La fi de la societat estamental i l'ascens de la burgesia
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,97 KB
La fi de la societat estamental
El poder de la burgesia va augmentar a Europa des del principi de l'edat moderna. Els burgesos es van enriquir però no accedien als poders de la noblesa. Una part important va començar a combatre l'Antic Règim. La Il·lustració proposava un model nou orientat a millorar el benestar de la població. L'estat absolutista va introduir reformes en la vida del poble, l'anomenat despotisme il·lustrat. Llavors es va produir la revolució burgesa i va provocar la fi de la societat estamental.
Una nova divisió: La Il·lustració
La Il·lustració és el corrent de pensament (s.XVIII). Es basa en:
- La raó: és el concepte central de la Il·lustració, gràcies al qual els humans ens entenem.
- La natura: es pot comprendre mitjançant l'observació.
- L'ésser humà: és governat per les mateixes lleis que qualsevol altre ésser.
- La societat i l'estat: s'han d'organitzar mitjançant un contracte.
La Il·lustració a Europa
Gran Bretanya (s. XVIII)
Abans que cap altre país (John Locke i David Hume).
França
La Il·lustració va ser més crítica i didàctica i no filosòfica i va topar-se amb l'església i l'enciclopèdia. Denis Diderot, Jean Baptiste, Jean Rousseau i Voltaire, que rebutjava la idea d'un govern representatiu.
Alemanya
Els il·lustrats van ser pocs, però es va fer gràcies a les divulgacions del pare Feijoo.
Catalunya
Reial Junta Particular de Comerç de BCN, Antoni de Capmany i Jaume Caresmar.
La burgesia revolucionària
La burgesia més desenvolupada econòmicament era la d'Anglaterra, França i Països Baixos. Va lluitar per aconseguir el poder polític i per suprimir l'absolutisme. S'anomena revolució burgesa. A Espanya, al s.XIX.
Independència dels Països Baixos
La burgesia va dirigir el combat contra la monarquia espanyola fins a la independència l'any 1648. La burgesia holandesa no suportava el poder dels Habsburg. El 1572 havia començat la insurrecció contra la monarquia espanyola. La pau de Westfalia va donar la independència als Països Baixos (1648).
La revolució anglesa
La burgesia va aconseguir implantar una monarquia parlamentària al s.XVII, després de les revolucions de 1640 i 1688. Oliver Cromwell va fer la 1a revolució contra l'absolutisme del rei Carles I Stuart. El rei va ser executat. Després de la mort de Cromwell es va restaurar la monarquia. La 2a revolució (1688) va determinar la caiguda del rei Jaume II Stuart, i Guillem III d'Orange al tron.
Independència dels EEUU
Hi havia 13 colònies angleses. El 1765, augmenten els impostos i la protesta genera un conflicte contra la monarquia anglesa (guerra d'independència). El 4 de juliol de 1776 es va fer la declaració d'independència.
Revolució francesa
Va durar 10 anys. Una greu crisi econòmica obliga a Lluís XVI a convocar els Estats Generals. El poble, revoltat, assalta la presó que significava el sistema absolutista. Es va suprimir la monarquia i els privilegis de la noblesa.
La Constitució (1798) recull els drets de l'home i del ciutadà. Lluís XVI va ser guillotinat.
Expansionisme napoleònic
El 1799, cop d'estat i proclamat emperador de França. Reformes polítiques:
- Promulgació del codi civil i de comerç.
- Establiment d'un sistema educatiu.
- Creació del banc de França i el franc.
Va fracassar a Gran Bretanya, va dominar Espanya, Polònia, Itàlia... A la batalla de Waterloo (1815), Napoleó va ser derrotat.
La dinàmica demogràfica de l'Antic Règim
En la societat estamental les taxes de natalitat i mortalitat eren altes. Només la meitat dels nens que naixien vivien als 15 anys. Manca de coneixements mèdics, el part, moltes malalties infeccioses: pesta bubònica, tifus, tuberculosi i disenteria. Èpoques de fam: molta mort.
Equilibri entre població i recursos
Era molt important un equilibri entre el nombre d'habitants. Guerres i epidèmies hi havia més morts que naixements. S'intentava mantenir un equilibri perquè si pujava molt la natalitat, faltaven aliments.
Control de la natalitat
La natalitat depenia del nº de dones casades en edat fecunda. Si augmentava massa la població s'aplaçava el matrimoni. Si es produïa un descens s'avançava l'edat del matrimoni.
Rotació quadriennal
Als Països Baixos i a Anglaterra dividien el camp en 4 parts: 1 blat, 2 alfals, 3 civada, 4 llegums.
Tancament de camps
A Anglaterra, anomenat enclosure. Va arruïnar els petits agricultors. Es tancava el camp perquè no hi entrés el bestiar.
Manufactures urbanes i rurals
Abans de la Revolució Industrial, producció de manufactures. 3 tipus:
- Indústria manufacturera urbana: controlada pels gremis que supervisaven l'elaboració i supervisió de productes en els mercats per mitjans molt estrictes. Impedien la competència entre artesans.
- Indústria manufacturera rural: estava dominada per artesans que treballaven en els seus tallers. Mineria i metal·lúrgia.
- Indústria manufacturera dispersa: també es desenvolupa en un àmbit eminentment rural.
La producció manufacturera dispersa
A regions europees combinaven tasques agrícoles amb manufactures tèxtils. Hi havia mercaders intermediaris que ho portaven a la ciutat. Aquests intermediaris van esdevenir empresaris. El procés de tenyir la roba es feia en tallers que els empresaris tenien establerts. Aquest sistema de producció dispersa s'anomena putting out.
La Guerra de Successió a la corona espanyola
El rei Carles II va morir sense descendència en començar el s.XVIII. Aragó va recolzar Carles d'Àustria i Castella a Felip de Borbó. Van perdre els de Carles a la batalla d'Almansa (1707). Al 1713, el tractat d'Utrecht va posar fi a la guerra a Europa. L'11 de setembre, BCN cau sota Felip V.
Decrets de Nova Planta
Felip V va prendre França com a model polític i va establir una monarquia absoluta. La Generalitat i la Corona d'Aragó van desaparèixer. Va enderrocar 1200 cases i va fer la Ciutadella. Nova organització de Catalunya: Decret de Nova Planta (1716), que va comportar:
- Figura del capità general (representant del rei).
- Divisió territorial en corregiments.
- Establiment del cadastre.
- Imposició del castellà.
- Tancament d'universitats.
El creixement demogràfic
La població catalana va estar estancada durant la baixa edat mitjana fins a la segona meitat del s.XVII. L'augment demogràfic i el creixement econòmic no van afectar les mateixes comarques amb la mateixa intensitat. Les comarques del litoral van créixer, les pirinenques i interiors no.
Transformació de l'agricultura
El creixement demogràfic del s.XVIII va ser possible gràcies a l'increment de la producció agrícola. Boscos → camps de conreu, vessants de muntanyes → feixes. Pagesos → especialització de conreus.
Creació del mercat interior
Agricultura de subsistència → agricultura de mercat. Els comerciants catalans van estendre el seu àmbit a tota la península, també sobre el mercat europeu, gràcies al mar Mediterrani.
Indústria del cotó
Va ser el motor industrial a Catalunya. Primeres fàbriques a la meitat del s.XVIII, es dedicaven a l'estampació de teixits (indianes). Es van crear les fàbriques. La llibertat de comerç, l'augment de la població i la demanda van afavorir la indústria cotonera.
Comerç colonial
Des del descobriment d'Amèrica, els catalans no podien comerciar amb les colònies de la monarquia. El 1778, Carles II signa el decret de lliure comerç amb Amèrica, tot i que ja feia anys que es feia.
El rococó
(Meitat s.XVIII). Última etapa del barroc, a França, Alemanya i Àustria. Jean Antoine Watteau.
Neoclassicisme
Segona meitat s.XVIII. Retorn a la simetria i l'època clàssica. Roma i Grècia antigues. Autors: relació estreta amb dirigents de la Revolució Francesa.
Definicions
Antic Règim
Sistema socioeconòmic, anomenat feudalisme, vigent a la major part d'Europa abans de la Revolució Francesa. Societat estamental, jeràrquica.
Il·lustració
Moviment intel·lectual difós per tota Europa durant el s.XVIII que defensava la raó com a mètode d'anàlisi.
Despotisme il·lustrat
Corrent de pensament polític que sosté que la millor forma de govern és l'exercida per un monarca benèvol i raonable. S'ha de guiar per la raó i fer una bona administració.
Estats Generals
Assemblees convocades pel rei de França per decidir qüestions d'interès per al regne.
Pesta bubònica
Malaltia provocada per un bacteri que produeix hemorràgies. Causa la mort a la meitat dels afectats.
Tifus
Malaltia que es transmet de les rates mitjançant puces, i entre les persones, per polls.
Tuberculosi
Malaltia que es contagia a partir de llet de vaca tuberculosa. Afecta els pulmons.
Disenteria
Malaltia que reflecteix inflamacions del còlon. Es presenta en forma d'epidèmies.
Enclosures
A Anglaterra, autoritzacions parlamentàries per tancar terres d'un poble.
Reial Audiència
Principal òrgan de govern de Catalunya i la institució encarregada d'administrar justícia.
Cadastre
Impost que grava les propietats urbanes i rurals, el treball i els beneficis de la indústria.
Feixa
Peça de conreu en forma de terrassa.