El Feixisme a Itàlia: Ideologia, Crisi i Ascens de Mussolini

La Ideologia del Feixisme

La difícil conjuntura dels anys vint va afavorir l'auge de grups extremistes i de doctrines totalitàries, entre les quals destaca el feixisme, un moviment fundat a Itàlia per Benito Mussolini.

Políticament parlant, el feixisme es caracteritza, en primer lloc, pel seu tarannà autoritari i profundament antidemocràtic, que recorre sistemàticament a la violència de l'Estat per anul·lar qualsevol oposició. Inspirat en un nacionalisme econòmic vigorós, defensa la intervenció de l'Estat en tots els àmbits de la vida pública i privada, i proposa l'autarquia com el mitjà més eficaç de defensar la producció nacional.

El feixisme exalta la figura d'un líder carismàtic que concentra els diferents poders en la seva persona, encarna l'Estat i és el cap del partit únic. Es desenvolupa una mística del poder personal que és embolicada per una escenografia grandiloqüent.

Socialment, el feixisme presenta un clar contingut de classe i defensa una concepció de la societat en què dominen les elits i els escollits. Tota la societat s'ha d'enquadrar dins de les organitzacions feixistes. Es pretén superar les divisions socials i establir la unitat del poble o la nació. Es prohibeixen els partits i els sindicats de classe i s'imposa un sindicalisme corporatiu i vinculat a l'Estat. El component racista es presenta com un factor aglutinador bàsic per garantir aquesta unitat a què ens hem referit.

En l'àmbit cultural, el feixisme s'oposa a la tradició racionalista i materialista, i adopta posicions de desconfiança en la raó i exalta els elements irracionals de la conducta humana. Elogia els valors de la força i de la guerra. Se'n deriva un fort esperit bel·licista i una concepció de la guerra com un instrument de progrés històric i de selecció de pobles, de nacions i de races.

Característiques Ideològiques Feixistes Generals

• Moviment polític fundat a Itàlia per Mussolini; s'estén a altres moviments contemporanis.
• Reacció violenta i autoritària contra l'expansió de la democràcia i el socialisme.
• Tarannà autoritari i profundament antidemocràtic: ús de la violència de l'Estat per anul·lar oposicions.
• Rebuig del principi d'igualtat entre ciutadans, del sufragi universal i del parlamentarisme.
• No tolera la separació de poders.
• Defensa la intervenció de l'Estat en tots els àmbits de la vida pública i privada.
• Defensa l'autarquia per a protegir la producció nacional.
• Exalta la figura del líder, que concentra tots els poders (culte a la personalitat, escenografia grandiloqüent).
• Societat dominada per elits i escollits, enquadrada dins d'organitzacions feixistes (partit únic, sindicat vertical, organitzacions juvenils).
• Persecució de partits polítics i sindicats obrers.
• Sindicalisme corporatiu vinculat a l'Estat.
• Component racista (especialment en el nazisme). La raça és un factor aglutinador de la nació.
• Ultranacionalisme.
• Oposició al racionalisme i al materialisme (promoció del fanatisme, obediència cega).
• Cultura de la violència: exaltació de la guerra com a instrument de progrés històric i rebuig del pacifisme.

La Itàlia Feixista (1922-1939)

Els anys de la postguerra mundial van ser per a Itàlia uns anys de crisi econòmica i de fortes agitacions socials que, sumades a un sentiment de frustració pels resultats del conflicte, van propiciar l'ascensió del feixisme.

La Crisi de la Postguerra

El final de la Gran Guerra va deixar a Itàlia unes seqüeles econòmiques greus: el cost de la vida havia augmentat considerablement, mentre que els salaris reals havien minvat aproximadament un terç. Aquest va ser l'origen d'un moviment vaguístic que va assolir una gran virulència i que sovint va presentar objectius revolucionaris. Al camp, es va desenvolupar un moviment d'ocupació de terres dels grans propietaris.

En l'àmbit polític, la monarquia constitucional travessava una situació d'una forta inestabilitat i cap partit no aconseguia obtenir majories estables que permetessin la formació de governs duradors. Així, es van succeir cinc governs diferents entre els principals partits: el Partit Socialista, el Partit Comunista Italià, el Partit Popular (democratacristià) i diversos grups liberals i nacionalistes que formaven el bloc constitucional, sovint antisocialista.

El nacionalisme exaltat derivava de la frustració davant dels resultats escassos obtinguts de la col·laboració amb les potències vencedores a la Primera Guerra Mundial. Una part de l'opinió pública va començar a denunciar la “victòria mutilada” perquè les promeses de recuperar les terres irredemptes no s'havien complert totalment. Aquest sentiment estava molt arrelat entre els excombatents i va conduir un grup d'ells a protagonitzar, entre altres actes de força, l'ocupació de Fiume.

La Pujada al Poder de Mussolini

El 1919, Benito Mussolini, un exmilitant socialista expulsat del partit, va fundar els anomenats Fasci di Combattimento, un moviment que aplegava antics combatents i que tenia un programa populista i nacionalista. El 1921, Mussolini va transformar el Fascio en el Partit Nacional Feixista. El va dotar d'un programa nou que tenia com a eixos vertebradors la construcció d'un Estat fort i una ambiciosa política expansionista a l'exterior.

Els esquadrons feixistes (squadristi) van protagonitzar nombrosos actes de violència social; aquests consistien en expedicions de càstig contra els polítics, ajuntaments i diaris d'esquerra. Aquestes expedicions comptaven amb la complicitat de la policia, que actuava contra ells sense contundència, i de la justícia, que dictava unes penes simbòliques als esquadristes.

Però el cop definitiu per aconseguir el poder va arribar amb la Marxa sobre Roma (octubre de 1922), quan uns quants milers de «camises negres» van ocupar els edificis públics de la capital. El rei Víctor Manuel III va assumir tota la responsabilitat i, pressionat, va demanar a Mussolini que constituís un nou executiu.

En el procés d'entrega del poder al feixisme, hi va haver dues institucions que van tenir-hi un paper decisiu: la monarquia i l'exèrcit.

La pujada al poder de Mussolini no va comptar.