Feixisme italià

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,92 KB

1.Feixisme Italià (1922-1939):

2.1 Context/causes de la situació a Itàlia:

Causes econòmiques: després de la primera Guerra Mundial hi ha Un augment de preus, la baixada de salaris en un terç i l’atur es multiplica Per tres.

Causes socials:  hi Ha vagues. I fins i tot, entre 1919 -1922  Es va arribar a l’ocupació de fàbriques al Nord, i de terres al centre, De manera violenta. Per tant, la resposta serà la repressió governamental. I Per part de la burgesia, augmenta la por a una revolució social.

Causes polítiques: hi ha una inestabilitat ja què hi va haver Cinc governs entre 1919-1922. També va augmentar la influència política dels Partits socialistes i comunistes (creat al 1921), i de partits d’extrema dreta Com el PP.

Causes territorials: va sorgir un corrent d’exaltació Nacionalista (Gabriele D’annunzio) que reclamava la recuperació dels territoris Perduts a la primera Guerra Mundial. Al 1924 hi ha la recuperació, l’ocupació i L’annexió del
FIUME (territori que abans era de Iugoslàvia).

2.2 Desenvolupament del feixisme Italià:

Política:

Al 1919
Benito Mussolini funda un moviment nacionalista i populista anomenat <Fasci Italiani di comattimiento>

Al 1921 aquest partit canvia de nom a <Partito Nazionale fascista (PNF)>. La ideologia és un fort nacionalisme; la defensa de la propietat privada; el rebuig del Parlamentarisme, el liberalisme i la democràcia; la legitimació de l‘ús de la Violència; el rebuig del comunisme, se’ls eliminava; el culte al líder (DUCE), és a dir, es feia propaganda per enlairar la seva figura; i aplica una Simbologia pròpia com la camisa negre, una salutació... (serà imitada per Franco i Hittler).

La base social del feixisme, és a dir, els grups socials que donen suport al feixisme són els Obrers descontents, la petita burgesia, la burgesia industrial, els grans Propietaris de les terres, els sectors de l’excèrcit...

Hi ha la formació D’esquadres feixistes, anomenats els camises negres, què són grups armats D’homes que cometien actes violents, atemptats o assassinats contra l’esquerre (600 assassinats al 1921)

Al 1922 el PNF Arriba a 900.000 militants. Hi haurà una vaga general on els camises negres van Ser els qui van prestar els serveis mínims.

Al 28 d’Octubre hi ha la Marxa sobre Roma. Consistirà en l’ocupació dels centres de poder com Ministeris, constitucions o comunicacions, per part dels feixistes. En aquest Fet, hi va haver un fet clau per part del rei Víctor Manuel III, ja què no va Atemptar en contra de la marxa i es va negar a signar l’ordre d’estat D’excepció, i de l’exèrcit perquè es va negar a actuar en contra de la marxa.

Al 30 d’Octubre hi va haver La dimissió del govern, i el rei va demanar a Mussolini la formació del govern, I aquest el formà.

Al 1922-24 el govern De Mussolini està en un règim parlamentari i comença el rpocès de restricció de Llibertats, ús de violència, depuració de funcionaris antifeixistes...

Al 1924 hi ha l’assassinat Del diputat socialista Mateotti. Això va crear una tensió molt gran entre Partits i per tant Mussolini va fer unes eleccions amb frau electoral (amenaces), on va ser la victòria del PNF amb un 66,3% de vots. En conseqüència, La oposició abandonarà el Parlament

Al 1925 hi va haver Un gir cap a la dictadura i  Mussolini Canvia la constitució: el cap del govern assumeix plens poders (executiu i Legislatiu) i es fa una identificació entre partit i Estat.

Al 1926 es crea una Llei que prohibeix els partits polítics i els sindicats, només es permetran els Què siguin feixistes.

Al 1928 hi ha la Supressió del sufragi universal. I el Parlament passa a dependre del Gran Consell Feixista, per tant els disputats del Parlament seran escollits per el Consell i no per el poble.

Al 1929 hi ha la Dissolució del Parlament que és substituït per la cambra dels fasci i les Corporacions (òrgan consultiu). I també hi ha la creació d’una policia política (OVRA). Hi haurà la signatura dels <Pactes de latera> amb el Vaticà, on El Papa Pius XI reconeixia el regne d’Itàlia a canvi d’una renda anual. Per Tant, els pilars bàsics en el feixisme eren l’església, l’exèrcit i la Monarquia.

Mussolini inicia una política expansionista: la recuperació de Niza i Savoia, la colonització d’Albània, les illes Dodecanès, Eritrea, Somàlia, Abisínia (Etiòpia) i Líbia.

Economia: es dividirà en tres etapes

Fort intervencionisme de L’Estat:


al 1933hi Ha la creació de la Iri (Institut Reconstrucció Industrial), un organisme Públic per comprar accions d’empreses i controlar sectors importants de L’economia com l’electricitat o la construcció naval. Al 1939 l’estat tenia el 45% del total d’accions.

Proteccionisme:


hi va haver l’adopció de polítiques Proteccionistes què causaven una reducció d’exportacions i importacions, on Només es permetien importacions indispensables. Un element important va ser el Foment de les obres públiques amb una forta inversió, així van aconseguir Frenar l’atur creant llocs de treball.

Autarquia:


un autosuficiència, què causa la renovació De la indústria italiana, però amb una producció de baixa qualitat i costos Elevats. Així doncs hi va haver una potenciació de la indústria automobilística I pesant (armament), en perjudici de béns de consum com taules o cadires.

Els resultats d’aquesta economia van ser un benefici de la oligarquia, Identificada amb el PNF; un descens del nivell de vida i salaris en classes Mitjanes i treballadores; i un augment de l’atur (al 1920-80.000) (Al 1934-964.000)

Societat: l’objectiu era estimular la afiliació al Partit i sindicat feixista a partir d’aquestes mesures

<Opera Nazionale Balilla> (1926) era una organització juvenil obligatòria de 4 a 18 anys que Complementaven a l’educació escolar.<Opera Nazionale dopolavoro> era una Organització per ocupar el temps lliure dels treballadors.

En l’educació els professors De primària portaven camises negres i els de universitat feien un jurament de Fidelitat.

El catolicisme era la Religió oficial i s’impartia com assignatura obligatòria, prohibia el Divorci...

Els mitjans de comunicació Eren controlats pels partits, i tenien una tasca propagandística.

Entradas relacionadas: