Feliços Anys 20, Crac del 29 i l'Ascens del Feixisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
Els Feliços Anys 20 i el Crac del 29
Feliços Anys 20: Creixement i Consum de Masses
El creixement nord-americà es va allargar durant els deu anys després de la guerra, van ser anomenats els Feliços Anys 20, en què l’estil de vida nord-americà (american way of life) i els valors que l’emparaven, que prometien l’enriquiment i benestar als ciutadans, es van convertir en model per al món sencer.
La producció de béns estava dominada per la innovació tècnica que va contribuir a incrementar la productivitat i a reduir costos. A més, es van augmentar els salaris dels obrers, les campanyes publicitàries, la compra a terminis i els préstecs van obrir camí al consum de masses.
Tot això va comportar un apogeu de la borsa, la demanda d’accions i el seu valor.
Les Contradiccions de la Prosperitat Americana
Molts pagesos s’havien endeutat per adquirir noves terres i maquinària amb la finalitat d’augmentar la producció. L’acumulació d’estocs va fer baixar els preus i molts van perdre terres, maquinàries i cases al no poder tornar els préstecs en caure la crisi.
El Crac Borsari de 1929: Dijous Negre i Crisi
El 24 d’octubre de 1929 (Dijous Negre) una gran onada venedora va afectar la borsa de Nova York. De cop i volta, tothom volia vendre les seves accions però ningú en volia comprar. El valor va caure en picat i es va desencadenar el Crac Borsari del 1929, el qual va portar molts suïcidis d’empresaris.
Milers d’inversors es van arruïnar i el pànic es va apoderar de la població, que va acudir als bancs a retirar els seus diners.
En pocs anys la crisi es va estendre a tots els sectors de l’economia i va provocar una recessió econòmica generalitzada.
Amb l’augment de l’atur, el consum va baixar i els estocs van pujar, i moltes fàbriques van tancar perquè no podien vendre la seva producció. La xifra d’aturats va augmentar a 13 milions el 1932 i moltes famílies van caure en la misèria.
El New Deal: La Resposta de Roosevelt a la Crisi
El president Franklin D. Roosevelt, elegit el 1932, va proposar el New Deal que significava la intervenció de l’Estat en l’economia:
- Àmbit econòmic: Ajudar empreses amb dificultats, crear empreses públiques, destruir els estocs agrícoles acumulats i establir un control sobre els bancs.
- Àmbit social: Obres públiques (carreteres, embassaments...) va incentivar l’augment salarial i va reduir la jornada laboral a 40 hores setmanals.
El Feixisme Italià: Ascens i Ideologia
Itàlia en la Postguerra: Decepció i Malestar
Els acords de pau van comportar una gran decepció per a Itàlia. A més, la guerra va deixar seqüeles humanes i econòmiques, on van morir 700.000 persones, moltes indústries van quedar inutilitzades, els salaris van disminuir i els aturats creixien.
Això va originar moviments amb ideals revolucionaris. Encara que els moviments van ser reprimits, les classes conservadores vivien amb la por que hi hagués una revolució com la de Rússia.
L'Ascens del Feixisme i Benito Mussolini
Benito Mussolini, el 1919, va crear els Fasci de combat, grups paramilitars amb camises negres, els quals pretenien aturar el moviment obrer atacant violentament els sindicats i els seus líders.
L’any 1921, els Fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista. Tenia el suport de la petita burgesia i la tolerància de l’Església i del monarca.
En les eleccions del 1922, el Partit Feixista va aconseguir 22 diputats de 500. Doncs, Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern. I per mostrar la seva força va organitzar una Marxa sobre Roma, acompanyat per 300.000 camises negres. Més tard, el monarca li va cedir el govern per la pressió a la qual estava sotmès.