El ferro a l'arquitectura moderna i els moviments artístics

• El ferro és el gran protagonista de la Revolució Industrial.

• Les seves qualitats són:

  • Incombustibilitat

  • Resistència

  • Plasticitat

    La seva aportació és decisiva en la construcció dels nous edificis de l’època i de les obres d’enginyeria:

  • Estacions de ferrocarril, mercats, ponts, hivernacles, etc.

Posteriorment s’utilitzarà com a complement de l’arquitectura

FERRO + NOUS MATERIALS: VIDRE I CIMENT

Arquitectura eminentment pràctica i funcional.

Típica de les ciutats noves dels EUA.

Que aprofita els avantatges dels nous materials:

• Ferro/ Acer/ Formigó

• Que construeix en esquelet

• Que construeix en altura (primers gratacels)

Que no li interessa els detalls decoratius

És una arquitectura de línies rectes, volums nets i sobris, plenament racionals.

Inicien la màxima arquitectònica del S. XX: “La forma segueix la funció”

Sorgeix a Chicago a causa de l’incendi de la ciutat el 1871

MODERNISME

En arquitectura es tracta d’un moviment:

• Ple de fantasia i sentit decoratiu.

• Colorista i imaginatiu

• Molt ornamental, amb abundants motius decoratius orgànics: florals i zoomòrfics

• L’arquitectura es desmaterialitza en formes imaginatives.

• Una arquitectura que anteposa el sentit decoratiu a la funcionalitat.

• Un art car, reservat a la burgesia i que es limita als anys immediats al començament del segle.

Llenguatge molt personal.

Sense referències als estils històrics.

Molta imaginació i creativitat.

Formes corbes.

Metàfores visuals.

Trencadís i acoloriment.

IMPRESSIONISME

Ha de captar-se també la instantaneïtat

Tècnica de taca de color. Pinzellades soltes i juxtaposades

L’art com a investigació: repetició de temes

REALISME

Es neguen a idealitzar les imatges.

Defensen la pintura sense argument.

Captació de la realitat