/ficha/diners-legals-6/

En el procés de finançament de tota Economia hi ha un col·lectiu d’oferents de recursos financers i un altre de Demandants; els intermediaris  financers els posen en contacte. El diner exerceix en un paper fonamental, així Com la creació de diner per part dels bancs.

El diner és tot allò que s'accepta com a Mitjà de canvi. Les funcions principals Són:
mitjà de canvi (permet transaccions I saldar deutes), dipòsit de valor (es pot atresorar en moments  d’incertesa), unitat de compte (permet comparar Béns i serveis de diferent naturalesa) i unitat De pagaments diferits (en diversos moments del temps).

Al llarg de la història s'han usat els metalls Preciosos, anomenats diner mercaderia (bé que té el mateix valor com a unitat monetària que com a mercaderia) i Després el paper, anomenat diner fiduciari O signe (bé que té poc valor com a mercaderia però amb valor com a mitjà de Canvi).

El valor del diner paper actual descansa en la confiança de cada individu que serà acceptat Com a mitjà de pagament pels altres i que s’estableix com a diner per decret governamental.

El diner està format pel diner legal emès pel Banc Central (és l'efectiu, les monedes i els bitllets) Més el diner bancari o dipòsits dels Bancs.

Entre els Dipòsits cal distingir entre dipòsits A la vista o comptes corrents (disponibilitat immediata per al titular), dipòsits d’estalvi (instrumentats en Llibreta, amb una disponibilitat menor) i dipòsits A termini (es penalitza si es retira abans del temps pactat).

L’efectués la forma de diner amb més liquiditat (facilitat amb què pot Convertir-se en diner líquid), seguit pels dipòsits a la vista.

L'oferta monetària O quantitat de diner en circulació es defineix com la quantitat de diners en Efectiu que tenen els individus i les empreses més els dipòsits als bancs. 

Els agregats Monetaris són variables que quantifiquen el diner que hi ha en una Economia. S’anomena M₁l’efectiuméselsdipòsits a la vista; afegint-hi Els dipòsits a llarg termini és M₂, i incloent-hi a més les cessions Temporals i altres actius, és M₃. 

L’efectiu en les mans del sistema creditici constitueix Les reserves bancàries, i la suma d’aquestes amb l’efectiu a mans del públic Forma la base monetària del sistema O diner d’alta potència.

La demanda De diner es Déu fonamentalment a la necessitat de realitzar transaccions (comprar béns i pagar les factures). Quan s’incrementa la renda i el valor Monetari dels béns que comprem, necessitem més diner per a transaccions i, per Tant, en demanem més.

L’interès és El pagament que es fa per l’ús del diner. Els individus han de pagar per la Possibilitat d’utilitzar diner. El cost d’aquest, expressat en euros anuals per Cada euro prestat, és el tipus d’interès.
Elcost d’oportunitat de tenir diners Són els interessos sacrificats.

Els bancs poden expandir el volum de Dipòsits bancaris mitjançant el procés d’expansió Múltiple dels dipòsits bancaris amb la concessió de nous crèdits.
Els bancs comercials són institucions financeres Que tenen autorització per acceptar dipòsits i per concedir crèdits.

L’explicació del procés de creació de Diner es troba en el fet que els bancs mantenen com a liquiditat només un Percentatge dels dipòsits, anomenat coeficient De caixa, de reserves o encaix (quocient entre reserves i dipòsits). Amb la Resta, el banc pot concedir préstecs per una quantitat superior als seus dipòsits;  està creant diners i posa en marxa la Cadena d'expansió.

Les Reserves són actius que tenen els bancs en forma d’efectiu o de fons dipositats Al Banc Central. Els bancs mantenen algunes reserves per fer front a les Necessitats financeres diàries, però una gran part tenen com a objecte complir els Requisits legals de reserves.

El sistema Financer està format pels intermediaris financers que transfereixen fons  dels prestadors als prestataris i, d’aquesta Manera, creen actius financers, com ara els comptes corrents (dipòsits a la Vista); ésa dir, el diner bancari.

Els intermediaris Financers es divideixen en bancaris i no bancaris. 

Els intermediaris Financers bancaris, en crear diners, augmenten la demanda agregada i Influeixen en l’activitat econòmica. Són el Banc d’Espanya, la banca privada, Les caixes d’estalvi i les cooperatives de crèdit.

El Banc d ’Espanya concedeix finançament a la resta del món, al sector públic i a altres intermediaris Financers. La banca privada manté part Dels seus fons en efectiu, i en destinen d’altres a concedir finançament al Sector privat i al sector públic.

 Les caixes d’estalvi estan especialitzades A captar Fonsdelspetitsestalviadorsmitjançantdipòsitsd’estalviinstrumentatsambllibretes. Les cooperatives de crèdit i caixesrurals solen estar creades per cooperatives; Presten elsseusfons al sector públic, a altresintermediarisfinancers, alscooperativistes I al públic en general.

Elsintermediarisfinancers No bancaris es caracteritzen per emetreactiusfinancers (passius per a ells) Que no sóndiner en sentitestricte. Una gran partdelsintermediarisfinancers no Bancaris es trobenvinculatsd’una manera o D’unaaltraalsintermediarisfinancersbancaris. Majoritàriament, Sónentitatsdominades, dependents i fins i tot creadesdirectament per bancs.

Elsintermediaris no bancarismésrellevantssón: l’Institut de Crèdit Oficial, les Companyiesasseguradores, elsfons de pensions o mutualitats, les Societatsd’inversióimmobiliària, elsfonsd’inversió, les societats de Crèdithipotecari, les entitats de lísing, les entitats de facturatge, les Societats mediadores en el mercat de diner i les societats de garantia recíproca.

La Borsaés Un instrument de mediaciófinancera. És un mercat (de valorso títols) on hi van Elsestalviadors per comprar títols i també aquells que, havent-hi invertit, Volendesprendre’sdelsvalorsadquirits. Elstítols poden ser de renda fixa (tipusd’interèsfixatprèviament) I de renda variable (la Rendibilitatdepèndelsbeneficis de l’empresa que l’emet).

Una de les maneres de mesurar la importància que Té la Borsa en una economiaconsisteix a comparar el nivell de capitalitzacióborsàriaexistent (valor Efectiu total delstítolscotitzats en Borsa) en un períodeamb el producte Interior brut (PIB).