Fibrinòlisis i cascada de coagulació

Quan s'ha reparat la lesió i s'ha detingut l'hemorràgia cal destruir el coagul en un procés denominat fibrinòlisis, que té lloc gràcies a una proteïna denominada plasmina.

Cascada de coagulació

Davant una agressió vascular es produeixen tres fases:

Fase vascular

En la fase vascular es produeix una vasoconstricció reflexe en el vas lesionat (es diu espasme), amb l’objectiu de reduir la pèrdua de sang, i disminueix el flux sanguini al lloc de la lesió. A major del calibre del vas afectat, menor eficàcia d’aquest mecanisme (de la fase vascular).

Fase plaquetària

El contacte de la sang amb l’endoteli vascular, produeix una activitat de les plaquetes, que per un mecanisme de lesió i agregació de les plaquetes a la paret del vas lesional, formen el denominat tap plaquetari.

Aquestes dues fases (vascular i plaquetària), constitueixen el que es denomina hemostàsia primària, i resulta eficaç per si mateix, per a frenar l’hermorràgia en un vas de petit calibre.

Fase de coagulació plasmàtica

Finalment l’activació dels factors de coagulació que es troben circulan per el plasma, provoca la formació d’una xarxa estable de fibrina sobre el tromb plaquetari la qual cosa constitueix la hemostàsia secundària. L’hemostàsia secundària pot activar-se per dues vies diferents: la intrínseca i la extrínseca, que influeixen en la via comina a traves del factor X de coagulació, l’objectiu final de la qual és la formació de la fibrina.

El procés hemostàtic finalitza amb l’eliminació del coàgul per la plasmina, en un procés denominat fibrinòlisis.

La cascada de coagulació

La cascada de coagulació s’activa mitjançant 2 vies:

• Via intrínseca: s’activa per una lesió vascular. Els vasos sanguinis estan recoberts per l’endoteli, que és antitrombogènic (evita que es formin trombs).

Per sota de l’endoteli es troba el subendoteli, que és un teixit trombogènic que és el lloc on s’adhereixen les plaquetes i d’activació de la coagulació.

Si es trenca l’endoteli, el subendoteli queda exposat i s’activa la coagulació.

• Via extrínseca: que s’activa per lesió tissular.

En tots dos casos s’inicia una seqüència d’activació de factors de coagulació i les dues vies tenen la part final comuna. La fase comuna comença al factor X, que posa al Xa (factor X activitat). Després s’activa el II(trombina) que posa al IIo (), i activa el factor I que posa a Ia (Factor I activitat). El factor I és el fibrinogen que posa a la fibrina (Fo).