Feudalisme i Caiguda de Roma: Orígens, Societat i Crisi Medieval

El Feudalisme: Règim Polític, Econòmic i Social

El feudalisme és el règim polític, econòmic i social fonamentat en les relacions de servei i protecció «feu-vassallàtiques». Va sorgir a Europa a començament de l'Edat Mitjana, després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

El Feudalisme com a Sistema Polític i Militar

Els senyors eren vassalls nominals del rei. L'autèntic vassallatge era el que ells exercien sobre els plebeus, que devien el seu treball i béns a canvi de la protecció de les seves vides. El senyor feudal, a canvi de les terres que rebia del rei, havia de protegir els habitants del feu, administrar la justícia i representar la Corona. El rei es reservava per a ell una part del regne per administrar-la directament.

El Feudalisme com a Sistema Econòmic

A tot feu es trobaven tres tipus de terres:

• Alous: petites propietats situades dins el feu, però propietat dels pagesos lliures.
• Reserva: les millors terres, propietat del senyor.
• Mansos: parcel·les propietat del senyor que havien estat cedides a pagesos semi-lliures.

Els ingressos obtinguts pel senyor s'anomenen rendes territorials.

Orígens del Sistema Feudal: Encomanació i Benefici

Els elements bàsics de les relacions feudals seran l'encomanació i el benefici. El vassall era tot aquell que se situava sota l'empara d'una persona més poderosa a la qual prometia fidelitat i de la qual esperava protecció i benefici. El contracte s'establia a través de la cerimònia de l'homenatge.

Bases Socioeconòmiques de la Societat Feudal

• Una gran jerarquització social: «la piràmide feudal» (el rei, els grans senyors feudals, baixa noblesa, milites i, a la base, els serfs de la gleva).
• Societat estamental rural.
• Societat violenta.
• Societat poc complexa, simple i immòbil; de caràcter estamental (oratores, bellatores i laboratores).
• Important paper de l'Església.

El Ressorgiment de les Ciutats i el Comerç

A partir del segle XI, naixement de nombroses ciutats, anomenant-se burgesos els seus habitants. Els burgs eren centres especialitzats en la producció de manufactures i l'intercanvi de mercaderies. Les ciutats van créixer al llarg de la Baixa Edat Mitjana, i sorgí la necessitat d'aixecar noves muralles. Tots els que treballaven al mateix ofici constituïen una corporació. Hi havia tres esglaons: mestre, oficials i aprenents.

La Crisi del Feudalisme

Les condicions de vida eren molt precàries:

• Dependència respecte a la natura (catàstrofes naturals).
• Higiene nul·la.
• Incendis freqüents.

A l'Edat Mitjana distingim les següents etapes:

• Període d'expansió: segles XI-XIII.
• Període de crisi: segle XIV i meitat del segle XV (afecta el camp i les ciutats, Pesta Negra de 1348...).
• Període de recuperació: segona meitat del segle XV (disminució d'epidèmies, acabament de la Guerra dels Cent Anys...).

Un Segle de Conflictes Socials Aguts

Trobarem pagesos contra senyors, burgesos contra feudals... El primer gran moviment fou el de les comunes urbanes. Les revoltes més destacades van ser a Flandes i la Jacquerie (1358).

La Crisi de la Societat Romana i l'Enfonsament de l'Imperi

Cronologia de Roma:

• 753 a.C.: Fundació de Roma.
• 509 a.C.: Abolició de la monarquia.

L'època imperial es divideix en dos períodes:

• Alt Imperi (27 a.C. - 192 d.C.): màxim esplendor polític, econòmic i cultural.
• Baix Imperi (192 d.C. - 476 d.C.): decadència, crisi, conflictes socials (crisi dels cinc anys, dinastia dels Severs, anarquia militar, Dioclecià, Constantí, dinastia Valentiniana).

L'Aparició del Cristianisme

Jesús de Natzaret es presenta com el Messies (alliberador del poble jueu). Els seus seguidors: cristians. La negativa a adorar l'emperador va dur problemes: persecucions.

Fonaments del cristianisme:

• Evangelis, missatge de Jesús (amor a Déu i al pròxim).

Organització dels cristians:

• Església molt democràtica inicialment, amb posterior jerarquització i concentració de poder per part del bisbe.

L'Edicte de Milà: Després de la gran persecució, victòria de Constantí després del seu «somni». Constantí i Licini signen l'Edicte de Milà, que atorga llibertat religiosa i igualtat de drets per als cristians. Teodosi proclamarà el cristianisme com a religió oficial de l'Imperi i prohibirà els cultes pagans.

La Divisió de l'Imperi Romà

La crisi comença amb la mort de Còmode. Comença així el Baix Imperi. Dioclecià intenta una solució amb la seva gran reforma: nomena tots els càrrecs, nova organització de l'Estat, nova divisió administrativa. És la Tetrarquia: hi ha dos emperadors i cadascun governa amb un cèsar. Roma deixa de ser capital i aviat hi haurà problemes. Constantí, emperador d'Occident, funda Constantinoble com a nova capital. El 395, amb la mort de Teodosi, es produeix la divisió definitiva de l'Imperi. L'Imperi Romà d'Orient sobreviurà, convertit en Imperi Bizantí, fins el 1453.

Les Invasions Bàrbares i la Caiguda de Roma

«Bàrbar» = estranger. A partir del segle III: crisi política i econòmica, debilitat romana. Les grans invasions no vindran fins al segle V. Els visigots són admesos dins l'Imperi com a federats. L'any 406, sueus, vàndals i alans trenquen el limes del Rin, protegit pels francs federats que no resisteixen. Però els visigots envaeixen també Itàlia i saquegen Roma. El nord i centre de la Gàl·lia serà ocupat per francs, alamans i borgonyons. Finalment, aquests darrers i els ostrogots ocuparan Itàlia. L'Imperi Romà d'Occident desapareix el 476, amb Ròmul August com a darrer emperador.

Causes de les invasions bàrbares:

• Desig de les riqueses romanes.
• Possible superpoblació germànica.
• Divisió de l'Imperi.

Els Foederati i els Regnes Bàrbars

Des del segle VI, queda autoritzat l'establiment d'algunes tribus germàniques en els confins de l'Imperi en qualitat de federats de Roma. El tractat o foedus era un contracte polític que obligava els germànics a ajudar militarment l'Imperi Romà.

Regnes bàrbars:

• Regne Vàndal
• Regne Visigot
• Regne Franc
• Regne Burgundi
• Regne Ostrogot