/ficha/comentari-del-art-casa-kaufmann/

ARQUITECTURA DEL S.XX

Al segle XX es revisen elsmitjans de l'expressió artística. Si la pintura era color, l'esculturavolum i l'arquitectura era espai habitable. Sorgirà un moviment que qüestional'èmfasi en la decoració i es prioritza la lògica constructiva (funcionalisme). S'imposa la funcióbàsica: habitabilitat per sobre l’ornamentació a l'estètica. La bona arquitectura és la que és funcional.

Si la distribució interior és harmoniosa, la llummatisada, edificiintegratambl'entorn, l'edificiésbell. Adoy Loos considerava que l’ornamentació era un delicte i malbaratamentd'energies i de diners. L'arquitectes'haviad'alliberar de la preocupació de l’ornamentació i de l'estil i s'ha de preocupar per la distribució individual de la lluminositat.

FUNCIONALISME.

Es fonamenta en l'absència de decoració i juga amblíniesverticals i horitzontals, contrastos de materials, jocsvolumètrics i una distribució funcional -> simplicitat de les formes i retorn a volumselementals.

Utilitzamaterials de l'era industrial i tendeix a no amargar-los, si no que moltesvegadeselsmostra. El sistema constructiuconsisteix a independitzarl'estructuramontant del tractament per tant que aquestúltim no tingui la funció de contenir. Aposten per la funció social de l'arquitectura. Es dissenyaranedificistenint en compte la qualitat de vida, higiene, etc. Preocupacions que van dirigidesprincipalment a les classesmésdesfavorides. Estil que es dona entre el períoded'entreguerres.

Destaquen: Le Corbusier, Walter Grapius i Mies Van derRohe.

L'any 1959 es funda a la ciutat de Weimar l'escolaBanhaus, que es dedicava a l'ensenyament de l'arquitectura i de totes les artsindustrials. Serà un centre de potenciaciód'aquestestendències.

LE CORBUSIER: és el defensor mésimportant del funcionalisme i tracta de buscar solucionsracionals per l'home social i tracta de fugir de la deshumanització del maquinisme. Edificis en alçadaon han de viurecentenars de persones.

Elsseuscriterisconstructius queden recollits en el “Modular” onfixa les proporcions per construir harmònicamentqualsevoledifici. 5 principisbàsics:

1. construccióambpilarsprims que serveixen per separar l'edifici del sòl. Casa aïllada del terra

2. Terrasses i jardins

3. Finestres allargues, longitudinals per donar mésllum

4. Planta deserta en l'interior (absència de pilars i murs de càrrega i interior independent de l'esquelet)

5. Façanalliure en funció de l'entorn

Possiblegràciesalsnousmaterials de l'era industrial, que al seu temps permet construir blocs d'edificismoltalts per alliberarsòl per zones verdes. Funcionalitat té un papermoltimportant.

WALTER GRAPIUS: crea a Weimar la primera escola de dissenyonelsalumnesprojectaventot el que realitzaven i ons'investigava totes les artsplàstiquesrelacionadesamb la indústria. L'arquitecturas'ajustava a cada necessitat concentra fugint del compromís de posicionspreestablerta. Basada en la lògica, senseornamentació, és pensada per ser útil.

MIERS VAN DER ROHE: filld'un tallador de pedra, fet que fa que tingui un interèspelscontrastoscom a elementexpressiu. Influència arquitectura japonesa en la distribuciódelsespais: simplicitat. Espaisoberts que es disposencap a l'exteriorbuscant integrar-se ambl'entorn. Al 1919 inicia investigacions en arquitectures en alçada i per a tal efectes el ferro i el formigó han d'anar a l'interiorcom un forasqueletmentre que el vidre es com un vel sobre l'esqueletformant la pell.

La seva obra mésimportantserà el Pavelló Alemany de l'exposició de Barcelona del 1929, edificiamb poca ornamentació. Aquestaconstruccióneix a partir delsprincipis de Le Corbusier. La característica principal és la fluïdesa de l'espai interior: espaiúnicnoméscomplementat per abats. Gran perspectiva.

ARQUITECTURA ORGÀNICA. L'ORGANISME.

Alsinicis de segles en EstatsUnitss'havienquedat una mica endarrerits respecte les avantguardesempreses.Noobstantaixò, alsanys 30 entren en les avantguardesgràcies a l'exili de moltsartistes. La II Guerra Mundial atura l'activitat constructiva a Europa i aixòfarà que elsEstatsUnitsprengui el relleu, amb una societatdesitjosa de novetats que acolliràelsartistes que fugen a Europa.

El noumodelarquitectònicdelsEstatsUnitscreu que elsedificissóncom a organismes i la seva forma ha d'adequar-la a la sevafunció, entorn i elsmaterialsutilitzats. El principal arquitecte va ser Frank Lloyd Wright que va integrar l'arquitectura en l’entorn natural i construir per l'home individual i no col·lectiu.

L'obramésimportantés “La casa de la cascada” onelsespais sobre de dinscap a fora, elsplanshoritzontals de formigójuguenamb la verticalitatdelsmurs de pedraperòfuig de construir l'espai a la manera racionalistasinó que carga l'edificicom un organismeviu que es desenvolupa a partir de l'entorn. S'integra una nova construccióés el Museu de Guggenheim de Nova York.

CARACTERÍSTIQUES.

Integració de l'edifici en el mediambientcreant un espai que s'acosti a la natura per tal que es puguimantenir un diàlegharmònic entre la construcció i l'espai. L'edifici ha de néixer de la terra. Cal respectar elsdesnivells de la terra. No trencar la bellesa de l'entornsinó que acomodar-lo a aquest. Qualsevolelement ha d'estarintegrat en l'espai global.

Elsmaterials han d'estar en estat de natura senseornamentació. Utilització de cobertes en amplisvoladissos que prolonguen horitzontalmentl'espai.

DESCONSTRUCTIVISME.

Tendèncianascuda a finalsdelsanys 80. Caracteritzada per la fragmentació i el disseny no lineal, manipulació de la superfície de les estructures, ús de formes no rectilíniesusades per distorsionar elselementprincipals de l’estructura i el voltant de l’edifici. Per tant, l’aparença final d’aquestsedificis es caracteritza per un caos controlat que es basa en les teoriesfilósòfiques de Jackes Derida que diu que la forma és el resultat de la fantasia.

Frank O.Geghry à la seva arquitectura ésimpactant i feta per materialsinnovadors. Reconegut per la forma i elsmaterials que utilitza. Ell considera que l’arquitecturaés un art i que l’edifici ha de ser una obra d’art igual que si fos una escultura. Però no oblidaelsaspectesbàsics de l’arquitectura (funcionalitat o la integració de l’edifici en el seuentorn). Elsseusedificisjuguenamb el volum.

Museu Guggenheim de Bilbao:

Autor Frank O. Gehry / 1991-1997 / tipo museu / material pedracalrcària, vidre i titani/estil desconstructivism/ a Bilbao

Fran O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del sudiurbanisme aHarvard.1962 funda la sevapròpiaemresa i rebutja el Modernismearquitectònic. La seva arquitectura es basa en teoriesdescontructives i expressen que l'edificiésl'obrad'art.

: El museuguggenheim de bilbaofer dos volumsinterconnectats: elsortogonals, descobert la pedracalcària i elscorbats , recoberts de làmines de titani. Totsaquestselements es combinen i s'uneix a la través delsmurs de manera de cortina de vidre que dónatransparència al museu i relaciona l'exterioramb interior. És remarcable especialment la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de Terrassa i que descansen una columna la pedracolossal.

L'entrada principal del museus'amagadarrered'una escalinata descendent que salva el desnivellexistent. Això seria una visió global del conjuntenlloc de prioritzar un punt focal dominant.

El vestíbulés de 50 m d'alçada i ja tres nivells de sales expositives, connectades per mitjà de passarel·lesCurbilínies, ascensorsenvidrists  i Torres d'escales. La superfícied'exposicionsamb un total d11000m2 que es distribueix en 19 galeries: 10 de planta ortogonal i nou de irregular. La més espectacular és la sala gran, és a dir que la peix, de 30 m d'ample i 130 de llarg .                        

El museu s'aixeca en una de les Ribes de la ria de nerbion, 16 m per sota de la cota de l'Eixample de la ciutat, que permet que malgrat a 50 m d'alçada, l'edifici no sobrepassi l'alçada de les construccions del circumdants. Té una gran integració urbanística. El reflex amb l'aigua combina perfectament amb la tonalitat del cel i atmosfera de Bilbao.                        

El museu Torna a part de la fundació Solomon R. Guggenheim. La sevafunció principal és posar les seves sales a art contemporani de qualsevolformat a partir d'unfons propi. Les teves formes orgàniques han estatidentificadesamb un vaixell, interpretació que fa homenatge a la tradicióportuària de la ciutat.                        

Model: obra de frankGehry

EXPRESSIONISME ABSTRACTE.

Es caracteritza per afegir a la pintura el valor de la taca i l’autoexpressió directa sobre la tela sense controlar racionalment el procésd’execució. S’inicia al 1947 quan Jackson Pollock fa el primer drípping i ell no utilitza el pinzellsinó que situahoritzontalment la tela i fa regalimar la pintura. Un dríppingconsisteix en pintar a partir d’esquitxos i regalims i llençar la pintura sobre la tela mitjançantpotsforadats, esquitxades, etc. En aquestatècnica el moviment de l’artistaés tan importantcom el resultat final à accionpainting: el pintor haviad’estardinsl’obra sobre la qual es posa la pintura. Lligar a l’automatisme del expressionisme.

Per Pollockaixòés una pintura vital i pintaràquadres en elsquals cos i ànimas’involucren en l’acció de l’obra. Utilitzaràallovermitjançantaquesta obra. Per ellaixòéscom una dansavirtual.

Maman: FT= louisebourgeois el 1999, escultura exempta de bronze, acerinoxidsble i marbre, expressionista de tema al-legòric a Bilbao.

INFORMALISME.

Engloba totes les tendències que es desenvolupendesprès de la Segona Guerra Mundial. L’informalisme les recull i apareixparal·lelament al expressionismeabstracte. Barrejagransquantitats de piamentambmaterials diversos comvidre, sorra, fusta i filferro. La sevafinalitat era brotar relleus a l’obra i així crear una tercera dimensió en una superfície plana. Juga ambtextures i colors per provocar sensacionssenseobjectes. Aquestjocs’anomena art matèric. En aquest art cada artista tiraràcap una tendènciadiferentcom el collage, frotagge, dríppings.

A Espanyadestaquemaquestatendènciaamb el referentd’AntoniTàpies. Aquest investiga elsefectes de com les diferentsmatèries es poden aplicar sobre la tela i generar volums i convertir-ho en un quadre escultura. S’integrarà en l’artporerad’Itàlia, el que farà es reutilitzarqualsevoldeixalla i/o matèries sobre la tela. La seva obra Creu i R es situadins la tendència informalista i utilitza la tècnica de combinar materialsheterogenisambmaterialstradicionals i així buscar un noullenguatge.

POP ART.

Estil que retorna a la figuració. S’origina en elsanys 50-60, és una revisió de la cultura de massesrecuperantambironia i sentitcríticestereotipscomuns en la vida diària. Aquesta cultura arriba al màxim de resplendor a Londres alsanys 60 ambmitjans de masses i mostren un interèsestètic de productes que l'alta cultura menyspreava (imatges, dissenys). Aquest art subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum. La base és el poble. Sorgeixcom a reacció contra l’expressionismeabstracte. Es produeix un canvi radical que tractariad’unantropocentrisme en l’art a un antiantropocentrismeperquèl’objecteésmésimportant que el subjecte.

CARACTERÍSTIQUES.

* Objectesindustrials, cartells, imatges... à tema principal com a mitjàd’expressiód’aquestasocietat.

* Art urbàaliè a la natura.

* Utilitza les imatgesamb un sentitdiferent per obtenir una nova estètica o per una visió crítica d’aquestasocietat de consum.

* Llenguatgepla.

* Relacionatamb el nom de la publicitat, fàcild’entendre.

* Realista voluntàriamentfredasensemissatgeaparent.

ART CONCEPTUAL.

Sorgeix a la meitatdelsanys 60 com a reacció contra l’expressionismeabstracte. Aquestatendència es caracteritzapelconcepte i/o la idea (és el mésimportant). Tot el plantejament i decisions ja estàfetprèviament el que importa és el concepte i/o idea.

L’execuciód’aquesta idea en obra és superficial, secundari. Fins ara el mésimportantés el resultat en aquest art hoés la idea. En aquest art la idea és la màquina que fa art preval sobre elsconceptesestètics i materials i a la vega l’obraésl’obra en si mateixa. És a dir, el que éspreténés que la idea siguil’obrad’art.

El precursor ésDuchamp i el Rade-Made ja que es poden considerar obres d’artconceptuals en el sentit de que són obres basades en objected’úsdiari. S’incorpora a més a mésdefinicions i documentsfotogràfics. L’autor Joseph Kosuth va voler demostrar que per arribar a la idea d’unobjecte no cal representar-lo noméstenimprou en definir-nos.. Reacciona contra l’art formal i lluita per separar l’estètica de l’art. L’art conceptual s’allunya de la referència entre el món i la cosa material. No li interessa el resultatsinó el fet de l’art en si mateix. “L’artexisteix en la sevapròpia recerca artística” à en la pròpia recerca artística ésonestàl’art.