Fertilitat, contaminació i desenvolupament sostenible

Fertilitat i fecunditat

Fertilitat: capacitat de tenir fills vius, sobretot en la dona. En teoria el període fèrtil va dels 15 als 49 anys, però el de màxima fertilitat va dels 18 als 22 i dels 28 als 30.

Fecunditat: nombre de fills que s'han tingut en edat fèrtil.

• Fecunditat natural: no s'exerceix cap control sobre la fecunditat.
• Fecunditat dirigida: hi ha control sobre la fecunditat.
• Fecunditat final: mesura el total de fills al final del període fèrtil.
• Fecunditat conjuntural: és la fecunditat que té una població en un any o en un període determinat.

La fecunditat conjuntural es pot calcular de dues maneres:

• Taxa de fecunditat per dona: (total de naixements en un any × 35 / total de dones entre 15-49 anys).
• Taxa de fecunditat per grups d'edat: (total de naixements en un any entre 25 a 29 anys / total de dones entre 25 i 29) × 1000.

Reescalfament i efecte hivernacle

Reescalfament de l'atmosfera: el Sol emet raigs d'ona curta que escalfen durant el dia la superfície. A la nit la Terra desprèn la calor acumulada emetent radiacions d'ona llarga que són absorbides pels gasos d'efecte hivernacle.

Disminució de la capa d'ozó

Hi ha una disminució de la capa d'ozó entre el 20% i el 25% en l'atmosfera. En una gran part de l'atmosfera l'ozó es troba en concentracions elevades i aquest gas actua com a filtre de les radiacions ultraviolades. Causants: gasos clorofluorocarbonats (CFC) i halons utilitzats en sistemes de refrigeració.

Contaminació de l'aire i pluja àcida

Pluja àcida: la combustió de petroli i carbó emet diòxid de sofre i òxids de nitrogen; barrejats amb l'oxigen i l'aigua de l'atmosfera es transformen en àcids sulfúrics o nítrics. Llavors cauen a la superfície terrestre quan hi ha precipitacions i els àcids cauen al sòl i als llacs.

Consequències: alentiment del creixement de la vegetació, afebliment de les plantes davant les gelades i les malalties; contaminació de l'aire a les grans ciutats i contaminació dels mars i oceans.

Els principals emisors de contaminants són centrals tèrmiques, cimenteres i la indústria de l'acer.

Cimeres de la Terra

L'objectiu de les cimeres era veure les relacions entre la natura i la societat i qüestionar el projecte basat en l'explotació de la natura i l'especulació dels recursos.

• 1. Estocolm (1972)

  S'estudia l'interès per les problemàtiques ambientals centrades sobretot en la contaminació de l'aire i de l'aigua.

• 2. Rió de Janeiro (1992)

  Es va intentar assegurar un futur sostenible per a la Terra establint acords sobre aspectes ambientals globals com el canvi climàtic i la biodiversitat.

• 3. Berlín (1995)

  S'hi mira la preocupació sobre les relacions entre natura, societat i tecnologia. En molts països centrals la lluita ecologista es va transformar en opció política (els partits verds), penetrant en una societat civil que ha començat a fer reciclatge, estalvi energètic i protecció de la natura.

• 4. Kyoto (1997)

  El Protocol de Kyoto va fer el primer pas per limitar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i els països industrialitzats es van comprometre a reduir-los un 5,2% abans de 2012. Sobretot afectat per l'emissió de CO2.

• 5. Johannesburgo (2002)

  Els 191 països que s'hi van reunir van tractar sobre desenvolupament sostenible i biodiversitat, però els EUA van boicotejar la trobada i van rebre crítiques.

Biodiversitat i desenvolupament sostenible

Biodiversitat: està formada per la diversitat biològica, sobretot els boscos, la reducció dels quals pot incidir en la desestabilització dels cicles de l'oxigen i del diòxid de carboni a escala global.

Desenvolupament sostenible: aquest concepte va sorgir de l'Informe Brundtland de la Comissió de les Nacions Unides de 1987 segons el qual el creixement econòmic a llarg termini només podrà garantir-se si es tenen en compte les seves repercussions ambientals i si, en el consum de recursos naturals, no s'hipotequen les necessitats de les generacions futures.