Donava pas a una nova creació literària i musical. Tespis fou el Primer que va introduir el que es considera un actor (υποκρίτης En grec) que s'enfrontava amb el cor, i l'antic cant a Dionís passà A ser un drama.Paral·lelament, en lloc de dansar en cercle a La plaça del poble, es varen construir uns edificis ideats perquè El so es pogués propagar d'una manera òptima i les condicions de Visió fossin també molt bones: els teatres. Es buidava una muntanya I s'anaven fent les grades. Era un tipus de festa que agradava tant Que s'arribà a fer competicions literàries entre poetes (cadascun D'ells preparava una trilogia, és a dir, tres tragèdies, i un drama Satíric) i les duia a concurs.
La tragèdia que ens ha arribat, Tot i tenir aquests antecedents, és un text escrit en vers, que té Parts dialogades (les que corresponen als actors) i parts cantades (les que canta el cor). Sempre comença amb l'entrada del cor en Escena (pàrodos), seguida d'episodis (parts dels actors, dialogades) I estàsims (parts cantades, a càrrec del cor) i acaba quan el cor Surt d'escena (exodos).La tragèdia prengué els temes del gènere èpic; els seus personatges bàsicament són herois que passen per Una situació molt difícil que provoca l'emoció i la compassió del Públic.
El veritable escenari de la tragèdia va ser l'Atenes Del segle V amb Pèricles, i està molt lligada a la ciutat, perquè Poc després començà la llarga guerra del Peloponès, que va Suposar la fi de la ciutat i també de la tragèdia.
Els tres Principals dramaturgs són, per ordre cronològic, Èsquil, Sòfocles I Eurípides.

Èsquil (525-456)

Èsquil, fill d'Euforió, va néixer a l'Àtica.Fou el primer dels tres grans Dramaturgs d'Atenes. És conegut amb el nom de "el creador de la Tragèdia", però no perquè fos el seu inventor, sinó perquè és el primer autor del qual encara es conserven obres, i perquè Donà a l'art tràgic la seva força literària i grandesa. Va ser Ell qui introduí un segon actor a escena i qui donà una vigorosa Expressió poètica en un llenguatge solemne a les seves idees Tràgiques sobre el destí dels herois.Avui dia es conserven set Obres de les aproximadament noranta que va escriure:
-

Els Perses

: és l'única obra històrica, és a dir, els protagonistes no són Herois mítics sinó perses gairebé contemporanis dels atenesos. Xerxes, gran rei persa, és derrotat pels grecs.
-

Els Set contra Tebes

: Són set cabdills que ataquen Tebes, ciutat que té set portes. Es Van enfrontant, un per un, i quan s'arriba a la setena porta, els qui S'enfronten són dos germans, Eteocles i Polinices, fills d'Èdip, Que moren l'un a mans de l'altre.
-

Les Suplicants

: Són les cinquanta filles de Dànau, que arriben a un temple demanant Asil perquè són perseguides pels seus cinquanta cosins fills D'Egipte, que pretenen casar-se amb elles.
- L'Orestea, Trilogia formada per Agamèmnon, Çoèfores, I Eumènides
: La primera obra refereix el retorn d'Agamèmnon a casa i el seu Assassinat per part de la seva dona Clitemnestra. La segona tracta Del sentiment d'injustícia que pateix la filla del matrimoni, Electra, la qual convenç el seu germà Orestes de cometre L'assassinat de sa mare per venjar el seu pare. Passant al tercer Drama, Orestes, després de l'assassinat, és perseguit per les Fúries venjadores de sa mare, fins que a la fi arriba a Atenes, on Un tribunal l'absol de la seva falta i aquestes Fúries es Transformen en Eumènides, divinitats protectores.
-

Prometeu Encadenat

: L'acció es desenvolupa a un etrem del món, l'escarpat Caucas, on Prometeu és encadenat. Van passant arran d'ell diferents personatges Que dialoguen amb el tità.

Sòfocles (496-406)

 Va Ser un poeta que visqué pràcticament durant tot el segle V è, això Li permeté de viure en primera persona la glòria i la caiguda de la Seva ciutat, Atenes, ja que hi ocupà importants càrrecs polítics i De responsabilitat. S'admet generalment que nasqué l'any 496 a Colonos, demos àtic proper a Atenes, i en la capital rebé una Acurada educació gràcies a la posició econòmica dels seu pare, Sòfil, propietari d'una important fàbrica d'armes. Gràcies al seu Compromís amb la ciutat, el portà a ser elegit per al càrrec D'hel·lenotàmia, des d'on portà el control del tresor de la lliga Atenesa l'any 442; dos anys després és nomenat estrateg juntament Amb Pèricles durant la guerra de Samos, i el 413, en plena crisi Degut a la derrota de Siracusa, és designat com un dels Déu Consellers que havien de redreçar la situació política de la Ciutat. No sabem com va morir, però en el 405, quan Aristòfanes Estrénà Les granotes, Sòfocles ja era mort.
El seu caràcter Afable i moderat el féu molt apreciat i respectat entre els seus Conciutadans i, fins i tot, entre els seus rivals en la dramatúrgia. Són característiques essencials de la seva personalitat la seva Profunda religiositat i la seva fe en la democràcia, elements que Apareixen de forma recurrent en les seves obres teatrals.
Tot i Haver compost 114 tragèdies, només set ens han arribat completes Per via manuscrita. Són les següents:
-

Àiax

: L'heroi no pot suportar que no li hagin concedit les armes D'Aquil·les i la fúria que el pren per aquest fet fa que embogeixi I mati tot el seu ramat d'ovelles pensant-se que són soldats. A L'endemà, però, recobra el seny i, quan veu el que ha fet, se Suïcida.
-

Les Traquínies

: Heracles torna a casa després d'una conquesta i la seva esposa Deianira tem que no li sigui infidel amb Iole, una captiva. Per això Agafa sang presa del centaure Nessos i n'unta un vestit del seu marit I li envia un esclau que li surti a camí i que li porti el vestit. Quan l'heroi es vesteix amb aquella tela, la pell li comença a Cremar i, si prova d'arrencar-se la roba, la pell i la carn també es Desprenen. Per això mana a un soldat seu, Filoctetes, que faci una Pira per a ell. A canvi, li regala el seu arc i fletxes.
-

Antígona

: Aquesta Heróïna ha d'escollir entre fer cas de les lleis humanes (que impedeixen que el cos de Polinices, un germà seu, sigui Enterrat) i les lleis divines (que l'obliguen a retre les honres Fúnebres com cal al seu germà). Antígona robarà el cadàver de Polinices, exposat a les aus de rapinya, i l'enterrarà d'amagat. Per Això és tancada per Creont, el mandatari de la ciutat i qui havia Ordenat l'exposició del cadàver, dins una cova. Finalment, però, Hèmon, el fill de Creont, convenç el seu pare que l'acció D'Antígona, que a més és la seva promesa, era d'una pietat Religiosa insuperable i fa que uns guàrdies vagin a treure-la de la Cova. Però quan destapen l'entrada troben Antígona penjada. Hèmon, En saber-ho, també es mata i la mare d'aquest tampoc no pot suportar La pèrdua del seu fill i se suïcida.
-

Èdip Rei

: Aquesta tragèdia explica la història de com Èdip, rei de Tebes, Descobreix que fou ell l'assassí del seu propi pare i, després de Matar l'Esfinx, es casà amb la seva mare, aquests fets porten la Ruïna a la ciutat i, només l'expulsió d'Èdip permetrà el Restabliment de la situació a Tebes.
Èdip rei és considerada L'obra mestra de Sòfocles i la tragèdia clàssica per excel·lència, Tant per la seva perfecció formal tècnica, com per la Caracterització del personatge central, Èdip, arquetipus de l'heroi Tràgic.
-Electra: Electra, la filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, viu al costat de sa Mare, que ha assassinat son pare, i no pot suportar aquesta situació De crim sense càstig. L'ocasió de venjança se li presenta quan el Seu germà Orestes torna al palau, convertit en un home, i mata Clitemnestra per instigació d'Electra.
-Filoctetes: Filoctetes és un heroi de la guerra de Troia que, durant la guerra, Es fa una ferida incurable a la cama que desprèn una olor Insuportable. Per això els grecs l'abandonen a una illa. Al cap D'uns anys i encara sense haver guanyat la guerra els arriba un Oracle que necessiten les armes d'Heracles per vèncer els troians. L'hereu d'aquestes armes i qui les tenia no és altre que Filoctetes. Per això els grecs envien un grup d'homes, capitanejat per l'astut Odisseu, a cercar Filoctetes del seu exili.
-

Èdip A Colonos

: Èdip arriba vell i cec a Atenes, per intentar trobar un refugi fins Que li arribi l'hora de morir. N'hi ha que volen endur-se'l a casa Per treure'n profit, d'altres volen abandonar-lo a la seva desgràcia. Davant aquesta situació la ciutat d'Atenes vol proclamar-se la Defensora de l'ancià.
Cal afegir-hi una gran part del drama Satíric Els Rastrejadors, Conservat en un papir descobert l'any 1907.
Eurípides (485-406)
Es Creu que va escriure 92 drames, però només se'n coneix l'existència De 17 (16 tragèdies i un drama satíric), que mostren que va ser un Tràgic de mèrit incomparable. Veia el món com un lloc on L'oportunitat, l'ordre, la Pau, la raó i la tolerància eren Constantment frustrades per la irracionalitat i la violència. Eurípides era un intel·lectual, és a dir, s'enfrontava de manera Crítica a les tradicions de la seva època; per boca dels Personatges de les seves obres sortirà la seva visió crítica pel Que fa a la moral, la política, la religió, la societat, L'individu, etc.
-

Alcestis

: És l’últim dia de vida per a Alcestis, que ha triat morir en Comptes que ho faci el seu marit. Admet és presentat com un Personatge fred i calculador, que no té pietat de la seva esposa. Heracles, hospedat a casa seva, quan s’assabenta decideix anar a Cercar Alcestis del món dels morts.
-

Medea

: Casada amb Jàson i mare de dos fills, Medea és una estrangera Enverinadora i per això el seu marit vol deixar-la i casar-se amb Una princesa grega, Glauce. Medea trama un pla per venjar-se del Menyspreu del seu marit i, simulant entendre la situació, fa que els Seus fills portin un vestit de núvia a la nova futura esposa de Jàson. Quan tornen, els mata i, mentrestant, la núvia, captivada Per la bellesa del vestit, se'l posa i comença a cremar-se; el seu Pare, que l'intentava ajudar, mor de la mateixa manera.
-Hipòlit: Hipòlit és el fill de Teseu i una Amàzona que viu a Atenes, amb el Seu pare i la seva madrastra Fedra, la qual s'enamora d'ell, se li Insinua i és rebutjada per ell. Com que no pot suportar l'ofensa, Fedra es penja i deixa una carta en què inculpa Hipòlit i el fa Responsable d'una violació. Teseu no pot deixar el crim sense Resoldre, però tampoc no pot matar amb les seves pròpies mans el Seu fill i demana ajuda als déus. Posidó escolta les seves Pregàries i fa sortir un monstre marí de la mar que espanta els Cavalls de la quadriga d'Hipòlit, que es passejava per la platja, i El jove mor arrossegat i potejat pels seus cavalls.
-

Heràclides

: Els fills d’Heracles es refugien a Marató i demanen protecció al Rei atenès Demofont. És una propaganda de la postura atenesa contra La injustícia i a favor dels oprimits.
-

Andròmaca

: La protagonista exposa la seva vida desgraciada al costat d’Hermíone, Esposa de Neoptòlem. El tema és orgull, luxe i poder enfrontats a Raó i veritat.
-

HèCuba

: Tragèdia de l’anomenat cicle troià. La protagonista és la reina HèCuba, que té la desgràcia de veure la fi de la gran majoria dels Seus fills. En el drama HèCuba ha de suportar que els grecs immolin Sa filla Políxena sobre la tomba d’Aquil·les i també li arriben Notícies que el seu fill petit, Polidor, que havien allunyat de Troia tot just quan havia començat la guerra, ha estat assassinat Per Polimnèstor, rei de Tràcia encarregat d’educar-lo. La reina, Juntament amb altres companyes d’esclavitud, aconsegueix arribar Fins a Polimnèstor, matar-li els fills i encegar-lo.
-

Suplicants

: Drama del cicle tebà, car les protagonistes són les mares i Esposes, fills ,etc dels morts a l’enfrontament dels Set contra Tebes que van a demanar ajuda a Etra, mare de Teseu, perquè convenci El seu fill per anar a recuperar els cadàvers i poder retre’ls les Honres fúnebres. Evidentment, Teseu s’hi avé.
-

Troianes

: Un cop acabada la guerra de Troia, els grecs es reparteixen el botí De la ciutat i les troianes, en altre temps princeses, es disposen a Partir amb els grecs com a esclaves. Cal destacar el patiment D'Andròmaca, l'esposa d'Hèctor, a qui prenen el fill de pocs anys Astiànax per matar-lo, perquè mai no pugui representar un intent de Venjança, o el patiment de Políxena, sacrificada sobre la tomba D'Aquil·les, perquè de la seva tomba se sentien veus que reclamaven La seva part del botí.
-Electra: Electra és casada amb un camperol i es queixa de la seva vida com a Esposa i dura treballadora del camp. Orestes arriba a veure-la, però No s’identifica. Després un vell esclau el reconeix. Un missatger Entra en escena i explica que Orestes ha mort Egist. Seguidament, Electra fingeix que té una criatura i sa mare Clitemnestra hi Acudeix, ocasió aprofitada per Orestes i per la mateixa Electra per Matar-la. Després apareixen del cel Pòl·lux i Càstor profetitzant La bogeria, el judici i l’exculpació d’Orestes i també les Noces d’Electra amb Pílades, amic d’Orestes.
-

Heracles

: El tirà Licos vol assassinar Amfitrió –pare d’Heracles- i també La seva dona Mègara i els seus fills. Quan és a punt de fer-ho, Arriba l’heroi i el mata. Tot queda aparentment resolt, però Després els déus envien una bogeria a Heracles, que fa que mati la Dona i els fills. Un cop recobrat el coneixement, és a punt de Suïcidar-se però arriba Teseu i el convenç que no ho faci i que Vagi amb ell a Atenes.
-

Ifigènia A la terra Tàúrica

: En realitat Ifigènia no va ser sacrificada a Àulide, sinó que la Deessa Àrtemis la va portar a la terra Tàúrica, perquè fos una Sacerdotessa seva. Allà mateix arriben Orestes i Pilades. Quan els Germans es reconeixen, després d’una llarga intriga, Ifigènia Prepara la fugida.
-Hèlena: Hèlena no ha anat a Troia, sinó a la cort del rei Proteu, a Egipte. Hermes la hi portà envoltada en un núvol. Roman allà disset anys i Quan mor Proteu, el seu fill vol casar-se amb Hèlena, però llavors Arriba Menelau i se l’endú cap a Esparta.
-Ió: Ió és el fill d’Apol·lo i la nimfa Creüsa, però és el Producte d’una violació i per això sa mare l’abandona en Néixer. Passats els anys, mare i fill es troben, tot i que no es Reconeixen inicialment. Però després del reconeixement Ió serà el Rei d’Atenes i pare dels jonis
-

Fenícies

: És la tragèdia més llarga d’Eurípides i no té cap personatge Central. Hi ha moltíssimes peripècies: Iocasta és viva, no s’ha Penjat encara; Èdip no ha fugit de Tebes, ni s’ha mort quan S’enfronten els seus dos fills, etc.
-

Ifigènia A Àulide

: Agamèmnon ha enviat a demanar la seva filla Ifigènia per casar-la Amb Aquil·les, tot i que en realitat és per immolar-la a Àrtemis. Quan mare i filla arriben a Àulide, se n’assabenten de les Veritables intencions del pare i Ifigènia no vol morir. Aquil·les Tampoc no ho vol, però al final la donzella decideix oferir-se a Àrtemis per a benefici de tots els grecs.
-

Bacants

: És l’única tragèdia grega conservada que tracta d’un tema Dionísíac. Dionís vol castigar Penteu perquè menyprea els Sacrificis bàquics. I per això li imbueix la idea de seguir la seva Mare Àgave i altres bacants quan van a la muntanya a cercar i Despellissar una salvatgina. Preses del furor bàquic, Àgave i les Altres dones es pensen que Penteu, que és damunt un pi, és la fera Que cerquen i l’esquarteren i se’l mengen pensant-se que era un Lleó.
-Orestes: Orestes ha mort sa mare per adúltera i criminal, ajudat per sa Germana Electra. Els argius han decidit que els dos germans han de Morir. Al final, mercès a la intervenció del déu Apol·lo,  Orestes serà absolt i es casarà amb Hermíone.
A banda D'aquestes tragèdies també es conserva el drama satíric el Ciclop, Basat en la història de Polifem, ciclop encegat per Odisseu.

L A COMÈDIA

Sembla Que el mot comèdia provindria de ἀοιδή “cant” + κῶμος  “grup de comparses”. Les comèdies sorgeixen més tardanament que Les tragèdies i al començament són una paròdia d’aquestes. Sembla que el primer que en va fer, de comèdies, era un autor Anomenat Quiònides, però no en tenim obra conservada. Es tracta D'agafar uns personatges típics i tòpics, que serien caricatures Dels grans herois tràgics, i fe-los fer un paper ridícul. Al Principi la comèdia tenia humor intel·ligent i autèntiques Deconstruccions de fragments de tragèdies, però així com va anar Passant el temps, l'humor es va banalitzar i cada vegada l'argument Era més simple i acabà per convertir-se en una comèdia d'enganys, La típica representació d'esclaus golafres que enganyen els amos (ell, un empaitador de dones i ella, una matrona vella i seriosa, que No va mai de bromes).
Ens han arribat sobretot els noms de dos Grans representants del gènere: Aristòfanes i Menandre. El primer Es classifica dins la comèdia vella o antiga, és a dir, la que fa Humor intel·ligent. Menandre, en canvi, és el representant de la Comèdia nova, que té uns arguments molt més fluixos i un humor Molt menys fi i gens punyent.
 ARISTÒFANES (444-385 A.C.)
És el representant per excel·lència de la comèdia Antiga, i es pot dir que és gairebé l’únic, ja que d’altres Autors de comèdies només en sabem els noms o els títols de les Obres. Els temes de les comèdies són molt variats. No recórre als Mites, sinó que el protagonista és un ciutadà molt enginyós, que Té un remei molt pintoresc per salvar-se d’una situació que L’angoixa i també pot salvar la ciutat. La comèdia sol tenir Moltes al·lusions a la política del moment i a la vida quotidiana. Hi ha també molts acudits verds i moltes al·lusions al sexe.  Les disfresses del cor i dels actors també són molt variades. A la Vegada que es fa crítica, es proposa una utopia.
D’ell tenim Conservades onze comèdies:

-Acarnesos

: Crítica de la guerra. Diceòpolis vol fer la Pau amb els Espartans.

-Cavallers

:critica Dels demagogs.

-Núvols

: Crítica de la moderna educació sofística de Sòcrates i els seus Deixebles. Un vell decideix portar el seu fill a l’escola de Sòcrates. Després de bons avanços, el fill fa servir contra el Pare els arguments socràtics i el pare cala foc a la casa de Sòcrates.

-Vespes

: Crítica de la justícia. Un fill tanca son pare perquè no vagi més A fer de jutge, però els seus amics intenten rescatar-lo. Quan el Vell coneix un altre tipus de vida, ja no vol ni sentir a parlar dels Tribunals.

-Pau

: Celebració de la Pau. Trigeu ha inventat un  escarabat gegant Per arribar fins al cel i anar a veure els déus. Però els déus no Hi són i han permès que la Guerra tingui la Pau  tancada dins Una cova. Quan la Guerra vol destruir Grècia, Trigeu rescata la Pau I li ho impedeix.

-Aus

: Reflecteix el descontent de la societat. Dos atenesos decideixen Fundar una ciutat als núvols, més a prop dels déus.

-Lisístrata

: Ocupació d’Atenes per l’exèrcit espartà. Lisítrata –atenesa- Pretén salvar tot Grècia juntament amb la seva amiga Lampito –espartana-, perquè diu que si totes les dones es neguen a les Relacions amb els seus marits, ells hauran de fer el que elles Diguin, que serà la reconciliació i la Pau. Les dones velles Mentrestant han ocupat l’Acròpolis i Lisístrata diu com gastaran Els diners que havien de ser per a fons bèl·lics.

-Granotes

: Clima polític dolent. Dionís baixa a l’infern a cercar un poeta Ja mort, perquè està cansat de drames dolents. A l’infern tot són Granotes i el déu no sap si ha de retornar amb Èsquil o amb Eurípides.

-Tesmofòries

: Les dones parlen entre elles en una festa en honor a Demèter veiam Quin càstig han de posar a Eurípides, que sempre els fa fer mals Papers.

-Assemblea De les dones

: Utopia. Les dones s’han fet amb el poder: van vestides d’home, Etc. Al final acaben destruïdes.

-Plutos

: Ironia del destí. Un home està desesperat perquè troba que la Honestedat mai no està relacionada amb la fortuna. L’Oracle de Delfos li diu que ha de seguir el primer home que es trobi, que és Un cec que resulta ser Plutos, a qui Zeus ha encegat per evitar que Afavoreixi les persones honestes perquè els déus estan gelosos D’elles. L’home vol curar Plutos, però Penia prova D’impedir-ho.
MENANDRE Autor de L’anomenada comèdia nova. Va escriure moltes obres, però no en Tenim cap de sencera. N’han pervingut  unes poques gairebé Senceres: la Sàmia, La Tosa, El Misàntrop o El Díscol i L’Arbitratge
. Molts dels seus personatges es convertiren en arquetips: l’avar, el Paràsit, etc. I fou molt imitat pels comediògrafs llatins.