Els fets d'una narració

Els gèneres literaris:serien cadascun dels grans grups en que es poden classificar 1era classificació: lírica, teatre, i narrativa i no entrarien dins d’aquests grups, parlaríem de la didàctica el periodisme, l'oratòria o la historia.

gèneres teatrals :

Tragèdia

-  es transcendent, seriosa i greu, personatges d’alta posició social i herois, escrita amb llenguatge acurat i culte i el protagonista es conduit pel destí cap a un final desgraciat,--- Comedia: va néixer a grècia presenta accions imitades de la vida quotidiana que esdevenen a personatges normals, o de classe popular baixa, i tenen un final felíç, te un carácter còmic i irònic i la seva finalitat es distreure, provocar el somriure

Drama

té en comú amb la tragedia el fet de presentar una situació de conflicte greu i amb la comedia el fet que els personatges son mes reals que els herois tràgics. S'introdueixen elements còmics i no cal que tingui un final desgraciat. Car. Teatre:S’escriu en vers o prosa, representa 1 o més accions que poden ser simultáneas, produeix en un o diversos llocs i en un Març temporal. No hi ha narrador.

narrativa: narra fets, sucesos, peripècies

que esdevenen a uns personatges, en prosa o en vers, és una cosa que segurament s’ha fet desde sempre  epopeies:és un relat èpic o narratiu, escrit la major part de les vegades en vers llarg, o prosa, que consisteix en la narració extensa d'accions transcendentals o dignes de memòria per a un poble al voltant de la figura d'un heroi.Els romans: es una narració que fa referència algun personatge famós del poble, pot ser oral o escrita, antigament el donaven a conèixer el cecs, s`encarregaven de propagar-los i de vendre’ls els cantaires.

El conte: és una narració breu d’un fet de llegendaris o de caràcter fantàstic destinada especialment als nens petits, son textos d’autor anònim. La llegenda: narració popular d’esdeveniments sovint reals però transformat per la tradició que hi afegeix elements fantàstics i meravellosos.

La rondalla: és molt semblant al conte pero es diferencia per què parteix de fets  més o menys reals i afegeix elements fantàstics

El quadre de costums: Apareix en moments en que unas classes socials,  uns oficis o un tipus de persones estan a punt de desaparèixer a causa de la industrialització pretenen retatar la manera de viure i entendre el mon, els personatges reuneixen unas característiques comunes. Llengües de l’estat espanyol: Català: Llengua parlada per més de 10milions de persones a cat, valència, illes balears, Andorra, franja de ponent, Múrcia, Itàlia i frança

Castella: Llengua oficial a españa i en alguns països d'amèrica te aprop de 500milions de parlants i es la segona llengua materna mes parlada. Gallec: es parla a Galícia i voltants, no arriba als 3milions de parlants.

Basc: Llengua que es parla al país basc, Navarra i sud oest de frança, 1 milió pers. Aranes: dialecte del gascó es la llengua pròpia del 60% de la població de la vall i el parlen unes 5mil pers. La novela: es un escrit quasi sempre en prosa i d'extensió considerable amb la finalitat de distreure al lector/a presentan tipos de aventuras o de conflictes que pasan a uns personatges en una època i en un lloc determinat. Pretén imitar la realitat, tot i que també es pot tractar de un món imaginari

La trama: son els fets, les aventuras o els conflictes que estructurats d’una determinada manera relatan les novel·les, hi ha novel·les tancades i obertes. Las veus narratives:

La narració en 3ra pers: el narrador usa la 3ra pers normal. Narrador omniscient: Quan a més d’explicar els fets coneix i descriu allò que pensen i senten els personatges. La narració en 1ra pers: desde el punt de vista d’un personatge coneixem l’acció desde un punt de vista subjectiu que no pot coneixer alló que saben els altres personatges. La narració de veus múltiples: Els diversos narradors explican el que saben desde el seu punt de vista o desde el que han viscut s’utilitza la 1ra pers.