Fases demogràfiques i moviment natural de la població a Espanya

Fases demogràfiques

-Fase 1 (Règim demogràfic antic): Des del neolític fins al final del segle 17 a UK i fins més enllà del segle 20 a Espanya.

Natalitat

La natalitat alta corresponia a una fecunditat mitjana d'uns cinc fills per dona. Calia aquesta elevada fecunditat si es considera que la mortalitat infantil feia estralls durant el primer any de vida, i era elevada fins als set. L'esperança de vida a Espanya (entre el 1880 i el 1890) se situava al voltant dels 35 anys a causa de les dures condicions de vida, de la falta d'higiene i de l'insuficiència i la precarietat dels recursos mèdics.

Mortalitat

La mortalitat elevada estava en relació amb les epidèmies, les males collites, les guerres i les catàstrofes naturals. La pesta negra (1348), per exemple, va reduir la població de les zones afectades a una tercera part només en un any. Atesa la freqüència d'aquestes situacions la població amb prou feines augmentava, fet que amb prou feines justifica que aquesta etapa s'anomeni d'estabilitat demogràfica.

-Fase 2 (el creixement demogràfic): Entre el segle XVII i començament del XIX.

Els progressos en l'agricultura van posar fi a les fams catastròfiques perquè es van introduir nous conreus i tècniques més eficients en les feines del camp, hi havia, a més la possibilitat de vendre els excedents a les ciutats gràcies al transport amb ferrocarril. D'altra banda l'ús del sabó i de peces de cotó, més rentables, i la recollida d'escombreries a les ciutats van ser un gran remei contra les epidèmies.

-Fase 3 (L'ajustament demogràfic): Final del segle XIX i la dècada del 1940 a UK i a Espanya el començament del 1980.

En aquesta fase la mortalitat va continuar baixant a causa de la millora de l'higiene i de la medicina (ús de vacunes). Però la tendència més significativa va ser al descens de les taxes de natalitat que es van anar acostant a les taxes de mortalitat. Amb això s'estancà el cicle del creixement demogràfic de la fase anterior. Les causes que provocaren la reducció de la natalitat van ser de tipus econòmic i de tipus social. El control de la fertilitat acostuma a produir-se quan els fills deixen de representar una ajuda per l'economia familiar i una assegurança per a la vellesa dels pares. El descens de les taxes de natalitat coincideixen amb l'escolarització obligatòria, la prohibició del treball infantil i l'establiment de pensions per la jubilació. La baixa mortalitat infantil, el creixement del consum, l'excés de la dona en llocs de treball remunerat i el canvi que ha representat el pas de la família rural extensa a l'estructura familiar en parella van ser d'entre d'altres els motius que van portar a la planificació familiar i el descens de la natalitat.

-Fase 4 (El nou règim demogràfic):

Presenta taxes de natalitat i de mortalitat molt baixes i un creixement gairebé nul de la població, de vegades fins i tot negatiu. Alhora, els avenços de la medicina permeten un augment de l'esperança de vida fins a situar-la al voltant dels 80 anys.

Moviment natural de la població a Espanya

Natalitat: Des del començament del segle XX la natalitat a Espanya va mostrar una tendència descendent que es va intensificar a la dècada del 1970. Aquesta tendència, a la baixa va situar Espanya al voltant del 1990 en un dels índex de fecunditat més baixos d'Europa. El descens de la natalitat va fer que el nombre de nascuts s'acostés al nombre de morts. Fet que es va traduir en un escàs creixement natural de la població. Si a la baixa natalitat s'hi afageix una esperança de vida cada vegada més alta el resultat és un percentatge creixent de persones amb edats superiors als 65 anys. Com a conseqüència la població espanyola va entrar en una fase d'envelliment progressiu. A partir del canvi de segle, les estadístiques mostren un repunt de la natalitat, de manera que l'any 2007 se situava en un 11 per mil, la xifra més alta registrada des del final de la dècada del 1880. Aquest canvi de tendència es va produir per l'arribada a l'edat fèrtil de les dones nascudes a l'any de fort creixement demogràfic, com també per l'arribada massiva d'immigrants estrangers joves atrets pel creixement de l'economia espanyola.

Mortalitat: Al llarg del segle 20 la mortalitat a Espanya ha caigut a causa del descens important de la mortalitat infantil i de l'augment d'esperança de vida. La 1900 la taxa de mortalitat era del 28'3 tant per mil; en el canvi a la dècada del 1980 va arribar a ser del 7'4 per mil. Tot i això, a partir del 1985 es va registrar un augment lleuger de defuncions, a causa de l'envelliment progressiu de la població. L'any 2007 la taxa de mortalitat era del 8'6 tant per mil. La primera causa de mort són les malalties cardiovasculars, amb més incidència en la població masculina a partir dels 45 anys. Entre els 15 i els 44 el nombre més gran de defuncions el produeixen els accidents de trànsit i la sida.