La fase totalitària del franquisme (1939-1959)
catalán con un tamaño de 2,82 KBLa fase totalitària (1939-1959)
El règim de Franco va buscar legitimar-se en l'àmbit internacional entre 1939 i 1959, alhora que s'organitzava internament. En aquests primers anys, la política econòmica aplicada va ser autàrquica, marcada per les famoses «cartilles de racionament» i una baixada espectacular dels salaris.
La Segona Guerra Mundial i l'eix (1939-1945)
Durant la Segona Guerra Mundial, el règim es va orientar cap a les potències de l'Eix, amb la figura de Serrano Suñer com a ministre d'Afers Exteriors. És el moment en què es produeixen les entrevistes de Franco amb Hitler i Mussolini. Aquesta política va tenir conseqüències molt negatives per al règim en acabar la guerra, especialment per la participació d'Espanya amb la «División Azul» el 1941.
L'aïllament internacional i la Guerra Freda (1945-1950)
Entre 1945 i 1950, el règim franquista va quedar aïllat internacionalment perquè l'ONU (erròniament citada com a CNN) el va condemnar i va ordenar la retirada dels ambaixadors. Davant d'aquesta situació, es van produir canvis en el govern: els falangistes van deixar pas a la família dels catòlics, on destaquen Carrero Blanco i Martín Artajo com a ministre d'Afers Exteriors.
La Guerra Freda va afavorir aquest afer polític intern, ja que des del 1945 el règim va destacar la seva fe catòlica i el seu anticomunisme. Així, el 1950 l'OTAN va reconèixer Espanya i el 1953 ho va fer la UNESCO, finalitzant la marginació diplomàtica.
L'any clau: 1953
L'any 1953 va ser decisiu per a la legitimació del règim:
- Acord amb els Estats Units: Espanya va rebre ajuda econòmica i alimentària a canvi de la instal·lació de quatre bases militars nord-americanes.
- Acords amb la Santa Seu: Es va signar el concordat amb el Vaticà.
L'organització interna: Les Lleis Fonamentals
En l'àmbit intern, el franquisme es va configurar mitjançant vuit lleis, les anomenades «Lleis Fonamentals», entre les quals destaquen:
- Fur dels Espanyols (1945): (Nota: el text original citava 1938).
- Llei de Successió (1947): Considerava Espanya com un regne, definia Franco com a dictador vitalici i li atorgava el dret d'escollir el seu successor.
- Llei Orgànica de l'Estat (1966): Diferenciava entre el cap d'Estat i el president del govern.
A més, es va practicar la Llei de Referèndums en dues ocasions (1946 i 1966). Finalment, a partir de 1942, amb l'objectiu de desmarcar-se d'Itàlia i Alemanya, es van crear les Corts, controlades per Franco.