Que feien els patricis després de llevarse

DIFERÈNCIES SOCIALS

Famílies de la regió de Laci s'agrupen a un mateix territori per formar Roma. Aquestes famílies originaries tenien mateix valor i importància en el poder d'aquella societat acabada de crear. L'arribada d'altres persones causa un augment demogràfic, aquest augment de població comporta una economia desigual i es formen diverses classes socials. Aquestes depenien de la riquesa familiar.

HOMES LLIURES

Eren tots aquells que NO havien nascut ni esdevingut esclaus. Tenien drets i deures, entre les classes socials variaven, per tant, no tots eren iguals.

- PATRICIS: Descendents de famílies fundadores, representants de l'aristocràcia, gaudien de tot tipus de privilegis (economics, religiosos, polítics i socials), propietaris majoritaris de les terres i els beneficiats de les conquestes romanes, només ells podien formar part de col·lecis sacerdotals (els quals tenien molt de poder a la ciutat)
. Ocupaven la majoria de càrrecs polítics (senat i magistratures) només ells formaven part dels tribunals de justícia.

Al final de la república van passar també als plebeus.

-PLEBEUS: Descendents de les altres famílies, al principi eren considerats estrangers, per tant no tenien cap deure ni dret. No podien accedir a cap càrrec polític ni religiós, no rebien part de les conquestes ni podien casar-se amb cap patrici. Amb l'arribada de més gent van guanyar força i aconseguir la igualtat amb els patricis.

-CLIENTS: Plebeus que de manera voluntària es posaven sota la protecció d'un patrici (patronus)
Cada matí anaven a casa del seu patró per mostrar respecte i fer el que li manés. A canvi el plebeus rebia aliments i diners i el patró suport polític. El clienticisme va augmentar molt i van agafar molta força, ja que un candidat podia guanyar les eleccions en funció de la seva clientela.

-LLIBERTS: Grup d'esclaus que havien aconseguit ser lliures, no gaudien dels mateixos drets que els plebeus. Els seus fills eren considerats ciutadants de ple dret.

ESCLAUS

Homes, dones i nens sense llibertat. Pertenyien a un amo.
No eren considerats persones, eren objectes sense cap dret. Jurídicament eren inexistents per tant el matrimoni d'eslclaus era il·legals, els fills passaven a ser directament propietat de l'amo.
La societat romana era esclavista, es basava en el treball d'esclaus. Responsables de les feiens dures i esforçadés.

Eren condemnats a ser esclaus els que naixien d'aquests. En altres casos l'esclavitud s'adquiria, presoners de guerra, condemnes, no pagar un deute... Durant la Monarquia els esclaus eren pocs, però les conquestes i els presoners van augmentar el nombre durant la República, el valor dels esclaus va reduir i el seu tracte va canviar. Els comerciants d'esclaus els venien públicament al fòrum o a botiques, els possaven a entarimats giratoris amb un cartell al coll amb les seves característiques i propietats (nacionalitat, qualitats, aptituds...) Els esclaus amb més aptituds, els més refinats, es compraven a les botigues luxoses.

-ESCLAUS PÚBLICS: Propietat de l'estat, s'encarregaven d'obres públiques, construcció.

-ESCLAUS FAMILIARS: Propietat d'un amo, tenien un tracte més humà al estar en contacte diariament amb els membres de la família. 

LA VIDA A LA

CIUTAT

Roma era bulliciosa i caòtica, carrers plens de gent i activitat. Els centres urbans atreien habitants de zones rurals i proporcionaven serveis: tallers...

Els patricis vivien a la ciutat i era on feien la seva activitat, gestionaven el seu patrimoni amb l'ajut d'esclaus, distribuien les tasques dels esclaus, atenien clients, feien seguiment de negocis, anaven al fòrum on feien les seves tasques i quan s'acabava la jornada laboral dedicaven el temps en banys, espectacles, amics, plaers, menjar, veure...

PLEBEUS:Eren artesans, comerciants o treballadors per algú.

Hi havien negocis de productes:

Luxosos: or, pedres precioses, perfums...

Quotidians: bronze, mobles, aliments...

Amb l'aument d'esclaus els plebeus es van quedar sense fer res viven de l'Estat o del seu patró.

ESCLAUS: Feien tot tipus de feines.

-Esclaus genèrics:
Tasques domèstiques, netejar, cuinar, cosir...

-Esclaus especialitzats:
Barber, perruquera, mestre...

LA VIDA AL CAMP

Tranquil·la i assossegada. Vivien en llogarets dispersos i de petites dimenions, no havia ni fòrum ni amfiteatre...

LES VIL·LES: Cases de camp que molts romans benestants tenien fora de la ciutat. Solient tenir dues construccions

-VIL·LA RÚSTICA

Dels servents que feien tasques agrícoles. Hi havia: corrals, graners, locals per premsar l'oli, magatzems de vi.

Cambres pròpies del persones, habitacions, cuida i bany.

-VIL·LA URBANA

Edificació dels amos quan anaven al camp, tot tipus de luxes, diversos menjadors, habitacions amb magnifiques vistes, banys semblants a termes...

Els patricis eren els amos. Els esclaus urbans consideraven com a càstig ser translladats a famílies rústiques ja que el treball de camp era més dur. 

També hi havia una jerarquització entre esclaus. 

L'encarregat vilicus i la seva muller vilica tenien el comandament de tota la finca, podien tenir comptable que els ajudava amb els números.

Per sota hi havien els mestres d'ofici dirigien i vigilaven als que feien la feina al camp. Al servei d'aquests homes hi havien altres encarregats de la intendència: preparaven el menjar, rentaven, tallaven els cabells i fins i tot metges.

Malgrat la duresa els esclaus rústics no patien gana i les seves condicions de vida no eres pitjors.

F