Fauna de Catalunya

Gripau

Descripció:

Amfibi de cos rodó i gros que arriba a fer uns 15 cm de llargada. És de color marronós, grogós, verdós o grisós. Té la pell plena de berrugues.

El cap és ample. Els ulls són grans i de color daurat o rogenc. Les potes són gruixudes.

El mascle és més petit que la femella.

Alimentació:

Menja petits animals invertebrats, Els captura llençant la llengua i recollint-la amb rapidesa.

Reproducció:

La femella pon milers d'ous en cordons que fan entre 3 i 5 m de llarg. Els ous són negres i són dipositats en aigües poc profundes. Al cap de 2-3 setmanes neixen els cap-grossos que trigaran uns 3-4 mesos en fer la metamorfosi i esdevenir gripaus adults.

Hàbitat:

Viu tant a la terra baixa com a la muntanya mitjana i a l'alta muntanya. Busca zones humides dels boscos, conreus i properes a llocs amb aigua.

Costums:

Acostuma a sortir al vespre i a la nit. De dia s'amaga sota les pedres o sota troncs caiguts; també s'enterra sota les fulles. Camina a poc a poc i fa petits saltets.

Altres informacions:

Poden viure uns 30 anys, tot i que la majoria en viuen uns 10

Aranya Pols

Descripció:

El cos és allargat, està recobert d'una pell dura i està dividit en cefalotòrax i abdomen. Té 8 potes molt llargues i primes. Té 6 ulls repartits en dos grups de tres. És de color gris marronós. Fa 8 mm (mascle) o 9 mm (femella).Al final de l'abdomen hi té uns òrgans anomenats fileres on fabrica el fil de seda per fer la teranyina.

Alimentació:

S'alimenta de petits insectes que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid resultant.

Reproducció:

La femella pon uns 20-30 ous dins una petita xarxa de seda i els porta allà on va fins que neixen les aranyetes. Aquestes muden la pell diverses vegades.

Hàbitat:

Viu en llocs foscos i humits de cases i soterranis de tot el món. Fa teranyines poc regulars que va abandonant per fer-ne de noves.

Costums:

Acostuma a estar penjada cap per avall del sostre. Fa vibrar la teranyina quan se la molesta.

Altres informacions:

No mossega les persones ja que té les peces bucals massa petites per foradar la pell.

Al món hi ha unes 40.000 espècies d'aranyes que viuen repartides per tot els tipus de paisatge, des del costat del mar fins els deserts i les altes muntanyes.

Colom

Ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llargada.

És de color marronós per sobre i gris blanquinós per sota, amb una gran taca vermellosa ataronjada que li omple la car i part del pit.

El mascle i la femella tenen la mateixa coloració, però els joves són més marronosos i pigats, sense la taca vermellosa.

Menja insectes, cucs de terra, fruits i restes d'aliments.

Fa el niu en un forat d'un mur de pedres o d'un arbre.

La femella pon dues vegades cada any entre 4 i 6 ous i els incuba uns 14 dies.

Els pollets ja volen al cap de 2 setmanes.

Viu als boscos humits i també se'l pot veure pels horts i pels parcs i jardins de les ciutats.

Camina i salta pel terra cercant menjar. Quan sent el perill aixeca la seva cua.

Es deixa veure fàcilment durant l'hivern, ja que s'apropa molt als humans.

El seu cant és variat.

Els adults acostumen a estar tot l'any en el mateix territori.

Durant l'hivern arriben al nostre país pit-roigs que venen del centre i el nord d'Europa.

Pardal

Nom científic:Passer domesticus.

Família:Passèrids.

Descripció:Ocell molt comú que fa uns 14 cm de llarg.

És de color marró pel dors i les ales; el pit i els laterals del cap són gris clar.

El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable.

La femella no té aquesta taca.

Alimentació:Menja llavors, fruita, insectes, pa.

Reproducció:Fa el niu en forats i escletxes de les cases; també sota les teules de les teulades i en arbres dels jardins.

El niu està fet amb herba, trossos de roba, llana, papers, etc.

La femella pon 4-5 ous de color blanc amb taques marronoses. Els ous són incubats pel mascle i la femella durant 2 setmanes; després neixen els pollets que abandonen el niu al cap d'unes 3-4 setmanes.

Hàbitat:Viu en les zones habitades i en les terres cultivades que les envolten.

Costums:Acostuma a moure's caminant i saltant pel terra de carrers i camins buscant menjar.

Altres informacions:És un ocell sedentari. Un cop acabat el període de reproducció forma grans estols que es mouen pel damunt dels camps acabats de segar buscant aliment.

Eriçó

Nom científic:Erinaceus europaeus.

Família:Erinacèids.

Descripció:

Mamífer que fa 23-30 cm de llarg, de color marró grisós, amb el musell fosc.

Té orelles petites i potes curtes amb ungles grans.

Tot el dors està recobert de pues fortes i gruixudes que fan 2-3 cm de llarg.

Alimentació:S'alimenta d'insectes, cucs de terra, sargantanes, granotes, ratolins, ocells i també de fruits.

Reproducció:Després de l'aparellament la femella gesta durant 5 setmanes. Les cries neixen sense pèls i amb les pues molt toves. S'alimenten de llet durant unes 5 setmanes i assoleixen l'estat adult cap a l'any de vida.

Hàbitat:Viu als boscos, però també se'l troba pels camps de conreu.

Costums:De dia descansa amagat sota fulles, pedres o entre la vegetació arbustiva.

Surt per la nit a la recerca d'aliment.

Hiverna des de l'octubre fins al març.

És habitual que s'enrotlli fent una bola quan és atacat pels enemics com la guineu o els gossos.

Altres informacions:Pot viure uns 10 anys, si bé molts eriçons són atropellats pels cotxes quan travessen les carreteres.

Un altre eriçó que trobem a Catalunya és l'Eriçó africà (Erinaceus algirus), més petit que l'eriçó comú i que viu per sota dels 400 m d'altitud.

Cadernera

Nom científic:Carduelis carduelis.

Família:Fringíl·lids.

Descripció:

Ocell que fa uns 12 cm de llarg i que té uns colors que el fan fàcilment identificable. 

El cap és de color blanc i negre, amb la cara vermella.

Pel dors és de color marró, el pit és marró clar amb zones blanquinoses; les ales tenen franges grogues i negres.

La cua és blanca negra.

El bec és fort i de coloració clara.

Alimentació:

Menja llavors, especialment de card; també petits fruits i alguns insectes.

Reproducció:

Fa el niu en arbres o en una tanques vegetals com les fetes amb xiprers.

El niu està fet amb herba i molsa, folrat de llana i borrissol.

La femella pon 4-6 ous de color blavós amb petites taques marronoses. Els ous són incubats per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d'unes 2 setmanes.

Fa 2 o 3 cries cada any.

Hàbitat:Viu en terres cultivades, horts i també en parcs urbans.

Costums:

Acostuma a viure en grups que es mouen junts.

El seu vol és ondulat.

Altres informacions:El fet de tenir un cant variat i melodiós ha fet que sigui un ocell apreciat pels ocellaires i per aquest motiu ha estat engabiat des de fa molts anys.

Porc Senglar

Nom científic:Sus scrofa.

Família:Súids.

Descripció:

Mamífer de gran tamany semblant al porc que fa 1-1'4 m de llarg i que pot arribar a pesar uns 100 kg. 

El cos està recobert de forts pèls marronosos, grisos i negres. Té el musell allargat amb 2 ullals grans i forts. 

Té les potes curtes i la cua prima. 

Els senglars joves tenen el pelatge de color marró clar amb ratlles més clares.

Alimentació:

És omnívor. Menja cucs, insectes, rèptils, ratolins, ocells, granotes; i en el cas de la serp d'aigua també captura peixos i amfibis.

Reproducció:

Després de l'aparellament el mascle marxa. La femella gesta durant uns 120 dies. Neixen entre 3 i 5 cries que s'alimenten de llet durant uns 2-3 mesos.

Hàbitat:

Viu als boscos i també es mou pels camps de conreu de tota Catalunya. 

De dia reposa amagat entre la vegetació o es banya en llocs fangosos. 

De nit surt a buscar menjar i es mou per àmplies zones de territori.

Costums:

Quan és adult es mou bastant sol, però en època de cria va en grups compostos per les mares i les cries.

Altres informacions:

Té molt bon olfacte, amb el qual és capaç de trobar les tòfones enterrades sota terra. També té bona oïda.

Els ullals dels mascles es van corbant amb els anys i poden arribar a fer fins a 20 cm de llarg.

Vespa

Nom científic:Vespula vulgaris, Polistes gallicus.

Família:Vèspids. Polístids.

Descripció:

La vespa és fàcil de reconèixer pel seu abdomen amb franges negres i grogues.

Té aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb un agulló al final amb el que piquen i injecten el verí.

Les sis potes són llargues i primes.

Alimentació:

S'alimenta de substàncies vegetals i de petits insectes.

Reproducció:

La reina pon els ous. De l'ou surt la larva que passa per diversos estadis.

La reina caça altres insectes, els mastega i els converteix en una mena de polpa amb la que alimenta les larves. Quan aquestes es fan adultes ajuden la reina a mantenir les noves cries.

Hàbitat:

Les vespes viuen en petits grups dins de nius de paper fabricats amb fibres vegetals. Al niu hi viuen les obreres, les femelles i els mascles.

Costums:

Acostumen a volar seguint unes zones determinades; si es troben amb una persona li piquen perquè intenten que s'aparti del seu trajecte.

Altres informacions:

L'agulló de la vespa no té ganxos; per tant, quan pica no mor i pot tornar a picar de seguida.

Formiga

Nom científic:Messor sp., Formica sp., Lasius niger, Iridomyrmex humilis,...

Família:Mirmícids, Formícids.

Descripció:

Té aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb una part estreta anomenada "cintura".

Les sis potes són llargues i primes.

Hi ha formigues negres i altres amb coloració vermellosa.

Les més petites fan uns 2 mm i les més grans 1-1'5 cm de llargada.

Alimentació:

Hi ha formigues vegetarianes que s'alimenten de nèctar de les flors, de fulles i de llavors.

També hi ha formigues que mengen restes d'animals morts o excrecions líquides dels pugons.

Reproducció:

La reina pon els ous. De l'ou surt la larva que passa per diversos estadis (3-6 segons les espècies).

Hàbitat:

Les formigues viuen en colònia dins del formiguer. Hi ha una reina, les obreres, les cries i els mascles.

La reina pon els ous, de la majoria dels quals naixeran les obreres.

Les obreres s'encarreguen de totes les feines del formiguer; així, tenen cura dels ous i de les larves, de netejar i defensar el formiguer, d'anar a cercar i transportar el menjar que guarden ales cambres del formiguer.

Els mascles tenen ales, fecunden la reina i moren.

Tot el formiguer està organitzat per viure de manera social, on cada una de les formigues té la seva feina i col·labora amb la resta del grup.

Costums:

Acostumen a comunicar-se mitjançant la secreció de feromones amb les que "marquen" el camí a seguir. Per això és habitual veure-les seguint una llarga filera que va des del lloc on agafen l'aliment fins a l'entrada del formiguer.

Altres informacions:

El formiguer és molt complex i té túnels, galeries i cambres comunicades amb l'exterior; quan arriba el fred tapen les entrades i resten protegides a l'interior; en arribar la primavera destapen les galeries i acumulen la terra al voltant de l'entrada.

Al món hi ha més de 12.000 espècies de formigues.

SERP

Famílies:

Colúbrids, Vipèrids.

Descripció:

Les serps són rèptils sense potes, de cos allargat recobert d'escates. El seu tamany varia segons l'espècie; les més petites fan al voltant de 50-60 cm, mentre que les més grans fan entre 1'5-2 m.

Tenen llengua bífida.

Escolten a partir de les vibracions del terra.

Tenen una llarga columna vertebral amb moltes vèrtebres. Es desplacen reptant pel terra.

Alimentació:

Mengen sargantanes, insectes, ratolins, ocells, granotes; i en el cas de la serp d'aigua també captura peixos i amfibis.

Reproducció:

Es reprodueixen per ous, però algunes espècies de colobres i escurçons són ovovivípares i pareixen les cries perquè surten de l'ou just en el moment del part.

Hàbitat:

Viuen en terrenys rocosos amb vegetació.

Costums:

Muden la pell.

Algunes, les més petites, tenen dents que en mossegar injecten verí; mentre que les més grans maten les preses abraçant-les.

Altres informacions:

Els escurçons són petits (60 cm) i injecten un verí força potent (no és mortal), que en cas d'afectar a una persona fa necessari l'aplicació d'un sèrum (antídot) per minimitzar els seus efectes.

SARGANTANA

Nom científic:

Lacerta hispanica.

Família:

Lacèrtids.

Descripció:

És una sargantana petita, que fa uns 6 cm des del cap fins al començament de la cua, la qual pot arribar a fer uns 12 cm de llarg.

Pot tenir variacions en els colors i en els dibuixos; així pot ser de coloració marronosa, grisenca, amb ratlles de color blanc i amb punts foscos.

Alimentació:Caça petits insectes com mosquits, mosques, petits escarabats, formigues, ...

Reproducció:

La femella pon 2-4 ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any.

A les poques setmanes neixen les petites sargantanes, les quals són fosques i tenen la cua verdosa.

Hàbitat:

Viu en zones rocoses, marges, parets, troncs d'arbres i fins i tot en zones de conreu. En èpoques fredes hiverna o només surt en dies de sol.

Costums:

Li agrada estar-se quieta rebent el sol; ja que necessita escalfar-se per regular la temperatura corporal.

És una gran escaladora i puja fàcilment per les parets amagant-se als forats que troba.