Feminisme, fotografia i vídeoart: anys setanta i Bill Viola

Feminisme als anys setanta

Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau

Els anys setanta marquen un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir aleshores fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes.

L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esdevingut més rics i plurals. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió de drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món.

El moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot deslligar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, o el menyspreu cap a les persones pobres, les considerades amb discapacitat o les persones estrangeres. Las Muertes Chiquitas — CCCB

Realisme humanista fotogràfic

La Segona Guerra Mundial va produir una terrible ferida al món. Després del conflicte bèl·lic es va viure, en la fotografia documental social, una etapa que va revalorar la persona, el seu esperit i la seva dignitat. Se li va conèixer com a fotografia humanista, un corrent dedicat a testimoniar la dignitat humana així com el rastre de la persona en les coses i la natura.

A la fotografia humanista "l'home constitueix el centre de la imatge i de les preocupacions del seu creador, i se n'entén, potser perquè es creu en el valor de l'home i les seves qualitats." Tot i que la fotografia humanista documentava la vida ordinària, en realitat era un gran retrat de les esperances de tornar a una realitat normal, de recuperar l'existència comuna. En situar la figura humana al centre, aquesta fotografia la considera en tota la seva unitat i oscilla entre dos pols: d'una banda la poesia de la vida quotidiana; de l'altra, la constatació social, més o menys orientada a fins de combat polític.

Vídeoart i Bill Viola

El vídeoart és un moviment artístic sorgit als Estats Units i a Europa cap al 1963, que va viure el seu apogeu en els anys seixanta i setanta del segle XX, tot i que encara manté la seva vigència. Va experimentar les diferents tendències de l'època, com Fluxus (amb el qual es relaciona especialment), l'art conceptual, les performances i el minimalisme. El vídeoart és un tipus d'art que es basa en imatges en moviment i es conforma de vídeo i/o dades d'àudio.

Bill Viola

Bill Viola (1951, Nova York) és un dels vídeoartistes més importants i coneguts arreu del món. Amb una carrera de més de 35 anys, la seva contribució al gènere del vídeoart és internacionalment reconeguda.

• La seva primera feina va ser com a tècnic de vídeo al Museu d'Art de Syracuse.
• Va viure a diferents països per estudiar arts; entre d'altres, va viatjar a Java, Indonèsia, per enregistrar arts escèniques tradicionals i explorar les seves inquietuds espirituals.
• Les seves primeres obres ja mostraven la seva fascinació pels temes amb què avui dia encara treballa; en particular, la seva obsessió per captar l'essència de les emocions.
• L'art de Viola tracta en gran part temes centrals del sentit i l'experiència humans —naixement, mort, amor, emocions— sempre barrejats amb la espiritualitat dels antics humanistes.
• Bill Viola ha demostrat amb la seva obra un interès profund per les tradicions místiques, especialment el budisme, el misticisme cristià i l'islam, així com per l'art occidental medieval i del Renaixement. Totes aquestes influències han marcat la seva obra.
• La mort de la seva mare va ser una experiència extremadament dolorosa per a Bill Viola, accentuant encara més la seva inclinació cap als temes espirituals.