Fenici substrat

LES APORTACIONS DE SUBSTRAT LINGÜÍSTIC

Definició de substrat:
Elements lingüístics de llengües preromanes Que influïren en el llatí i s'han conservat en català.

Període que abraça: des del primer mil·lenni A.C.  fins al 218 a.C.

Descripció de més a menys antic:

Substrat sorotapta

Els sorotaptes són els més antics habitants indoeuropeus de Les nostres terres. Provenen de l'Europa central-oriental. Van arribar a la Península Ibèrica a través dels Pirineus Orientals, al segle IX a.C.

El coneixement que tenim d'aquest poble ha estat possible Gràcies a les troballes de restes arqueològiques (a Arles -el Vallespir- s'han Trobat ploms amb inscripcions sorotàptiques) i a la toponímia.

Del sorotapta només ens n’han quedat algunes restes Lingüístiques:

üDe lèxic general: barana, branca, Galta,...

üDe toponímia: el Tec (riu), Tivissa (poble De la Ribera d'Ebre),...

Substrat celta

El celta també és un poble indoeuropeu, que va arribar a la Península entre els segles VII i V a.C. Des del nord-est d'Itàlia i el sud de Suïssa. Els celtes s’estenien per bona part d'Europa, que van dominar des del Rin fins A la major part de la Península Ibèrica (sobretot la zona occidental, que Ocuparen al costat dels sorotaptes).

Les seves aportacions de substrat ja són una mica més significatives Que les anteriors:

üDe lèxic de l’agricultura i la Ramaderia: cleda, banya, maduixa, balma, bruc, balca, rega, blat, rusc...

üDe toponímia:

oNoms De lloc acabats en -DUNUM: BESALDUNUM > Besalú.

oNoms De lloc que contenen el grups celta CAR o QUER, que significa`pedra´: Queralbs, Cadaqués, Quer foradat,  Campquerdós, Queralt, ...

Substrat grec

Cap al segle VII a.C., la nostra terra es posa en contacte, Per mar,  amb la civilització grega.

Els grecs s'estableixen a Roses, Empúries i d'altres llocs Més al sud de la costa. Empúries és potser l'únic centre urbà d'una gran Magnitud a la Península.

Les relacions dels grecs amb els indígenes fou més aviat Comercial: introdueixen el torn de terrissaire, la vinya, l’olivera, ...

El substrat grec, pràcticament inexistent, es redueix al nom De les dues colònies esmentades: RHODE> Roses, i EMPORION> Empúries.

No obstant això, cal tenir present que el català posseeix un Nombre important d'hel·lenismes que no són elements de substrat: uns són Paraules del lèxic comú (prestatge, calaix...) o termes específicament mariners (xarxa, galera,...) que s’introduïren a la llengua a l’Edat Mitjana durant el període que Catalunya establí relacions amb Grècia (S. XIV); d’altres,  tots els CULTISMES grecs que s’han anat Incorporant a la llengua al llarg de la seva història per satisfer necessitats Terminològiques dels diversos camps tècnics i científics: geologia, topografia, Diagrama, elèctrode, cinema...; pneumònia, otitis, farmàcia, epidermis, Termòmetre,...; hipermercat, microfilm, pseudoprofeta, prototipus, pentàgon,...

Substrat fenici i Cartaginès

L'expansió fenícia i cartaginesa arribà a Eivissa cap a la Meitat del VII a.C. Procedent de Fenícia (Líban + Israel) i de la important Colònia de Cartago.

A les terres catalanes els fenicis només hi establiren una Colònia, Eivissa, que esdevingué un centre econòmic de gran importància, Dedicat sobretot a la producció agrícola (oli, sal i conserves de peix)

El substrat fenici i  Cartaginès es redueix a aquests dos topònims:

üEivissa, que prové d’IBISUM (illa del Bes, Déu egipci i fenici-cartaginès)

üMaó,  Que prové de PORTUS MAGONIS (Magó era fill d'Àsdrubal, general        cartaginès germà d'Anníbal; el nom del Port fou dedicat a  Magó perquè s'hi Refugià amb la seva esquadra durant la segona guerra púnica)

Substrat ibèric

Entre els segles VI i V a.C fins a l'arribada dels romans, es Va desenvolupar a la zona oriental de la Península Ibèrica, i entre Cartagena i El Llenguadoc, una civilització amb característiques i personalitat pròpies: Els ibers.

Els ibers no eren un poble nouvingut a la Península, sinó un Fenomen de civilització fruit del contacte entre les cultures indígenes i les Més desenvolupades (fenicis, cartaginesos i grecs).

Els ibers, doncs, representen la primera civilització Autòctona (és a dir, origínària del lloc on va habitar) del nostre territori.

Els ibers van ser els primers indígenes que, a les nostres Terres, utilitzaren l'escriptura, i ho feren en un alfabet propi, que és una Barreja de signes alfabètics i signes sil.Làbics que és un cas únic en tot L'Occident. S’han trobat inscripcions ibèriques molt abundoses en plaquetes de Plom, esteles de pedra, fragments de ceràmica, monedes,..., la majoria Localitzades al País Valencíà.

La civilització ibèrica va esdevenir decadent, fins a Desaparèixer, durant el segle I a.C.

Tenim diverses aportacions de substrat ibèric, però sovint Aquest es confon amb una altra llengua no indoeuropea, el basc arcaic, que es Va estendre bàsicament pels Pirineus fins al coll de la Perxa (la Cerdanya). Tot i que sabem que aquests dos pobles eren distints, i per tant també les Respectives llengües, aquestes tenien força elements lingüístics comuns i es fa Difícil des destriar els elements que pertanyen a l'una o l'altra llengua. Per Això els estudiosos tracten el substrat ibèric i basc en un mateix apartat i Prefereixen parlar de substrat iberobasc o bascoibèric, de què tot seguit es Mostren uns exemples:

üDe lèxic comú: esquerre, pissarra, Bassa, carabassa,...

üDe toponímia: Esterri, Algerri, Arinsal, Gerri, Tossa,  Montgarri, Cardona, la Segarra...