Feudalisme a l'Edat Mitjana: estructura, vassallatge i rendes

Ciencias sociales3,99 KB

Feudalisme a l'Edat Mitjana

Feudalisme: va ser un sistema polític, econòmic i social de l'Edat Mitjana. Els regnes es dividien en petits territoris on els senyors protegien els seus vassalls a canvi de rendes. Els senyors feudals eren nobles o membres del clergat i estaven relacionats amb el rei.

La noblesa

La noblesa: els nobles eren militars i posseïen gran part de la terra. També exercien de jutges dins dels seus feus. Es poden distingir dos grups:

  • Alta noblesa — posseïa extensos territoris i rebia molts impostos (marquesos, comtes).
  • Baixa noblesa — estava al servei de l'alta noblesa (cavallers i castlans).

El clergat

El clergat: encarregats de vetllar per les ànimes de tota la població amb oracions. Es divideix en:

  • Alt clergat — petit grup, normalment fills de nobles (bisbes i abats).
  • Vell clergat / clergat baix — fills de pagesos i més nombrosos (monjos i capellans).

Vassallatge

Vassallatge: aquesta relació feudal s'establia amb una cerimònia (pacte vassàlic). Tenia dues parts: primer, el vassall jurava fidelitat al senyor (homenatge); després, el senyor concedia terres al vassall donant-li un objecte simbòlic (investidura). El vassall es comprometia a ajudar el senyor amb armes i consells, i el senyor el protegïa i l'ajudava.

Rendes senyorials

Rendes senyorials:

  1. El cens: quantitat fixa en diners o espècies.
  2. La taxa (tàsia/«tasca»): pagament d'una part proporcional de la collita.
  3. Banalitats: pagament per utilitzar el forn, el molí i altres serveis del senyor.
  4. Corvées: obligació de treballar al castell i a les terres del senyor.
  5. Delme: la desena part de la collita que els pagesos havien de pagar a l'església.

Societat cristiana

Societat cristiana: a l'Edat Mitjana la major part d'Europa era cristiana. L'Església catòlica tenia una gran influència social, cultural i econòmica i també controlava la cultura. Es dividia en dos grans sectors:

  • Secular — vivien a les ciutats (bisbes, abats amb responsabilitats fora dels monestirs).
  • Regular — vivien als monestirs i seguien una regla (monjos).

Monestirs

Monestirs: eren on vivien els monjos; seguien una regla dictada pel fundador de cada ordre, per exemple la regla de sant Benet (ora et labora). El monestir posseïa el territori dels voltants i feia funcions d'ensenyament. Havia tots els espais necessaris: cuina, menjador, dormitori, claustre i església — aquesta era la més important.

Literatura a l'alta Edat Mitjana

A l'alta Edat Mitjana es van conrear nombrosos gèneres com ara les faules, el teatre religiós i profà i la poesia trobadoresca. El gènere que destaca és la cançó de gesta: relats èpics propis d'una societat bèl·lica, escrits en vers i transmesos pels joglars.

Renovació limitada

A partir del segle XII, a l'Occident europeu hi ha una renovació de l'agricultura. Apareixen noves tècniques, com ara la substitució de l'arada romana per l'arada normanda, i es conquereixen noves terres de cultiu. A més, al nord apareix la rotació triennal, fet que fa augmentar la producció agrària.

Agricultura tradicional

Agricultura tradicional: era generalment rural. Endarreriment: les eines eren endarrerides, el camp poc rendible i dedicat a l'autoconsum. Guaret — després de la collita el camp havia de reposar durant un any. Manca d'estabulació — en no tenir el bestiar als estables no s'aconseguien els adobs necessaris per a les terres.

Descargar

PDF Word HTML