Fenòmens Naturals a Catalunya: Pluges, Moviments de Massa i Prevenció

Tipus de pluges a Catalunya

Tempestes estiuenques

Són pluges de convecció. En dies calorosos i humits, l'aire calent s'eleva, forma núvols i plou. Són locals i poden afectar valls del Pirineu. També les rieres del Maresme responen a aquest model.

Temporals de llevant

Una borrasca situada al Mediterrani envia aire càlid i humit cap a Catalunya. Si es troba amb aire fred en altura, es produeix una condensació del vapor d'aigua i fortes pluges, sobretot al litoral català. Típics de la tardor.

Temporal de ponent o de l'oest

Es produeix quan una borrasca provinent de l'oest es troba amb aire fred i humit a Catalunya. La tempesta es reactiva i plou molt. Típic de les zones pirinenques.

Moviments de massa i inestabilitats del terreny

Despreniments (rock falls)

Comporten la caiguda lliure de blocs de roca amb un recorregut total o parcial per l'aire. Són freqüents en roques dures i consolidades que presenten esquerdes. La meteorització física (gelifracció = trencament pel glaç) o l'erosió de la base del penya-segat per un corrent d'aigua (riu, torrent, etc.) solen ser les causes més freqüents de despreniments.

Esllavissades (landslides)

Rotacionals i translacionals o planars. Són moviments de lliscament de masses de roques. A les esllavissades rotacionals (_slump_), a vegades es forma una superfície de trencament còncava. Es dona en roques argiloses i en massissos rocosos molt fracturats i sense estructura (pissarres amb esquistositat). Les esllavissades translacionals (_rock slide_) són lliscaments seguint una superfície plana i inclinada, seguint el pendent. Aquesta superfície sol ser l'esquistositat, una fractura o falla, o la superfície d'estratificació.

Fluxos (flows)

Els fluxos poden ser ràpids (colades de fang, lahars i colades rocalloses) o lents (_creep_ o reptació i solifluxió). Els fluxos ràpids se solen produir en materials sense cohesió o en argiles quan la quantitat d'aigua que s'ha infiltrat en elles és important. Estan associats a fortes pluges. Els sediments o roques es comporten com un fluid. Els materials resultants perden l'estructura original. Els fluxos lents són deguts al gel-desgel o a la humitat-sequera de sòls que es troben en zones de fort pendent. El resultat és que el sòl va baixant poc a poc pendent avall.

Factors desencadenants de les inestabilitats

• Relleu
• Clima: Condiciona la pluja (erosió i meteorització química), els canvis de temperatura i glaç-desglaç (meteorització física).
• El tipus de roca i la seva estructura (presència d'esquerdes i diàclasis, estratificació, etc.).
• Volcans i terratrèmols.
• Acció antròpica (humana): Desforestació, abocadors, embassaments, carreteres, túnels, canals, urbanització, etc.

Mesures de prevenció: Inundacions, erosió i moviments de massa

Mesures per a la prevenció d'inundacions i l'erosió hídrica

Per a la prevenció de les inundacions i l'erosió hídrica hi ha dues grans formes d'actuació: les mesures estructurals i les mesures no estructurals. Les mesures estructurals consisteixen en la construcció de defenses contra les aigües:

• Murs de contenció.
• Canalitzacions.
• Embassaments de regulació.
• Dics.

Mesures per evitar despreniments

• Disminuir la inclinació del talús.
• Xarxes metàl·liques.
• Ancoratges.
• Gunitats: Ciment projectat per segellar esquerdes, etc.
• Murs.

Mesures per a prevenir esllavissades i fluxos

• Conrear plantes perquè subjectin el terreny.
• Disminuir la inclinació del talús.
• Construir bancals.
• Construir murs i contraforts.
• Construir drenatges interns i externs.