El Feudalisme a l'Europa Medieval: Origen i Societat

Al segle IX, a l'Europa Occidental, es va formar el feudalisme, que va tenir el seu origen en la divisió de l'Imperi Carolingi.

L'Imperi de Carlemany

Carlemany va unificar gran part de les terres de l'Europa occidental i es va proclamar emperador l'any 800. Va elaborar lleis i va dividir el territori en comtats i marques. A la mort de Carlemany, l'enfrontament entre els seus successors va portar a la divisió de l'Imperi en diversos regnes i la inseguretat es va estendre per Europa.

Els orígens del feudalisme

En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil. El vassallatge era un pacte de fidelitat que s'establia mitjançant dues cerimònies:

• L'homenatge: el vassall li prometia al rei fidelitat i ajuda militar.
• La investidura: el rei entregava al vassall unes terres (feu) perquè les governés i les explotés econòmicament.

Aquest va ser l'origen del feudalisme.

La societat estamental

La societat es dividia en estaments. Els dos primers eren els privilegiats:

• Nobles: es dedicaven a la defensa militar i a la guerra.
• Clergat: dedicats a l'oració i a l'Església.

Els no privilegiats

La seva funció era treballar i mantenir els altres dos estaments. No tenien cap dret i estaven sotmesos a forts impostos (pagesos i artesans).

Els cavallers: guerra i tornejos

Posseir l'equipament, el cavall i les armes era molt car i només els senyors feudals podien exercir aquest ofici. Els fills de les famílies nobles eren educats i entrenats com a guerrers. Quan tenien divuit anys, se'ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes: l'espasa, l'escut, els esperons i la cota de malla.

Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per enfrontar-se a altres nobles; la guerra proporcionava al guanyador terres i riqueses.

La vida dels pagesos

Representaven el 90% de la població i es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. Es dividien en:

• Pagesos lliures: eren els propietaris de les seves pròpies terres i podien disposar lliurement de si mateixos.
• Serfs: treballaven les terres d'un senyor i no tenien llibertat.

El treball al camp i l'alimentació

Practicaven la rotació biennal: conrear la meitat de les terres i l'altra meitat deixar-la reposar. Conreaven cereals (el pa era l'aliment bàsic), llegums i vinyes. Compraven sal, ferro i coure. Vivien en pobles petits o en cases disseminades.

Homes, dones, persones grans i nens participaven en les tasques agrícoles. Els homes feien la feina que requeria més força física. Les dones ajudaven a segar i a veremar, a més de cuinar, rentar i ocupar-se dels fills. El menjar era monòton i escàs: pa negre, farinetes, formatge, ous i, a vegades, carn o aviram.

L'organització del feu

• Reserva senyorial: estava constituïda per les millors terres, on solia haver-hi el castell.
• Masos: eren parcel·les que el senyor lliurava als pagesos a canvi del pagament d'una part de la collita i treball a les terres.

Les rendes senyorials

Les rendes consistien en una part de la collita, el lliurament un cop a l'any de determinats productes, uns dies de feina obligatòria a les terres del senyor i una paga per la utilització del forn, el molí, la ferreria, els ponts, etc.