Fases de la Restauració Espanyola: Anàlisi Històrica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 13,36 KB
4. Fases de la Restauració
Inici del sistema amb fase conservadora (1875-1881)
1876: Establiment del sistema i aprovació de la constitució. Cánovas del Castillo forma un govern. 1879: Final de la Tercera Guerra Carlina: dona prestigi al sistema. Elimina la inestabilitat política dels últims anys.
Consolidació del turnisme (1881-1890)
Política exterior aïllacionalista (no hi havia relacions amb l'exterior), intenta canviar-ho mantenint relacions amb la Triple Aliança (Alemanya, Àustria, Itàlia), però no qualla finalment. Es consoliden els sectors que formaven el partit liberal fusionista i comença el turnisme. Es consoliden les bases de l'estat modern espanyol: reaccionari, expansió econòmica (les classes mitjanes tenen accés a la inflació (més educació)? + crítiques a l'antic règim. Moviment contrari al règim gràcies a la millora de l'educació? Voleu un país més modernitzat.
Crisi de final de segle (1890-1902)
Continua el turnisme amb líders polítics nous (destaquen quan els líders del partit moren). Important a nivell cultural. Influència del positivisme (moviment filosòfic i acadèmic que intenta traslladar conceptes de les ciències experimentals a les socials)? Un altre nivell de crítica a la Restauració. Regeneracionisme (moviment cultural que intenta abandonar el fatalisme i la passivitat i promoure la lluita per un futur, critica el clientelisme i el casiquisme, les seves idees acaben sent assumides per tots els partits polítics). Principal expositor: Joaquim Costa. Apareix la institució de la Lliure Ensenyança (1876), laica, promou la llibertat de càtedra i pensament. Residència d'estudiants (gràcies a la institució)? Intercanvi d'alumnes de diferents llocs, enriquiment de pensaments. La crisi econòmica de final de segle incrementa els conflictes amenaçant l'ordre social, instaurat per la Restauració: + atur, + problemes tant al camp com a la ciutat entre els treballadors industrials i pagesos, s'incrementen les manifestacions de treballadors a partir de sindicats i partits d'esquerra, nacionalisme (es forma la Lliga Regionalista de Catalunya). El sistema de la Restauració comença a estar confrontat amb el nacionalisme català. Desastre de 1898: Guerra hispano-americana. 1875: Guerra de la independència a Cuba i Filipines. Aquesta última guerra de Cuba té una característica especial, els EUA ajuden al moviment independentista. EUA tenia un cuirassat anomenat Maine. El van enfonsar i van declarar la guerra a Espanya (perquè els van acusar a ells d'haver enfonsat el vaixell). El govern espanyol va anar a la guerra i la va perdre i es va humiliar (juliol). Punt de referència a la memòria col·lectiva dels espanyols: exèrcit mal retratat, pèrdua de colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines, Illes Malvines). No va suposar gaire canvis econòmics, però Catalunya va perdre el comerç amb Cuba. No van haver-hi canvis polítics. Repercussió dels sentiments del poble espanyol? Significat simbòlic, per primera vegada alguns s'adonen que Espanya no és una gran potència i fa temps que no ho és. Pessimisme general: la gent creu que es necessita una transformació perquè Espanya torni a tenir un paper important al món. Generació del 98: Pensament molt pessimista respecte al seu país i al futur, lligada al desastre, demanen una modernització d'Espanya, Unamuno, Azorín, Pío Baroja, Ortega y Gasset...
Continuació del sistema sense grans líders i crisi del sistema polític de la Restauració (1902-1923)
Continua el sistema de la Restauració amb líders diferents: Silvela i després va ser substituït per Maura, que durarà fins a la Setmana Tràgica. Sagasta és substituït per Canalejas. Fets importants: es desacredita el sistema, al 1917 es desmorona. 1) 1905 caricatura revista Cucut (satírica) que els militars troben ofensiva. 300 oficials militars del quarter de Barcelona assalten les oficines de la revista i de La Veu de Catalunya, excusa per fer una acció anticatalana. 1906 aproven la llei de jurisdiccions, qualsevol ofensa oral o escrita a la bandera, unitat de la pàtria o honor de l'exèrcit havia de ser jutjada per tribunals militars. Moviment en contra de les jurisdiccions i es va aconseguir que grups i partits de Catalunya s'unissin, excepte el partit català de (falta nom) i partits dinàstics. Van formar la Solidaritat Catalana i van signar un manifest (1906) amb els seus principis i queixant-se d'aquesta llei. Formarà part o inspirarà el programa en el qual es presentaran a les eleccions al 1907, programa del Tívoli, també apareix l'abolició de la llei i dotar a Catalunya d'un autogovern. Va votar un 50% i dins d'aquest un 71% ho va fer pel partit solidari. La Solidaritat Catalana dura fins a la Setmana Tràgica, degut als diferents pensaments dels grups que la componien. 2) Setmana Tràgica (juliol 1909) Precedents: Guerra del Marroc, 1906 conferència d'Algeciras que juntament amb el tractat hispano-francès establien un protectorat (forma de domini d'un territori, colònia) hispanoamericà d'una metròpoli. Espanya tenia una part de la zona del Rift. Berbers s'unien en grup per estar en contra d'Espanya. Derrotes espanyoles 1909: Barranco del Lobo. Hi va haver moltes baixes i es necessitaven més soldats que demanaven a Espanya. Molts soldats eren reservistes (homes casats amb fills, la majoria). A Barcelona havien de reunir-se al port uns 40.000 homes i l'11 de juliol es comença a pensar de fer vaga general. El 18 de juliol havien de sortir de Barcelona i hi ha una mobilització contra la guerra. El 28 de juliol, diverses organitzacions obreres convoquen una vaga general, important sobretot a Barcelona, Sabadell i VNG. Deriva en una revolta espontània. La gent construeix barricades als carrers. Lluita amb policia i exèrcit. El 2 d'agost es declararà l'estat de guerra a Barcelona. Repressió més important. Conseqüències: morts de 3 a 5 policies o forces de l'ordre i ferits uns 27. 100 morts i 500 ferits. Les dones seran una part molt activa, les primeres en manifestar-se. Factor anticlerical, es cremen 80 edificis religiosos dels quals 30 són convents. Competència tèxtil entre dones i monges convents. Després de la Setmana Tràgica, 2000 detinguts i 5 condemnes a mort a Francesc Ferrer i Guàrdia, anarquista intel·lectual, que havia ideat una manera diferent d'ensenyar (Escola Moderna) basada en experimentar la natura i sense prejudicis, amb una postura científica de les coses i laica.
3) Naixement de la CNT (1910) és anarcosindicalista. Són seguidors de Bakunin. Va néixer de grups de solidaritat obrera. Els Solidaris, importants als anys 20: anarcocomunistes, seguidors de Malatesta i Kropòtkin, principals: Durruti, Ascaso i García Oliver, accions violentes, d'acord amb accions violentes (atracar bancs, etc.). 5) Crisi 1917: El sistema polític es desmorona. Fets que desenvolupen la caiguda del sistema: els Junteros, grup de militars oficials de baix grau que creen les Juntes Militars de Defensa (sindicat militar). Apareix a Barcelona el novembre de 1916 i la primera normativa o estatuts al 1917. Es van formar perquè els militars estaven preocupats per l'alt cost de la vida (inflació), favoritisme al Palau Reial, dificultats per poder tenir una promoció per senioritat (anys de servei) i es sentien discriminats pels ascensos dels que anaven a la guerra del Marroc. Situació de la infanteria integrada majoritàriament per gent de classe mitjana. Es veia dintre de l'exèrcit dos sectors diferenciats: els oficials, situació privilegiada (política, social, econòmica) i els militars empobrits. Al maig de 1917 hi havia un govern liberal per García Prieto que no sabia confrontar-se als Junteros i va decidir empresonar els líders militars Junteros. El 1 de juny de 1917, els Junteros no empresonats donen un ultimàtum al govern i demanen reconèixer les juntes i alliberar els Junteros empresonats. Prieto no té prou força i acaba sent substituït per Dato que aprova el reglament de les juntes i els allibera. Els Junteros tenen un llenguatge regeneracionista, però són bastant reaccionaris. Rebrota la intervenció dels militars en la política. Desapareixen al 1922, s'han dissolt, l'exèrcit continua tenint un paper important. Assemblea de parlamentaris: a partir de la tensió entre Dato i els Junteros, Dato va tancar les Corts, va suspendre la premsa i crea un estat d'excepció. Es reuneix a Barcelona un grup de parlamentaris que demanen la formació d'un govern provisional que volia reestructurar l'Estat sobre la base de la desestructuració. Corts constituents, impulsen un canvi polític, convoquen una assemblea estatal a Barcelona encara que el govern l'havia decretat com a il·legal, va ser dissolta per la Guàrdia Civil. Agost: Vaga General Obrera: els parlamentaris van ser acusats de ser instigadors de la vaga general pel govern i la dreta. 6) Vaga general de 1917 L'agitació social comença al 1916 i dura fins al 1920. Situació del moviment obrer: sindicats importants: UGT 1914: 100.000 afiliats, 1917: 240.000 afiliats, PSOE: 1914: 15.000 membres, 1917: 50.000 membres, CNT 1919: 700.000 afiliats. 1919: 57% dels ciutadans de Barcelona estan afiliats a algun sindicat. La CNT domina a Andalusia i Catalunya. La CNT domina a Madrid, Astúries... Juliol 1916: UGT i CNT fan un pacte per lluitar contra la pujada de preus, convoquen una vaga general el 18 de desembre de 1916 però el govern no respon a la protesta. Març 1917: volen convocar una vaga general indefinida i no diuen dates. Juliol de 1917: grups ferroviaris a València no es posen d'acord amb la patronal i comença el conflicte entre ells, instigant la vaga general. Pablo Iglesias (PSOE) creia que era una vaga inoportuna (la dels ferroviaris) perquè el seu partit s'estava apropant a l'assemblea de parlamentaris per poder instaurar reformes democràtiques. UGT dividida: treballadors: vaga, PSOE: no vaga? Posició difícil. Actitud de la companyia ferroviària: intransigent, motivada per la pressió del govern amb l'objectiu de posar als Junteros i a l'assemblea en contra dels treballadors. Finalment es convoca una vaga general indefinida des del dia 13 d'agost de 1917: UGT fa cas de les bases i no del partit. La CNT no es va afegir a la vaga perquè els objectius són formar un govern provisional i convocar Corts constituents i ells són apolítics. L'assemblea de parlamentaris no vol l'ajuda de la classe obrera i es tiren enrere. Èxit de la vaga a: Barcelona, Madrid, Bilbao, Saragossa i Oviedo. Com a contestació, el govern decreta la llei marcial amb la intervenció de l'exèrcit a Barcelona, Madrid i Astúries: 100 morts i 2000 detinguts (membres del comitè de la vaga i Largo Caballero (líder UGT). Molts condemnats a cadena perpètua. Principi de la conflictivitat dels treballadors. 1918: continuen havent-hi diferents conflictes (Andalusia i Catalunya). 1919: esclaten aquests conflictes en zones anarquistes: a Córdoba (ocupada per l'exèrcit) els obrers agraris demanen reducció de jornada, contractes laborals legals i augments salarials. Moviment a Andalusia dominat per anarquistes però també de la UGT. Revoltes pageses per fam de terres (jornalers sense terres que volen de pròpies) i pel baix nivell de vida. S'il·legalitzen les organitzacions obreres i es fan detencions massives per acabar amb la rebel·lia. Catalunya: punts de conflicte: moviment obrer (Barcelona), rabassaires. 1914: es declara vaga a l'empresa d'electricitat La Canalenca que paralitza la ciutat de Barcelona (tramvies, etc.), moltes fàbriques tanquen per manca d'electricitat, el govern aplica la llei marcial i l'exèrcit es fa càrrec de la situació. Pacte entre la patronal i el govern denunciat pels sindicats. Dato accentua la repressió aplicant la llei de Fugues (si un presoner intenta escapar, hi ha dret de disparar contra ell, la policia deté els líders obrers, després els hi diuen que marxin i llavors els disparen) i nomenant a Martínez Anido com a governador civil, centre de la repressió obrera a Barcelona. Comença una de les èpoques del pistolerisme (els patrons contracten pistoler de sindicats lliures que maten a líders sindicals). Els Solidaris utilitzen aquest mètode contra la patronal, els sindicats lliures i els policies, van morir centenars de persones, dels quals la majoria eren líders sindicals, normalment dels grups més pacífics. Francesc Layret: advocat que ajudava als rabassaires i anarquistes que va ser assassinat per pistoler de la patronal, Àngel Pestaña: cap sindicalista anarquista pacífic. Va ser agredit. 1922: Dato és assassinat per un anarquista. 1923: assassinen a Salvador Seguí, noi de sucre (un dels caps anarquistes més pacífics). 1921: Desastre d'Annual: al Marroc encara hi ha l'intent de domini dels espanyols i la resistència dels berbers. Aquest any hi va haver una derrota molt important a una regió anomenada Annual. Van morir 130.000 soldats (derrota molt humiliant). Causes: Problemes d'organització i logístics i mala estratègia, el general Picasso elabora un informe d'investigació anomenat informe Picasso per part del govern per determinar culpables a l'exèrcit, però els militars donen la culpa als civils i demanen un govern integrat per militars. Cop d'estat del general Primo de Rivera? Dictadura.